Un llibre i un diàleg: els vídeos de filo de 4t d'ESO

Aquest curs la filosofia de 4t ha estat encara més intensa que la del curs passat. Hem treballat més a fons les lectures i també hem posat en pràctica formes diverses d'aprenentatge i, per tant, d'avaluació. La professora ha intentat aprofundir en l'enfocament competencial seriosament, és a dir, reflexivament, com creu que ha de ser tota pràctica pedagògica. Ha descobert que canvia potser el nom, però no el que feia i creu que s'ha de fer: diversificar les metodologies d'aula orientades cap a l'aprenentatge efectiu de l'alumnat amb rigor, sabent què es vol desenvolupar i com ho han de demostrar. Hi haurà una entrada amb pistes de lectures didàctiques i fonts d'inspiració explícites més endavant. A aquesta es tracta d'exposar breuement una activitat d'avaluació que mostrés el grau d'assoliment de les competències específiques de la matèria i de l'àmbit: 

• comprensió dels continguts treballats a partir del llibre de lectura L'art d'estimar, d'E. Fromm (capacitat d'anàlisi crítica, capacitat de problematitzar, capacitat de conceptualitzar)
• assoliment pràctic de les pautes del diàleg filosòfic (capacitat dialògica i capacitat d'argumentar)
• capacitat d'autonomia i d'autoorganització per fer el treball (dimensió personal i interpersonal)
• capacitat de desenvolupar  i expressar idees pròpies (capacitat d'anàlisi crítica)
• utilitzar eines TAC per a presentar el treball (competència digital!)

La tasca consistia en elaborar un vídeo en el qual els alumnes representen un diàleg sobre l'amor (tema del llibre) a partir de la seva pròpia experiència. Calia posar en joc idees-tesi, i discutir-les. 

No tots els vídeos han complert amb aquests requisits. N'hi ha que han fet un curtmetratge que no formula cap mena de tesi. Tot i així la complexitat narrativa és evident, no n'hi ha, però, cap reflexió filosòfica, llàstima.  

En un altre cas s'han oblidat de la part fonamental: el diàleg. 

En el vídeo següent han partit, com als diàlegs que fem a l'aula, d'una pregunta. El contingut del llibre és part del rerefons de la seva conversa, però té l'inconvenient de fer servir una fragment d'una sèrie de TV que condiciona en excés el diàleg posterior, tot i ser un punt de partida que està vinculat a la seva experiència.

En aquest han pres com a eix central un dels tipus d'amor que exposa Fromm al llibre i han organitzat el seu diàleg dramatitzat amb alguns comentaris sobre rareses de la professora de filosofia. L'humor, que no falti mai!

N'hi ha qui li agrada tant el diàleg que ha fet precisament això: un súper diàleg! Quants adults creieu que serien capaços de dialogar com aquests tres nois? Em sembla que molt pocs... 

Articular diversos conceptes i dialogar amb una estructura dramàtica en la qual fets de la seva experiència adquireixen el sentit d'una reflexió personal és el que trobarem en aquest vídeo excel·lent. 

No es pot estar sinó orgullosa de tots els aprenentatges que han realitzat al llarg del curs. A totes i a tots: molta sort en la propera etapa de formació!

Això de l'amor a filosofia de 4t ESO

Durant dues setmanes parlem de l'amor a les classes de filosofia de 4t d'ESO. Motiu? Aquesta celebració importada de la diada de Sant Valentí  ens ha servit, no d'excusa, sinó de molt bona raó per tractar el tema i fer el que correspon a qualsevol classe de filosofia: explorar el significat del concepte, mostrar el seu caràcter històric, analitzar les diferents nocions existents i els arguments que critiquen alguna concepció determinada, entendre propostes contemporànies i portar-ho així com ho hem treballat (deconstructivament i crítica) a l'experiència dels alumnes. 

Hem començat pel primer concepte d'amor rellevant que apareix en la història de la filosofia. L'autor del qual va ser Plató, qui si no! Maite Larrauri explica amb molta claredat com hem d'entendre l'amor platònic. I entre tots es treballa a classe amb aquestes activitats. 

La qüestió es complica quan ens decidim a tractar el concepte vigent per excel·lència si hem d'atendre a pel·lícules, novel·les i cançons des del s. XVIII fins avui dia: parlem de l'amor romàntic des de la perspectiva crítica i irònica que ens aporta Alain de Botton. 

I tornem a proposar unes activitats de comprensió, aquestes força més complicades. En l'aplicació a l'aula es posa de manifest que la idea d'amor que els estudiants tenen acríticament assumida és la de l'amor romàntic. Resulta curiós observar les dificultats que suposa qüestionar aquest mite del pensament contemporani. 

L'esforç dels estudiants és evident. Que el tema interessa, també. Però, on volem anar a parar amb tot això? La teoria no ens serveix per a la nostra pràctica? Com podem posar a prova les idees sobre l'amor? Com que els experiments d'aquesta mena és preferible fer-los amb gasosa, treballem aquest cop a partir d'un capítol de Merlí sobre l'amor en el qual ens exposa les idees de S. Zizek, també crítiques amb el concepte d'amor romàntic, alhora que implicades en la nostra vida actual. La metàfora és la basura, perquè aneu preparats. Zizek sembla fet a mida per un personatge com Merlí. 

El treball proposat sobre el capítol combina la comprensió de les idees amb l'anàlisi de les relacions personals expressives d'algun tipus d'amor. Sense que ho digui el guionista, ressona l'obra d'Eric Fromm, L'art d'estimar, que potser podríem posar com a llibre de lectura algun curs. 

I després de tot això, què més? Després de tant rumiar, què ens queda per fer? Un examen? Ni parlar-ne! Perquè precisament de parlar es tracta el que ens queda: practicarem un cop més el diàleg filosòfic. Què és això: ni un debat, ni una conversa, ni una discussió, ni un diàleg. 

En parlem i en veiem a una altra entrada del blog.