dijous, 30 de novembre del 2017

Podem viure una vida humana sense idees?


Una idea és una representació mental que sorgeix a partir del raonament o de la imaginació d'una persona. Està considerada com l'acte més bàsic de l'enteniment, en contemplar la mera acció de conèixer alguna cosa.

En la vida humana és molt important tenir idees, perquè és la base de la nostra llibertat. Si no pensem o no treiem conclusions per nosaltres mateix, seríem uns ignorants.
Jo sóc dels que pensa que les idees són tant importants com respirar; apart de que li dona més cultura a un tema o més d'un. Perquè si tots tinguéssim les mateixes idees seríem com una màquina: sense anima.
I ja hem viscut molt de temps reprimits per les idees d'altres persones o grups de persones  que ens han influenciat a la nostra vida sense nosaltres decidir-lo, només perquè s'estableix com a "normal" o "tradició" ja que simplement ni ens qüestionem si això veritablament està bé o malament.
Estic convençut de que si tu a un nen des de petit li ensenyes que els animals són bons per a la nostra espècie i per al nostre ecosistema . Si el portes de més gran a veure una matança de bous al que la gent diu "tradició" o "espectacle" no li agradaria gens i no estaria d'acord amb aquest "art". Però si el pare d'un nen des de petit li ensenya que els animals són besties sense raonament i que nosaltres som una especie superior i que per això tenim dret a fer amb ells el que ens dona la gana, quan li parlis de que és un espectacle fer-los agonitzar jugant amb ells quan estan"drogats" fins matar-los travessant-los amb una espasa, el nen pensarà que això es normal i que no passa res. Sense, com he dit abans, qüestionar si això esta bé o malament.
Per això, com he dit al principi d'aquest text, és important tenir idees pròpies, perquè si aquest nen per un moment es posa a raonar el motiu de perquè maten aquest bou, deixant de banda tot el que li ha dit el seu pare des de petit, dirà això està malament, perquè estan fent sofrir a un animal que està viu per plaer de la gent i això no té cap justificació. I això es diu raonament: treure del cap les influències internes com externes per treure una pròpia idea.
L'esser humà ha anat evolucionant i les seves formes de pensar i de veure les coses també, i això es un avenç ric en saviesa i en millorar com a persones i com especie perquè hem passat de matar-nos per sobreviure o de pensar que hi ha races superiors com la blanca i que la negre es inferior, a ajudar-nos uns als altres per que cadascú tingui les mateixes condicions socials i de vida deixant de banda que siguis blanc o negre. I tot això s'ha aconseguit prenent decisions errònies i d'aquestes treure una idea pròpia, reflexionar-la, i treure la encertada per millorar i ser mes savi. Així que no, no podem viure una vida humana sense idees.

Samuel Cervantes 

I si fos que no a tot?

Aquesta frase la relaciono directament amb una ordre, Qui tingui el poder de decidir sobre una persona d'aquesta manera, amb absoluta superioritat, segur que és una persona important, un dictador, un rei  o, perquè no, el teu pare. Imagines un no continu en un altre mon i el primer que fas és pensar en la teva persona, com afectaria. Seria impossible, està clar: una contradicció rere altre, un món sense afirmacions. Esgarrifós. Els acords s'aconsegueixen amb la afirmació i l'acceptació de les dues parts. Reflexionant t'adones que podries aconseguir el que volguessis si fessis la pregunta adequada. Què bona idea, sí. Però ara poseu-vos en la situació d'un terrorista o d'un polític. Polítics sense afirmacions. L'anarquia s'implantaria inevitablement, mai hi hauria acords.
Les negacions són fonamentals òbviament. De fet  les afirmacions són la causa de les majors catàstrofes de la humanitat. Si Harry S. Truman no hagués dit que sí, Hiroshima seria una ciutat turística i possiblement desconeguda per la majoria del món i no  coneguda per la catàstrofe que va patir. Si les afirmacions també són les causants de que estiguem tots nosaltres aquí, mirant al passat, veus que sense afirmacions possiblement la humanitat no seria tal i com la coneixem i, el més important, la meva mare mai hagués acceptat la relació amb el meu pare. 
Ara us plantejo una pregunta: i si tot fos que si? Hi hauria un gran descontrol possiblement, però en l'àmbit polític, social, laboral i familiar les discussions es reduirien, ja que en algun moment algú acabaria afirmant la proposta de l'altre. Seria un món sense debats.
Llavors, el no no pot viure sense el si. Si volem un món viable amb el si i el no, la falta de decisions el tornaria una gran bola de negacions, una terra deshumanitzada i descontrolada, però amb molts debats, cosa que faria la filosofia més entretinguda, ja que tots tindrien una opinió diferent i el resultat seria un zero perquè tots pensarien diferent.

Autor: Sergio Cantos

És important aprendre a pensar?

Estem acostumats a fer el primer que ens ve al cap, sense tenir en compte que hem de pensar.

Particularment opino que pensar és una acció que tots hauríem de fer, ja que ens ajudaria a ser més curosos amb les nostres accions/reaccions i també a l´hora de prendre decisions, fins i tot pot resultar una millora d'automaduresa.
Els pensaments, són el resultat de reflexionar sobre alguna cosa i de vegades ens poden evitar problemes. Tot i que que diuen que hem de fer el que sentim i no el que pensem, degut a que intervenen els sentiments que és on, se suposa, es troba el que realment volem. Però el que volem no sempre és el que necesitem. A vegades, creiem que necessitem tot allò que volem pel fet que això ens farà sentir be, però posem en dubte el valor que té pensar ja que obtens un resultat que ha estat plantejat i discutit.

En definitiva, pensar no és qüestió de reaccionar davant dels sentiments, sinó de reflexionar sobre les nostres accions.


Autora: Nayeli Cevallos

Podem viure una vida humana sense idees?


Realment no podem viure sense idees,  perquè les idees, quan les expresses amb paraules, són el que vols dir realment.
Per fer les coses correctament s'ha de reflexionar i quan reflexionem expresem el que volem dir. Encara que sí pots viure sense idees, perquè per viure no fan exactament falta. Si vols tenir una vida correcta i vols fer les coses bé, has de trobae la manera de dir-ho a través del llenguatge, ja sigui oral com escrit, expresem els conceptes i amb els conceptes, les idees. Les idees ja siguin falses o vertaderes t'ajuden a elegir el bon camí si fas un bon ús d'elles.
Per tant, sí que fan falta les idees per poder viure una vida humana i quan diem humana volem dir civilitzadament i correcta.


Autora: Thais Álvarez

Podem viure una vida humana sense idees?

Les idees són importants per a la vida humana ja que en el nostre dia a dia en tenim.

Gràcies a les idees podem prendre decisions o tenir un propi pensament millor o pitjor, tot i que podem arribar a tenir discussions degut a que tots no tenim les mateixes idees. Però si es fa respectant a l'altra persona, poden arribar a argumentar, a entendre's entre ells i arribar a un acord. Això ens fa ser millors i més creatius per desenvolupar el nostre món amb nous invents.

Per tant, les idees són necessàries en la nostra vida,  perquè encara que ens poder fer discutir, ens ajuden a viure a un món millor.

Autora: Lidia Figueroa

És més important saber preguntar que respondre?

En el nostre dia a dia és imprescindible formular preguntes. Per exemple, quan et trobes amb algú, per educació preguntes com es troba.
La qüestió, però, és la següent: és més important saber preguntar que responde?
Obviament si per començar la pregunta no està ben formulada, és previsible que la resposta també estigui malament per la raó que l'altra persona no entendrà la pregunta i no sabrà donar-te una resposta, o bé que la resposta no sigui la que esperaves.
Les preguntes són importants, però una pregunta no t'assegura una bona resposta. Per exemple, si una pregunta és massa complexa (la persona no sap la resposta) o està més enllà de les possibilitats d'algú (preguntar una rezepta a una nena de 3 anys), no obtindràs una resposta satisfactòria.
En conclusió, les preguntes ben formulades són importants, però també és important que la resposta estigui correcte.


Neus Valero

Podem viure una vida humana sense idees?

No, no podem viure una vida humana sense idees.

Sense idees no tindríem sentiments, ja que, per exemple, la por es produïda per les idees de algú: alguna cosa va a fer-nos mal a nosaltres o a algú que volem,

Sense idees podríem viure sense amor, felicitat, por, tristor. Seríem més eficients per treballar, diuen alguns.

Però si no tinguèssim sentiments, no podríem treballar eficientment, perquè l' empatia que una persona té amb una altra pesona per aprendre no existiria, llavors no podríem ni treballar eficientment ni ser feliços.

Sense idees ja ens hauríem extingit ja que, per exemple, sense tècniques per caçar o saber on refugiar-nos. ja hauríem mort tots de gana o devorats per altres animals.

Sense idees no hauríem tingut cap problema a l'hora d'anar a caçar cap animal, perquè es faria tot ràpid, sense pensar, i la presa no tindria molt de temps per escapar.

Si no  tinguèssim idees, per molt ràpid que annèssim i per molts que fòssim, si la presa fos molt gran no tindríem cap possiblititat sense llances i tampoc sense una estratègia planificada que és qüestió d'idees.

En conclusió, les idees són un punt clau i necessari per a la vida de l'esser humà, perquè sense elles no tindríem ni ciutats, ni construccions, ni res, ni tan sols estaríem vius.

És possible ser feliç?



Ens hem plantejat la pregunta de si és possible ser feliç o no, perquè és una pregunta freqüent, hi ha diversos punts de vista, i hem volgut investigar sobre el tema. A la pregunta trobem dos possibles respostes.
Però, què és realment la felicitat? El filòsof Aristòtil va definir-la com el fi últim que tothom vol aconseguir i que una vegada es té, no es vol res més. També va mencionar que la felicitat és assolir metes pròpies o un estat de plenitud. Epicur, en canvi, va definir la felicitat com a plaer i evitació del dolor. També va dir que qui no la trobava era perquè no la buscava al lloc correcte. Segons ell, per aconseguir aquest estat era necessària l'autosuficiència, l'amistat i reflexionar sobre la pròpia vida.
Algunes persones del nostre entorn descriuen el concepte com un estat de llibertat on pots ser qui realment ets amb les persones més importants per a tu, una situació on no et succeeix res dolent i l'alegria t'envaeix. També la defineixen com un estat de tranquil·litat amb la família i com amor.
Nosaltres estem més a favor de la definició de Epicur ja que pensem que la felicitat, si la busques al lloc correcte, està a l'abast de tothom.
Referent a anuncis de televisió i pel·lícules, hem pogut determinar que gairebé tots tenen en comú que per ser feliç és necessari envoltar-te de coses que t'agradin i de persones que estimis. A més també mostren que si tens un comportament adequat pots rebre un premi que et por fer feliç, com per exemple l'anunci del Corte inglés o el de la loteria, o també a la pel·lícula "jo abans de tu" on la noia necessita al noi per ser feliç.

En conclusió, pensem que la felicitat és un estat que tothom pot aconseguir complint les metes i objectius propis.  

Autores: Paula Sánchez, Julia Gutiérrez i Marina Alba.

És possible la felicitat?

Tothom vol aconseguir la felicitat, però, és possible?
Segons Epicur, ser feliç és experimentar el plaer, evitar el dolor, viure filosòficament, tenir amics i ser autosuficient. En canvi, segons Aristòtil, la felicitat només es pot aconseguir desenvolupant les nostres capacitats al màxim. 

Per a nosaltres, la definició d'Epicur és certa, ja que no es pot ser feliç patint dolor i sense experimentar plaer; ni sense reflexionar sobre tots els aspectes de la nostra vida, perquè si no pensem, vol dir que no tenim cap control sobre les nostres accions. A més, no és possible ser feliç depenent dels altres, ja que significaria abandonar els propis desitjos i ser incapaç de prendre decisions per tu mateix. Tampoc podem ser feliços sense amics, ja que no tindriem ningú amb qui compartir les nostres preocupacions i sentiments. En canvi, no estem d'acord amb Aristòtil, perquè es pot aconseguir la felicitat sense desenvolupar al màxim les nostres capacitats, ja que la felicitat no només depèn d'un mateix, sinó també del que ens envolta. 
Creiem que la felicitat és un estat d'ànim no permanent en què no tenim preocupacions, prenem les nostres pròpies decisions i temin algú amb qui comptar. Per tant, és possible aconseguir la felicitat, però no de forma permanent. 

Xènia Ruiz i Mariona Querol, 4t D

dilluns, 27 de novembre del 2017

Saber preguntar és més important que saber respondre?

Responent de la filosofia, és més important ja que la filosofia en si mateix és l'art de preguntar més que de respondre, ja que no existeixen veritats absolutes.
Per un altre costat, no saber respondre et genera moltes preguntes i això fa un cercle viciós que només es pot parar fent una bona pregunta.També es pot dir que sense les preguntes, la nostra existència no seria la mateixa, és a dir, com hem evolucionat? A través de preguntes, sense elles no podríem seguir endavant i ser millors humans. Per una altra banda, podríem dir que sense les respostes no hauríem descobert res, però aquestes respostes no les hauríem aconseguit mai sense una bona pregunta. Per tant, una persona que es pregunta amb ansia de coneixement és molt més capaç de saber respondre correctament.


Gerard Pérez Alba 

Podem viure una vida humana sense idees?

Les idees són necessàries en tots el àmbits de la nostra vida, moltes vegades no directament però si d'una manera indirecta. Ja que tots, vulguem o no les tenim, i cadascuna és imprescindible.
Moltes de les idees que tenim són les que ens ajuden a prendre les decisions més importants de la nostra vida. Gràcies a elles pensem el que és millor per la nostra vida. Es veritat que no necessitem les idees per mantenir la nostre cos viu, no és una cosa essencial com el menjar, però si que les necessitem per augmentar la qualitat de la nostra vida, i viure més feliços.  
Si no tinguérem idees seriem tots iguals, viuríem en un món avorrit, sense diferents opinions. Clarament si no les tinguéssim tindríem moltes menys discussions i conflictes, però moltes vegades els conflictes ens ajuden a millorar i a acceptar les idees de las altres persones, posant-les en comú i així produir alguna cosa nova molt millor.
No són imprescindibles les idees però si molt necessàries per a totes les persones, ja que són allò que ens determina la vida.


Autora: Adriana Lucía Ramírez Quiroz

Libre de virus. www.avast.com

dimecres, 22 de novembre del 2017

L'alumne socràtic: neix o es fa?


Al llarg de la vida una persona va adquirint coneixements, opinions i idees per poder dur a terme la seva vida i construir els seus propis pensaments.

Per això cap persona neix sent un alumne socràtic. Ja que cada persona va escoltant opinions i finalment escollirà per prendre les seves pròpies decisions i formarà el seu propi caràcter per raonar correctament i saber el que esta bé o està malament.  
Autora: Alba Vélez Barrios

Sofistes o Sòcrates: qui està més present a la nostra societat?

Com ja sabem Sòcrates intenta superar el relativisme i arribar a una veritat absoluta. Identificaba la virtut amb el coneixement. Deia que no es podia fer el que és just si no se sap què és la justícia, però també que era impossible deixar de fer el que és just una cop sabem què és la justícia. Com Plató va dir: el que puc conèixer amb sentits, ho sé perquè tinc una idea de la veritat. 
En canvi, els sofistes abandonen l'estudi de la Physis, s'orienten cap els temes de l'home, de l'organització social, de les lleis i els costums. 
Crec que actualment està més present en la nostra societat Sòcrates, perquè no es pot actuar bé sense saber la veritat. 

Autora: Mounia El Jaouhari 

Sofistes o Sòcrates: quins estan més presents a la nostra societat?

Segons el sistema actual opino que els sofistes estan més presents a l'actualitat, perquè avui en dia l'educació és exclusiva i només aquells que poden pagar podran accedir a aquesta. També crec que la gent no busca la veritat autentica, sinó que és preocupa per obtenir més poder i ser respectada pels altres.
La veritat avui en dia preferentment ha de ser convenient per la majoria. I amb les noves tecnologies es segueix demostrant que el pensament dels sofistes sobre la virtud és que aquesta s'obte amb el reconeixement social. Per tant, els sofistes estan molt presents a l'actualitat, tot i que alguns no ho saben.

Autor: Maykal Ognyanov Iliev

L'alumne socràtic: neix o es fa?

Penso que l'alumne socràtic es fa, ja que no som capaços de  reflexionar sobre les nostres vides sense aprendre a fer-ho. No podem nèixer amb la seguritat ni amb la independència total, és a dir, no dependre de les opinions dels altres. No neixem preparats per viure segons les nostres pròpies conviccions i per aixó crec que un alumne socràtic es fa, perquè no neixem preparats per guiar-nos a nosaltres mateixos, ni tampoc tenim confiança en nosaltres com per saber quin és el camí. 

Autora: Halima Zenagui

Sofistes o Sòcrates: quins estan més presents a la nostra societat?


Sofistes i Sòcrates, tots dos continuen per igual a la nostra societat.

Els sofistes eren pensadors que tractaven de convèncer a la resta a través de raonaments que podien servir per manipular. Un exemple molt clar de que avui dia encara hi ha molts sofistes són els polítics que fan que el poble actui d'una forma o una altra fent-los reflexionar de vegades de forma errònia, segons com els convingui.

Per altra banda està Sòcrates, que ensenyava a pensar i raonar en comú. Això encara està present a les escoles. El funcionament és aquest mateix, el professor explica el temari i els estudiants ho pensen i fan un raonament en comú.

Autora: Paula Sierra 

diumenge, 19 de novembre del 2017

Una Mostra bastant política

Dels cinc guanyadors, només van poder venir dos, Maykal i Cristian, a recollir els diplomes de participació seus, dels seus companys i del centre. 

L'acte va tenir la mateixa estructura que altres anys, sense que hi hagués cap novetat tret de la que van proposar els estudiants que són seleccionats per a presentar oralment les seves fotofilosofies. 

Haig de dir que no vaig proposar als meus alumnes, no perquè pensi que no ho farien bé, més aviat al contrari. De fet en la Mostra no compta la qualitat, sinó la participació. Fins i tot si és de centres que no són de Catalunya, en el marc d'aquesta curiosa concepció territorial que són els Països Catalans, concepció que no té validesa administrativa ni de cap mena, però que ens dona una pista sobre la ideologia dels organtizadors de l'acte. 

No es va defugir el tema que impregna tota la vida social catalana des de fa anys i que sembla que és inevitable. Caldrà pensar si participar en events així plantejats serveix per a fomentar l'esperit crític en un marc de llibertat de pensament i d'expressió, ja que un cop més es disposa de la veu sense obrir opció a rebre cap resposta.

Tot el que sigui emetre valoracions sobre la realitat presentades com a realitats donades no deixa de ser una interpretació sesgada per ideològica, que no per constant i present en tants aspectes de la vida social a Catalunya és menys reprobable. Quan ens adrecem a joves en formació dels que som responsables, hauríem de ser molt conscients de que ells i elles també tenen dret a la llibertat de pensament i d'expressió. I la nostra ètica com a professionals de l'educació hauria de ser suficient per a saber que no hi ha desenvolupament del pensament crític compatible amb la interpretació interessadament ideològica de la realitat. El comentari mig irònic sobre que algú havia trobat una urna de les que s'havien utilitzat el passat 1-O, que era el centre d'una fotografia, és un exemple de l'orientació política de l'acte.

Un acte que, en principi, està destinat a estimular la creativitat a l'aula de filosofia, ni que sigui puntualment, no hauria d'estar consagrat a cap altre objectiu que fer-la visible. En aquest sentit s'expressen Maykal i Cristian al vídeo que vam improvisar. 













dissabte, 18 de novembre del 2017

Sofistes o Sòcrates: quins estan més presents a la nostra societat?

A la nostra  societat està més present la idea sofista, ja que en el cas dels profesors, aquests ensenyen a canvi de diners. També s'hi identifica el relativisme, ja que per unes persones hi han coses que són justes i per altres no, i a l'inversa.

Sofistes o Sòcrates: quins estan més presents en la nostra societat ?

En la nostra societat està més present la sofística per diverses raons, com, per exemple, que a molta gent no li afecta el que estan patint a altres països, com la fam a l'Àfrica, perquè no és el país on estan vivint i les conseqüències no els perjudiquen. Per això podem afirmar que estem en una societat sofista, perquè tot pot estar bé o malament depenent de les circumstàncies o del lloc on et trobis. Tot és relatiu i la veritat no existeix ja que només hi ha opinions, perquè cada persona percep el món a la seva manera.

Autora: Paula Morillas

Sofistes o Sòcrates: quins estan més presents a la nostra societat?

A la nostra societat abunden els sofistes, ja siguin mestres, entrenadors o qualsevol persona que ensenyi alguna altra, normalment ho fan per diners, per tant, posen un preu al coneixement que ensenyen als altres. A més d'això, també vivim en una societat on no es pensa que només hi hagi una veritat, com diuen els socràtics, sinó que es diu que cadascú té la seva veritat, és a dir, que és relativa i que, per tant, no existeix una única veritat. Tot i així, s'intenta creure en una veritat en el camp de les ciències.

Autor: Óscar Moreno

Sofistes o Sòcrates:Quins estas més presents a la nostra societat?


A la nostra societat es troben més aspectes sofistes que socràtics. Podem trobar el cas dels mestres, que ensenyen a canvi de diners. També trobem el relativisme, ja que trobem en aquesta societat aspectes que per unes persones estan bé i per a altres persones estan malament.

Sofistes o Sòcrates: quins estan més presents a la nostra societat?

Hem anat evolucionant des de fa molts anys el sistema educatiu. Està clar que l'educació actual està basada en un sistema capitalista, és a dir, els professors reben un sou a partir d'ensenyar uns conceptes, com feien els sofistes.
Però a l'hora d'ensenyar poden tenir els dos tipus de pensament, perquè hi ha diferents tipus de professor. Alguns intenten que els seus alumnes facin la recerca de la seva pròpia veritat, com feia Sòcrates. Altres professors imposen una veritat única que no pot variar segons el pensament de la persona, com pensaven els sofistes. 

Autor: Alejandro Miranda Herrero

Sofistes o Sòcrates: quins estan més presents a la nostra societat?

A la nostra societat, el que ha acabat predominant són els sofistes, ja que es caracteritzen pel seu relativisme i la creença  de que tothom tenia la seva pròpia veritat. Eren mestres que ensenyaven habilitats per a ser un bon ciutadà i cobraven per això. Per altra  banda, trobem a Sòcrates que defensava que només era possible una única veritat. Si ho traslladem a la realitat actual, trobem que ens decantem més pels sofistes, ja que tothom accepta  desigualtats o fets, on cadascú pensa  que esta bé  o malament, on tothom té una pròpia opinió amb la seva pròpia veritat.

Autora: Nadia Oulad-larabi Martín

Sofistes o Sòcrates: quins estan més presents a la nostra societat?

Actualment el corrent filosòfic més patent és el dels sofistes, ja que no creiem en una única veritat, sinó en que aquesta és subjectiva. A més, també tenim molt present el relativisme moral, en el que el bé no és absolut ni igual per a tots, ja que s'utilitza per aconseguir el plaer propi. I a conseqüencia d'això existeix la doble moral segons la qual guanya la llei del més fort, el qual en públic accepta les lleis de la ciutat per no ser castigat però desprès en privat segueix les lleis de la natura, que li permetran aconseguir el seu plaer individual.

Autora: Sonia Carmona Sanchez 

Sofistes o Sòcrates: quins estan més presents a la nostra societat?


Avui dia crec que tant sofistes com Sòcrates estn presents en la nostra societat, ja que podem trobar característiques i pensaments de tots dos a tot arreu.
Els Sofistes tenien com a objectiu guanyar en les assemblees, en els plets, desenvolupar la virtut pràctica: com triomfar en la vida. Actualment, això ho podem veure en molts àmbits socials, com per exemple, els polítics. Molts el que volen és guanyar poder, sense cap interès en els nostres sentiments o en les nostres vides. En canvi, l'objectiu de Sòcrates era convèncer de la necessitat de la virtut, de conèixer la veritat.
Per una altra part, Sòcrates ensenyava a pensar en comú, el que avui dia fem la major part dels alumnes a classe,  ja que els mestres ens fan raonar i nosaltres raonem tots junts.

Autora: María Luengo

L'alumne socràtic: neix o es fa?


L'alumne socràtic es fa ja que ningú neix ensenyat. Sòcrates deia que hi ha dos tipus d'ignorància: els que creuen que saben, però estan equivocats i no ho volen admetre, i els que volen aprendre per canviar els seus erros. Mentre passen els anys, i amb la nostra voluntat, anem canviant aquesta ignorància per sabiduria. Anem aprenent la veritat i com fer un bon ús de la nostra raó. Per això, podem afirmar que els alumnes socràtics es fan, perquè deixen de banda la seva ignorància per formar-se com intel·lectuals i percebre el món real per la raó i no pels sentits.

Autora: Júlia Alarcón Raja

L'alumne socràtic: neix o es fa?

Un alumne no neix socràtic, encara que amb el temps podria fer-se.

Cal admetre que, perquè aquest accepti el mètode socràtic, ha de mantenir al llarg de la seva vida la curiositat natural i instintiva amb la qual va nèixer.

Partint d'aquesta premissa, el següent pas és admentre la pròpia ignorància i fer preguntes per tal de recopilar informació que s'analitzarà amb la pròpia raó, i discuntint amb altres persones a través del diàleg.

I, al final, per acceptar la metodologia socràtica, l'alumne ha d'admentre l'existència d'una única veritat i buscar-la.

En conclusió, un alumne no neix socràtic, però sí necessita la seva curiositat natural per tal de ser-ho.

Autor: Manol Stefanov 

Sofistes o Sòcrates : quins estan més presents a la nostra societat?

El més present a la societat és Sòcrates ja que afirma que la veritat i la falsedat existeixenSòcrates diu que només coneixent la veritat podràs ser virtuós i ser feliç i que aquesta veritat implicarà que l'esser humà estigui format per un cos ple de plaers i una ànima plena de esperit. A l'hora de fer bones accions en el nostre dia a dia ens ajuda la nostra consciència perquè ens ajuda a buscar la veritat interior amb la resposta correcta. Segons Sòcrates, no té sentit l'escepticismetant com si tots tenen raó o com si ningú la té, ningú pot presentar-se en possessió de la veritat absoluta i l'ha de buscar. Tampoc accepta el relativisme on el  no és un valor absolut o igual per tots nosaltres i el que determina que una cosa sigui bona, és la seva utilitat per aconseguir un fi, com per exemple el plaer. 

Autora: Ania Leiva

Sofistes o Sòcrates: quins estan més presents a la nostra societat?

En la nostra societat el que es troba més present són els Sofistes ja que la gent paga a canvi d'un coneixement com l'educació bàsica, o coneixements avançats com per ser advocat...
El coneixement no és gratuït com el que feia Sòcrates. A més, mentre els hi paguen,  no els importa perquè utilitzin els coneixements. Aquest fet és una altra prova de que en aquesta societat el que ha perdurat més amb el pas del temps ha sigut la mentalitat del sofistes.
L'exemple més clar són els advocats ja que utilitzen els seus coneixements per defensar al client sense importar el bé o el mal que aquest hagi fet.

Autora: Thais Morales Torres

L'alumne socràtic: neix o es fa?

L'alumne socràtic es crea a partir de preguntes i diàlegs que fan pensar a la persona i que la fan que es qüestioni. Com deia Sòcrates, la saviesa s'aconsegueix a través d'una recerca de preguntes i respostes, de reflexions, és a dir, que has de pensar per poder arribar o apropar-te a una resposta o conclusió. Per això, l'alumne socràtic no neix, perquè una persona no neix amb saviesa, aquesta es troba amb el diàleg i les qüestions que es poden fer diferents persones. Es així que es crea a través de pensar, d'aquí ve la idea socràtica. 

Autora: Sonia León  

Sofistes o Sòcrates: Quins estan més present a la nostra societat?


A la nostra societat predominen principalment les idees sofístiques que destaquen en dos grans punts importants. Un correspon a la funció de  professors, entrenadors… persones encarregades de l'ensenyament als altres a canvi d'una contribució econòmica. Amb això es defensa la idea de l'escepticisme corresponent a la sofística, al considerar que la saviesa és per a determinades persones que adquireixen pagant la capacitat de conèixer la veritat.  L'altre terme sofístic predomina en l'àmbit del relativisme, ja que es defensa que la veritat és potser diferent en cadascuna de les persones segons la seva  situació. Per tant, la nostra societat està influenciada  en gran part per la sofística.

L'alumne socràtic: neix o es fa?

Segons el meu punt de vista, l'alumne socràtic no es fa, sinó que neix. En primer lloc, l'instint fa que compari totes les fonts que rep i no es deixa influenciar per la més admirada. D'altra banda, posseeix una sèrie de qualitats (sentit de la col·lectivitat, no temença a l'oposició, la recerca del que és vertader). També, tot i adquirir la informació necessària, és la voluntat qui decideix prendre les idees de Sòcrates. Tots els trets més característics del que hem explicat abans (qualitats incanviables, amplitud mental i voluntat) es troben en l'ànima i aquesta, d'acord amb Plató, és immutable.
Autora: Susana Giménez





diumenge, 5 de novembre del 2017

Guanyadors de la Mostra de Fotofilosofia 2018 al nostre institut

Tot i la dispersió dels vots, tenim CINC guanyadors molt clars. En ordre:


Han quedat empatats pel sisè lloc: Paula Sánchez, Pau Navarro, Adriana Ramírez, Sergio Cantos, Mariona Querol, Sara Campos i Xiomara Cusatti. 

Sentim no poder assignar el sisè lloc, però entenem que no hagi estat fàcil decidir entre tanta qualitat i bona reflexió dels participants. 

Aquesta professora de filosofia els felicita, agraeix a tots els que han votat que ho hagin fet i s'alegra molt de compartir aquesta tasca artesanal i essencial que és l'ensenyament amb tots vosaltres.

Seguim fem filo al Lluís Companys. Aviat, més notícies d'activitats i més entrades fetes per alumnes.