La intimitat

Per molts aquesta és la primera vegada de les seves vides que s'han de quedar a casa, que no poden sortir, per raons de salut. Per d'altres, en canvi, aquesta no és una experiència nova. El que fa aquest confinament diferent és que és col·lectiu. I que les raons de salut no són per convalescència, tot i que hi ha qui s'està recuperant de la malaltia contagiada. Es tracta de protegir la salut. I ens envien al nostre entorn privat, potser també íntim. 

Ens proporciona una ocasió única de reflexionar sobre la diferència entre públic i privat, molt ben explicada pel filòsof José Luis Pardo, la que també es dona entre privat i íntim, que sovint es confonen, sobre les diverses formes que ha adoptat la intimitat des del segle XVIII i com s'ha vist transformada per internet i les xarxes socials. Ens permet partir d'una experiència d'introspecció individual per a reflexionar sobre la intimitat. Ja tenim el concepte del trimestre. 

El cas dels hikikomori; el totalitarisme xinés denunciat per Wei Wei; la denúncia que fa el filòsof Noam Chomsky de la soledat i del succedani de companyia que aporten les xarxes; la franquesa amb què Alberto Moravia exposa el seu rebuig a la família, per molts un àmbit que esclafa tota possibilitat d'intimitat; els exemples trets de youtube d'exposició voluntària de la intimitat per part dels que no volen de cap de les maneres trobar-se a ells mateixos, a diferència de la recerca introspectiva dels diaris íntims, que buscava en l'escriptura el que no es troba mai en la paraula, destinada a ser compartida, a adquirir significat en la relació amb l'Altre. Precisament, en la intimitat de l'habitació es perpetren les identitats que seran difoses a les xarxes i que ens permeten ser qui vulguem ser. Uns quants likes i ja has estat "identificat" pels altres. Com que la identitat rau en la mirada de l'Altre, les xarxes socials són l'espai de comunicació del Jo construït, creat i re-conegut, fins i tot pels que ens coneixen fora d'aquell àmbit virtual d'interacció. La tendència contemporània és, més que la de cercar-se un mateix en la intimitat, la de fugir d'aquesta. La raó ens la dona José Luis Pardo: 

"Soy alguien porque no soy nadie. Lo que falsea mi verdad íntima y inconfesable no es, pues, lo que mina mi identidad: mi identidad se encuentra minada íntrimamente, socavada desde el interior por mi intimidad; lo que falsea mi verdad íntima es, al contrario, todo lo que me obliga a aparentar identidad firme y estable, conducta recta y rígida, comportamiento inflexible, lo que falsea mi intimidad es toda impresión de solidez y fijeza como la que se exige en los documentos -precisamente- públicos que determinan mi personalidad civil o en las señas de mi identidad social. (...) Nada es más contrario a la identidad que la intimidad, porque la intimidad es lo que nos impide ser idénticos." J.L.Pardo: La intimidad, pàg. 47

Aprofitem, doncs, l'ocasió per reflexionar sobre la intimitat. Com sempre, format lliure, explorant formes expressives digitals, si ve de gust. Això sí: reflexió, no exposició de la intimitat. Ni sota les condicions d'un confinament imposat per raons de salut. No hem de confondre exhibició amb reflexió. Com a punt de partida, aquest excel·lent programa de Soy cámara, del CCCB i algunes preguntes: Ens porta el confinament a la intimitat? O només ens tanca en l'àmbit privat, el que no és públic? Estem fent privadament el que fins ara fèiem públicament? On queda la intimitat quan estem forçosament acompanyats? Hi ha companyia íntima? Què vol dir tenir companyia en la intimitat, si és que és possible? Es pot expressar la intimitat? Si és que sí: com? Són les exhibicions a les xarxes socials una manera d'expressar la intimitat o de trair-la? Volem ser o volem deixar de ser: què és més necessari, què és més feixuc? Quina diferència hi ha entre tenir intimitat i tenir identitat? Necessitem tenir intimitat? Per què? Es pot imposar la intimitat? I la identitat? Som més lliures si tenim intimitat o si no la tenim? Es pot viure sense intimitat? I sense identitat? Per què hi ha gent obsessionada amb la identitat? Passa el mateix amb la intimitat? Per què?

Què es trobaria Sòcrates avui?

Acabem el curs de 1r de batxillerat treballant l'Apologia de Sòcrates, de Plató. Una proposta inusual en els temps educatius que corren i que tendeixen a citar a un gurú mediàtic com l'Àlex Rovira - per posar un exemple dels que omplen La Contra de La Vanguardia i pretenen vendre'ns com a reflexió-, per a evitar la "indigestió" dels continguts estrictament filosòfics, és a dir, rigurosos, exigents i, per tant, gens accessibles sense la mediació del professorat especialista, el que encara queda arraconat en els confins del batxillerat. 

Fa anys que aquesta professora va decidir que els estudiants no podien passar per dos cursos de formació filosòfica sense haver treballat una obra completa, tal qual va ser concebuda pel seu autor. Per les característiques dels estudiants, cada cop menys interessats en llegir, així com per la necessitat de plantejar qüestions plenament vigents sobre el bé, la justícia, el respecte a les lleis i el paper d'aquestes en la construcció de la comunitat política, la dels afers humans compartits, va triar l'obra esmentada. 

El curs ha estat especialment complicat a causa de les nombroses vagues, les festes i altres circumstàncies de les quals és preferible oblidar-se'n ara que hem arribat al final, i no hem pogut dedicar temps a representar un fragment, ni fer les classes a l'aire lliure. Es tractava, però, de fer "de Sòcrates" d'alguna manera. Tantes van ser les hores de classe perdudes (fins la meitat d'un mes en més d'un cas), que el vídeo previst per al segon trimestre no es va poder proposar. Hem fet de la necessitat virtut i hem proposat un treball de vídeo en grup en el qual els estudiants fan "de Sòcrates": pregunten a la gent del carrer sobre la definició d'un concepte (bé, justícia, democràcia) fent gala de docta ignorància, és a dir, intentant saber què és allò pel que pregunten a partir de les respostes rebudes de la gent "sàvia". Seguidament representen un diàleg socràtic en el qual tenen en compte les respostes i intenten esbrinar quina és la resposta vertadera. El diàleg resta obert, com a bon diàleg socràtic, tot i que arriba a una conclusió parcial. 

Aquí teniu el resultat dels diferents esforços realitzats, alguns amb gràcia evident, d'altres amb una excel·lent preparació tant tècnica com filosòfica, voluntariosos tots, encertats en diferents aspectes. Mostra de creativitat i curiositat, tant com d'intentar complir amb les demandes de la professora, que vol que demostrin què han après. 

L'Ainhoa, l'Emma, la Laia i l'Adrián elaboren un vídeo impregnat del dinamisme i el bon humor que els distingeix. Sembla que portin tota la vida fent aquesta feina. 

La Nati, la Megan, la Stella, la Momna i el Jorge recullen algunes opinions i les valoren posteriorment sense arribar a cap conclusió clara... Serà que no és gens fàcil això de definir la justícia? 

Tant incòmode el Marcos com tranquil el David, en aquest breu treball es passa directament de les preguntes a la conclusió. 

La Maria, l'Illyas, el John i el Sergio arriben a una definició de democràcia després de preguntar i dialogar. 

L'Iván, la Claudia, la Paula, el Toni i la Laura F. no es tallen un pèl i llencen la pregunta a passejants de l'àrea central de la polis, l'àgora, sense amagar la seva condició d'atenesos i de socràtics. Tan socràtics que quan una "sàvia" opina lliurement que no hi ha democràcia perquè no hi ha llibertat d'opinió i un dret inventat, que no es troba a cap document jurídic, no li diuen ni mu. Ja sabem que al discurs que es contradiu no cal respondre amb raons perquè s'autoimpugna. 

La Yanira, el Pau, la Karen, la Lucía i la Marina pregunten, dialoguen al voltant de les respostes i ens ofereixen un esquema com a conclusió. El format és molt televisiu, cosa que el fa agradable de veure. 

El Juan, l'Iker, el Martí, el Marcos i el Joel ens ofereixen una bona conclusió i unes quantes postures de Karate Kid. 

L'Antonio, el Mehdi i el Daniel amb un convidat, el Manu, en format virtual, sembla que s'ho passen pipa esbrinant això de la democràcia què és. El que pensen del que diuen els entrevistats els hi han dit amb música de fons, fixeu-vos bé! Senyalen incoherències i alguna dificultat: problematitzen. Per si fos poc, es peten de riure. 

La Nerea, l'Alba, la Gina i la Marina són ateneses que es troben un dia havent de respondre a la pregunta sobre la justícia i arriben a la conclusió de que té a veure amb el bé, però no sabem què és el bé... I tornem a començar! El vent semblava voler respondre també a la pregunta. 

L'Andrea, la Karima, el Johan, la Nerea, el Jaume i la Laura es troben amb respostes que no els ajuden gaire i tiren de diccionari vist el resultat. 

La Mònica, la Cristina, la Marina i el José David arriben a una conclusió diferent de la dels entrevistats, tot i que les respostes d'aquests no estan gens malament. 

La Raquel, la Mariona, la Xènia R., la Xènia J. i la Laura arriben a la conclusió, com a bones aprenentes socràtiques, de que cap dels entrevistats saben què és la justícia, malgrat estar convençuts de saber-ho. Han portat el diàleg al seu punt de partida: el reconeixement de la ignorància. El problema és que acostuma a ser molt fàcil identificar la dels altres. La pròpia, ja no tant. Un dels reptes que ens planteja la filosofia.

I el millor per al final: presentació a la grega, és a dir, en grec! I amb l'única conclusió possible: només saben que no saben què és la la justícia. De la mà de la Zaida, l'Unai, la Lidia i la Laia. 

Vull aprofitar aquesta entrada al bloc per felicitar i agrair als alumnes de 1r de batxillerat la paciència (la matèria i la manera de fer-la els van xocar d'entrada), la dedicació (ni un ha deixat de participar en activitats especialment "rares" com la del vídeo) i la confiança cap a la professora. Arribem a final de curs havent après molt (la professora també!), però no gaire comparat amb el que encara poden aprendre mentre continuen convertint-se en les dones i els homes del futur. 

Primer cafè filosòfic

Com ja sabeu, a classe de filosofia de 4t d'ESO practiquem el diàleg filosòfic. Una de les tres hores setmanals la dediquem a fer filosofia a partir del diàleg, socràtica que és la professora, però també molts especialistes en didàctica de la filosofia dels quals ha après, com Oscar Brenifier, que ha investigat, desenvolupat i portat a la pràctica el cafè filosòfic o filo-cafè com a mètode d'aprenentatge de la filosofia, entenent aquesta com una disciplina eminentment pràctica. Podem trobar una bona explicació a la seva pàgina web de l'Institut de Pràctica Filosòfica. 

Alguns estudiants van comentar fa mesos que havien continuat dialogant després d'una sessió i que perquè no fèiem més diàleg. Els vaig parlar dels cafès filosòfics que es feien a molts llocs i els va fer molta gràcia la idea. Hem trobat el dia, l'hora i el lloc i hem celebrat el nostre primer Filo-cafè. 

El tema triat ha estat l'amor. Estem treballant "L'art d'estimar" d'E. Fromm i ja hi havia unes lectures i unes qüestions que s'havien abordat. Les preguntes a partir de les quals hem dialogat han estat les següents: 

• Per que una relació sigui una bona relació, cal que hi hagi amor?
• El bon professor ha d'estimar als seus alumnes?
• L'amor és una cosa que et passa sense voler-ho? 
• Tots els pares estimen els seus fills? 
• Estimem als nostres pares acabats de nèixer? 
• És comprensible no estimar un pare o una mare? 
• Podem evitar sentir amor per algú que coneixem? 
• Quan estimem, depenem de qui estimem? 
• Quan hi ha dependència, hi pot haver amor? 

El temps ha passat volant i ens hem quedat amb ganes de més. El proper tractarà del viatge i la felicitat: Viatjar ens fa feliços?

Podem viure una vida humana sense idees?

En primer lloc, les idees poden ser nostres o d'altres i que ens facin reflexionar i fer-nos preguntes, a partir de les qual podrem prendre decisions. A la nostra vida necessitem idees, ja que tenir idees ens serveix per prendre decisions a la vida. 

D'altra banda, les idees són molt importants per a la nostra vida ja que per tot arreu hi ha preguntes que necessiten una resposta o una decisió que hem de prendre en algun moment de la nostra vida i per aquest motiu hem de prendre decisions, que poden ser errònies o encertades. De vegades podem triar decisions errònies que fan equivocar-nos a la vida, però també ens fan reflexionar i anar en busca d'altres decisions encertades.

Si no hi haguessin idees a la vida humana no tindríem cap propòsit a la vida, ja que tots tindríem la mateixa manera de pensar. Tampoc no hi haurien arguments diferents, llavors no podríem refutar les idees dels altres i així no ens quedaríem amb un sola idea per argumentar.  

En conclusió, si no hi haguessin idees a la vida humana no aprendríem coses noves ja que no tindríem cap error, perquè tothom pensaria igual i només tindríem una manera de veure la vida.

Autor: Víctor García González 1r Batxillerat B

Podem viure una vida humana sense idees?

És una cosa acceptada que les idees sempre formaran part de la nostra vida. Tenen un gran paper en la nostra vida ja que són el motor d'aquesta. Les nostres idees ens fan a nosaltres mateixos, fan que prenguem una iniciativa que afecta al nostre futur quan aquestes idees es converteixen en decisions. És cert que les idees no són tan essencials per seguir vivint, com per al fet d'alimentar-nos, però les necessitem per no ser persones ignorants i tenir la nostra pròpia opinió. 
Si no tinguéssim idees, la nostra existència seria monòtona ja que ningú tindria les seves pròpies idees i no podríem descobrir nous punts de vista, perquè tothom tindria el mateix. Per contra, si tothom acordés un únic pensament evitaríem molts conflictes que ja existeixen i ens respectaríem més entre nosaltres, però el que s'ha de fer és acceptar les idees de cada persona i les idees d'aquestes sempre que no s'inflingeixi cap dret humà.

En conclusió, es pot viure sense idees però el que et proporciona més beneficis és viure amb elles.

Autora: Ionela Bageac

Saber preguntar és més important que saber respondre?

En el nostre dia a dia ens fem moltes preguntes, moltes d'elles sense cap mena de resposta.

Saber preguntar és més important que saber respondre, ja que d'una pregunta ben elaborada depèn una bona resposta. Però, en canvi, si la pregunta no està ben feta aconseguirem una resposta incorrecta o en desacord amb la informació que volem saber

Les preguntes en general són importants ja que només el fet d'estar preguntant, ja t'està creant més interés per la informació que vols obtenir i això ens fa millorar la nostra intel.ligència i les nostres ànsies per aprendre coses noves.

En conclusió, la pregunta és més important que la resposta, perquè en lfilosofia no hi ha una sola resposta.

Autora: Wijdan Talibi

Podem viure una vida humana sense idees?

El concepte de viure sense idees ens fa plantejar-nos com seria la vida avui dia sense elles, ja que tots els dies assolim nous conceptes i tenim la necessitat de la curiositat i de plantejar-nos amb idees. No podem viure una vida humana sense idees, perquè les idees formen part de nosaltres.

La raó més òbvia de que necessitem les idees per viure una vida humana és que sense elles no estaríem aquí avui dia, és a dir, tot el que tenim com les estructures dels edificis, el sistemes electrònics i més, tot va començar amb una idea o un concepte d'allò. D'altra banda, no totS aquests avenços científics s'atribueixen a un origen subjectiu, sinó també amb unes dades. Es podria entendre que no es necessiten les idees per la creació d'aquestes conceptes, per estar on avui estem, però abans d'arribar aquestes dades necessitem la idea de com fer aquests càlculs per aconseguir el concepte.

Altre punt de vista per veure que necessitem les idees per poder viure una vida humana, seria el poder diferenciar entre el que és vertader o fals, entre el bé o el mal. No obstant això es podria viure d'idees primitives en las quals no es té sobre què pensar i determinar-ho tot per una religió sense qüestionar si és correcta o no. De forma contrària les religions estan fetes d'idees i realment determinen el que és cert o fals des d'una ideologia.

En conclusió, es miri com es miri sí que es necessiten les idees per poder viure una vida humana. 

Autor: Francesc Nava

¿Vida humana sense respostes i idees?

La vida humana, és a dir tots, tenim unes idees i uns estils de vida el qual formem al pas de les nostres vides.

Els éssers humans tenim la nostra petita filosofia, bona o dolenta, però la tenim, adonant-nos o no d'ella. Per això el que cal esbrinar és quins valors vivim: si són positius o negatius. Tot aquest conjunt és per sostenir els nostres pensaments i decidir si podem viure sense idees i si és important reflexionar sobre elles i pensar-les amb claredat.

Les nostres vides des de temps antics han necessitat d'idees de certes persones per avançar al ritme que hem establert, al pas de les nostres etapes. Les nostres idees són el nostre avanç, tot i que cal dir que no totes les que hem tingut han estat per al nostre benefici. Tot això ha estat per no utilitzar el mateix que pensaba aquestes idees ... el nostre cap, per no reflexionar i pensar bé aquestes percepcions i ideals que vénen a les nostres ments.

Tots aquests pensaments ens fan preguntar-nos si ens formulem bé aquestes preguntes que donen pas a creacions o simples respostes, llavors que seria més important en el dia d'avui les preguntes o les respostes?

Jo crec que les preguntes són més importants, per què si no en aquest moment seguim tenint problemes dia a dia? Quantes vegades fem una pregunta sabent la resposta? Què espereu aconseguir amb això?
Només tinc una resposta per a això i és que no sabem formular una bona pregunta, tenim la capacitat per crear coses amb gran complexitat però hi ha vegades que no saps actuar davant d'una simple pregunta.

En conclusió, en aquesta vida no es pot viure sense idees ni respostes per la simple relació entre elles: una idea no pot viure sense respostes i si no la té intentes apropar o resoldre aquest pensament amb el temps.

Autor: Omar Verdezoto

Podem viure una vida humana sense idees?

La vida humana ha girat sempre al voltant de les idees, perquè els humans som curiosos i tot això ens ha portat a moltes circumstàncies com el descobriment de la roda o la mateixa troballa del foc i de com arribar a utilitzar-lo sense cremar-nos.

Els humans sense idees mai hauríem arribat tant lluny com estem ara, perquè les idees són el que ens ha ajudat a sobreviure i adaptar-nos a aquest el nostre planeta. Si no tinguéssim idees, no ens podríem haver defensat dels nostres depredadors i en hauríem extingit o no hauríem estat capaços d'aconseguir menjar amb l' agricultura, perquè ningú hauria tingut la idea de que si es planta una llavor i es cuida amb aigua i adob sorgiria una planta amb fruits.

Sense idees encara estaríem anant a diferents llocs del planeta per poder sobreviure, perquè no sabríem com crear els nostres propis recursos

Les idees són el que ens ha fet ser el que som, i sense elles hauríem sigut una espècie minoritària o una espècie extinta.  

Autor: Didac Pérez Muñoz

Saber preguntar és més important que saber respondre?

És més important preguntar que respondre, perquè has de saber formular bé la teva pregunta, ja que pots rebre una resposta errònia a la pregunta si està mal formulada. Però si tens un dubte i ets capaç de respondre sense necessitat de preguntar, és a dir, si no arribes a formular la teva pregunta a unes altres persones, però sí a tu mateix, ja que creus que ets capaç de respondre-la per tú mateix, obtindrem una resposta pròpia.
Una resposta no es podria donar sense abans haver fet una pregunta a la qual poguem respondre. Tanmateix, per a que hi hagi una resposta,  hauria d' haver una pregunta, però per a que hi hagi una pregunta hauria d' haver-hi una idea no reflexionada. Llavors, una pregunta sense una resposta no seria una cosa lògica, mentre que tenir una resposta argumentada basada en un pensament personal seria tan raonable com tenir una resposta a una pregunta.
Finalment, una pregunta amb resposta i una resposta sense pregunta seria igual de raonable si està tot formulat correctament.

Autora: Carla Luna Castillo

És important aprendre a pensar bé?

Realment penso que sí que és important aprendre a pensar bé, ja que al llarg del nostre dia estem constantment pensant, ja siguin pensaments bons o dolents.

Saber pensar és important ja que és mitjançant el pensament que es coneix o es produeix tot. Es pot dir que el pensament és la nostra major eina per arribar a la satisfacció dels nostres propòsits en tots els aspectes de la nostra vida.

Podem dir que vivim en un univers mental, ja que tot el que hi ha és produït per al pensament. La causa de tot és mental, som essers mentals. Podem realitzar els nostres pensaments de tres formes diferents: pensar bé, pensar malament o pensar combinant el bé i el mal.

Els resultats de cada forma de pensar sempre són els mateixos, ja que si els nostres pensaments són bons podem esperar tenir resultats bons. En canvi, si els nostres pensaments són dolents, no podem esperar tenir resultats bons i si combinem les dues formes de pensar, evidentment només obtindrem resultats regulars a la nostra vida.

Si el pensar és la causa de tot, el més recomanable és tenir pensaments correctes, pensaments bons, ja que d'aquesta manera crearem només resultats bons a la nostra vida.

Podem dir que la causa de tot és mental, així que sí de totes formes hem de pensar, per què no aprenem a fer-ho bé?

Els éssers humans ens convertim en el que pensem, és a dir, que si sabem pensar de manera correcta, això vol dir què som persones raonables, que pensem abans de parlar i que som coherents. En canvi, si no sabem pensar de manera correcta podríem dir què som persones ignorants.

En conclusió,  realment sí que és important pensar bé a la nostra vida, ja que això ens ajuda a ser persones crítiques, raonables i coherents.

I si fos que no a tot?

El respondre que no a tot seria la resposta més simple i curta per a qualsevol dubte. Però, darrera d'aquesta resposta, monosilàbica i de dues lletres, estem tancant les portes a un gran ventall de posibilitats d' establir un diàleg. També tanquem l' oportunitat de que algú ens pugui demostar el seu pensament i que ens vulgui intentar convèncer del seu punt de vista.

A segons quin tipus de preguntes o temes a tractar, el no seria la resposta que ens hauria fet evitar segons quins problemes que hem tingut al llarg del temps. En canvi, també ens ha portat problemes a la humanitat. Però, seria sempre la resposta adient a totes les preguntes? Mai ho arribarà a ser, perquè hi ha preguntes que s'haurien de respondre amb un no i a d'altres preguntes la seva resposta hauria de ser argumentada a partir d'estar a favor o en contra.

Per tot l'anterior, dins d'una paraula monosilàbica s'amaga una gran quantitat d'informació molt interesant.

Autor: Marc Obispo

Saber preguntar és més important que respondre?

Les preguntes i les respostes sempre han anat juntes, però sempre hem donat per descomptat que respondre és mes important que saber preguntar. En realitat saber preguntar es més important que respondre, ja que de respondre en sap tothom, però formular preguntes que s'entenguin no és tan senzill.

Saber preguntar en algunes ocasions és essencial ja que si preguntem qualsevol cosa que no tingui sentit, podem arribar a quedar malament davant de l'altra persona o fins i tot veure'ns com uns incultes. Cert és que saber respondre és important, ja que si no responem correctament, podem arribar a quedar pitjor que no sabent preguntar, però si respons malament ho pots remeiar canviant ràpidament de tema i si t'equivoques preguntant, costa molt més de remeiar. A vegades, preguntar alguna cosa pot donar sortida a diverses respostes i si una resposta està malament formulada, es pot canviar i manté la seva importància, però si una pregunta està malament formulada perd importància, també si una resposta no es formula bé perd importància i a vegades pot arribar a espatllar un text, però una pregunta és més costosa de tornar a formular per que tingui més importància que una resposta.

Aprendre a preguntar pot arribar a ser més important que respondre, perquè a un periòdic la pregunta pot arribar a tenir més impacte que la resposta que es troba seguidament, o fins i tot a una conversa pot ser més important saber com formular la pregunta que saber com respondre.

Autor: Oscar Ortiz-Villajos Jimenez

Saber preguntar és més important que saber respondre?

No és la primera vegada que em faig aquesta pregunta però, sempre que me la faig em trobo posicionat en contra d'aquesta qüestió, perquè trobo suficients arguments com per afirmar que saber respondre és més important que saber preguntar.

En primer lloc, saber respondre és més important perquè així aconsegueixes resoldre de manera clara i precisa la pregunta o el dubte que tenia el subjecte. Cert és que no preguntar bé pot crear dubtes i que la resposta no solucioni la interrogació prèvia, però dir això no contempla que l'altra persona pot sobreentendre el que has dit i d'aquesta manera no hi hauria cap inconvenient. D'una altra banda, d'aquest mode podem evitar malentesos o ofenses (clar, si no saps respondre pots dir alguna cosa que a l'altre li sembli una ofensa quan la teva intenció no era aquesta) i així podem evitar grans mals de cap. També és veritat que quan hi ha un malentès pots explicar-te una altra vegada, però això no fa desaparèixer la tensió creada ja prèviament.

Per acabar, queda bastant clar que saber respondre és molt més important que saber preguntar perquè les premisses anteriors així ho indiquen i perquè finalment, saber respondre és sinònim de saber parlar o saber explicar-te bé.

Autor: Younes Akhazzan El Bouazaoui

Podem viure una vida humana sense idees?

Las ideas forman una gran parte de nuestra vida, sin ellas la tecnología y los inventos revolucionarios no hubieran descubierto, sin una persona que previamente las haya tenido (las ideas). Todos los seres humanos tenemos vidas en que entran muchos aspectos pero todas estas vidas, tienen al menos una idea por la que al menos esta persona se rige. Una de las cosas que nos diferencian de los demás seres vivos es que somos seres racionales que es la capacidad que permite pensar, evaluar, entender y actuar sobre nuestros principios que están hechos sobre ideas que tiene un mismo de cómo es la vida, los animales en cambio se rigen por el instinto de supervivencia pero eso no son ideas que las crean ellos mismos.
Autora: Flory Velasco

Podem viure una vida humana sense idees?

Crec que no podríem viure en una vida humana sense idees, perquè avui dia tot el que som és gràcies a les idees.

Estem utilitzen les idees des que va començar la nostra vida, i gràcies a les idees que van tenir els nostres avantpassats, avui dia tenim aquestes coses o eines per viure.

Crec que si no existissin les idees no estaria el món amb aquestes altures com està avui dia.

En conclusió, les idees són uns elements molt importants en la nostra vida i no podríem viure sense elles.

Autora: Laila Ume

Saber preguntar és més important que respondre?

Saber preguntar és més important que saber respondre. La filosofia es basa en fer bones preguntes i  en respostes.

L'evolució de la nostra espècie ha causat un munt de preguntes que ens hem qüestionat durant segles. Encara que també hi ha hagut molta gent que ha viscut sense qüestionar-se les grans preguntes de la vida, hi ha hagut altres que sí que ho han fet i aquestes persones han buscat respostes contundents. Gràcies a les preguntes que la gent s'ha plantejat durant segles i segles, l'evolució cultural ha estat possible.

Des que les persones neixen, es plantegen un munt de preguntes al llarg de la vida, que posteriorment resolen i és així com fan el procés d'aprenentatge. És veritat que sense les respostes no es podria completar aquest procés, però sense una pregunta no es podria generar un munt de respostes i això fa que les respostes no siguin res sense les preguntes.

Les preguntes són més importants que les respostes perquè gràcies elles l'evolució i l'aprenentatge de l'ésser humà ha estat possible.

Gerard Herrera Galera                   

Podem viure una vida sense idees?

Un pensament que no molts tenen clar és que les idees són rellevants per a nosaltres. Ens fan pensar per tenir una idea vertadera i que aquesta sigui la millor per viure.

Les idees poden ser objectives o subjectives. Les nostres idees poden ser falses o vertaderes i hem de saber quina ens condueix cap a la felicitat.

És cert que tenim idees contradictòries i això ens pot perjudicar o no. Podem tenir una idea de que no ens agraden les pomes i encara així menjarles. I no provoca res negatiu. Però tenir una idea falsa pot ser perjudicial en alguns casos, més extrems, no com aquest, sempre hem de pensar per saber-ho.

Tenir unes bones idees ens facilita poder pensar bé, tenir uns conceptes, abans de parlar. Parlar d'un tema sense pensar-hi pot ser molest per nosaltres i per els altres. Si la teva felicitat consisteix en no saber res, pot ser beneficiós no tenir idees. Però no es pot ser savi, feliç, sense saber alguna cosa o tenir unes idees pròpies idees.

Per tant, no es pot viure una vida humana sense idees. Has de ser feliç i saber quina és la teva felicitat. No pots ser un ignorant i ser-ho sense tenir en compte uns conceptes.

Autora: Hind El Ouazzani

És important aprende a pensar bé?

Aprendre a pensar bé és una activitat molt important que cada home hauria de portar a terme, ja que és aquesta la que comporta a una vida més feliç, més plaent i més sana.
Realitzar aquesta acció donarà com a resultat tenir bones idees. És cert que encara que es pensi bé, es poden tenir idees falses i aquestes poden portar-nos a fer accions que no ens beneficien. Per això és important saber diferenciar entre falses i verdaderes. Les verdaderes aconseguiran que la nostra vida tingui molta més qualitat.
Pensar bé també ajuda a superar les etapes difícils que tothom ha passat alguna vegada. En moments així, es pot ser més positiu i veure que hi ha un raig de llum en l'obscuritat i que no tot està perdut, que d'alguna manera es pot arreglar o millorar. No obstant això, no sempre es pot realitzar pel fet que no tots els casos són iguals, poden haver-hi tant problemes petits com greus. Tot i això, ser optimista ajuda a no sentir-se malament, ni arribar a un mal estat de salut per conseqüència de l'estat d'ànima, és a dir a ser més feliços i més sans.
En conclusió, pensar bé ajuda a fer que una persona se senti millor en molts àmbits, millora la seva ànima i per tant també la seva salut i per últim guia per un millor camí les nostres accions.

Autora: Mary Estefani Ramirez

Podem viure una vida humana sense idees?

Els humans per viure una vida millor, necessiten tenir idees pròpies, per això existeix la filosofia.
Hi ha persones que poden viure sense idees, però com les idees estan relacionats amb la filosofia la qual ens ajuda a diferenciar entre vertaderes i falses, tenim més possibilitats de no cometre tants errors a la nostra vida.
La filosofia ens ajuda a diferenciar les idees vertaderes de les falses per ser més feliços a la nostra vida.
Cert és que la filosofia és un estil de vida, però tot i així, hi ha persones que no tenen cap idea de la filosofia i són feliços.
Però les idees vertaderes no només t'apropen a la felicitat, sinó que a més a més, t'ajuden a ser més savi i tenir més coneixements.
L'experiència pròpia ens ajuda a confirmar que analitzar les idees abans de posar-les en pràctica ens podria ajudar a evitar els erros. Per això, les persones que no tenen bones idees, després d'actuar d'una forma errònia, s'han adonat d'això. Encara que hi ha persones que tot el que fan o diuen per elles és vertader, és a dir, correcte, encara que sigui erroni pels demés. Però això ens demostra que les idees són necessàries per millorar el nostre dia a dia.
Per tant, podem viure sense idees, però no una vida amb saviesa.

Autora: Asmae Dakah