dissabte, 26 de gener del 2019

Camí del pensament propi a 1r de batxillerat

A la classe de filosofia partim d'alguns axiomes:

  1. Podem trobar filosofia per tot arreu i en formats diversos. També podem produir filosofia per tot arreu i en formats diversos. 
  2. Aprendre a pensar filosòficament suposa, entre d'altres coses, ser capaç d'analitzar un text qualsevol com a text filosòfic per a determinar, d'entrada, si ho és o no. 
  3. Un text filosòfic no és un text argumentatiu més: conté una tesi i els arguments que li donen suport, però la qüestió a la qual apunta és una qüestió estrictament filosòfica. 
  4. Qualsevol qüestió filosòfica, per ser-ho, és susceptible de ser formulada com a pregunta, de manera que un text filosòfic contindria sempre, com a mínim, una resposta. 
  5. No hi ha cap qüestió filosòfica totalment nova, ni novedosa. Totes les qüestions filosòfiques actuals remeten a altres que s'han treballat al llarg d'una tradició de més de 2500 anys a Occident i tant o més a Orient. De l'únic que es tracta és d'ubicar-la en la tradició a la qual pertany, conèixer les respostes més destacades que s'han ofert i intentar elaborar una de pròpia, tot i que és molt difícil que sigui original. Això no converteix la filosofia en prescindible, sinó tot el contrari. Els que la ignoren i els que la rebutjen acostumen a ser els mateixos. 
  6. No es pot aprendre filosofia si no s'aprèn a filosofar. La filosofia és un cos de coneixements, una reflexió sobre la realitat en totes les seves vessants i una pràctica, sent indestriables aquests aspectes entre si quan et trobes davant d'una obra filosòfica. 
A 1r de batxillerat prenem com a fil conductor algunes preguntes filosòfoques en les quals ens introduim de la mà de la professora per començar a deixar caminar sols els aprenents i les aprenentes de filòsofs i filòsofes. En grup triat per ells treballen algunes preguntes a partir d'un material senzill extret d'un llibre de text i elaboren unes graelles on han de quedar clares les diferents opcions de resposta. No es busca la perfecció estètica, però sí l'ús d'eines digitals per preparar en format visual continguts bàsics i correctes . 

Si torneu a llegir el paràgraf anterior, podreu identificar les següents competències del batxillerat implicades en l'activitat: comunicativa, de gestió i tractament de la informació i digital. A més de la competència específica de la matèria: personal, social i cívica.

La següent fase del camí és el treball individual o en grup de dos a partir d'unes activitats de comprensió de textos sobre algunes de les preguntes: Què és la realitat? Existeix Déu? Existeix l'ànima? Aquesta última la deixem quan arribem a qüestions de filosofia de la ment i d'intel·ligència artificial. Més endavant les reprendrem quan ens centrem en la pregunta que, segons Kant, determinava totes les altres: Què és l'home? 

S'obre la tercera fase i tornem al treball en grup ampli format de manera aleatòria, aquest cop a partir d'uns articles trobats a la premsa recent i que aborden dos dels temes que actualment més debat provoquen: la relació entre les creences, la racionalitat i l'acció és un; la llibertat i els seus límits a les societats contemporànies, així com la inevitable pregunta sobre el pes del component genètic en la conducta humana o la vella qüestió renovada al voltant de determinisme o llibertat. 

Els articles seleccionats han estat els següents: 
La primera fase de la feina és individual: identificar tesi i arguments, a casa. A classe es reuneixen els que han treballat el mateix article i acorden quina és la tesi, la formulen, i quins són els arguments. A la pissarra comparteixen els resultats de la seva feina i fan fotos per conservar-la. 




Resultats de la feina a la classe amb 1r B. Fotografies de Claudia Alcolea. 


Resultats de la feina a la classe amb 1r A. Fotografia d'Alba Villa. 

Fins aquí no hi ha hagut cap correcció per part de la professora, només ha respost als dubtes que han plantejat. La fase següent és pensar contraarguments per a cadascun dels arguments identificats, també en grup. El resultat complet (tesi-arguments-contraarguments) s'haurà de traslladar a un full mida DINA3 i serà corregit per un grup diferent del que ha treballat l'article. Només quan s'hagi acabat aquesta part de la feina, la professora corregirà la feina del grup 1 i la correcció del grup 2. 

A la fase oral del treball, cada grup exposarà el contingut de l'article treballat i proposarà tres preguntes per a encetar un diàleg, que no un debat (a filosofia tothom guanya i ningú perd: defugim l'enfocament merament competitiu), a l'aula. Un membre de cada grup anotarà les preguntes a la pissarra. Quan estiguin a la vista de tots, tindrem els temes de les minidissertacions que entraran al primer examen parcial. Quan votin la que els interessa més, dialogarem a partir d'ella. Els resultats del diàleg, en una entrada que ja farem més endavant. I abans que acabem el trimestre, la primera dissertació de les seves joves vides.