Continuem treballant la dissertació, una de les activitats més competencials i destacades en la formació filosòfica de sempre i d'ara també. Els alumnes de 2n de batxillerat practiquen des del curs anterior i a aquestes alçades es pot comprovar com han progressat. Les dissertacions que compartim en aquesta i en una altra entrada s'han proposat a partir de la filosofia política de John Locke.
No defugim els debats d'actualitat, sempre que tinguin profunditat i rellevància filosòfica. No tenim por a l'exercici del pensament, que volem que sigui lliure, tant com rigorós i fonamentat en arguments, a més de conceptualment correcte. I surt el que surt. Que pensen, i molt bé, per ells mateixos. Fem del Sapere Aude kantià un eix de l'aprenentatge filosòfic. No són dissertacions perfectes, però impressionen perquè en totes hi ha coneixement, afany de fer-ho bé i pensament propi. La professora, ja ho saben, no acostuma mai a dir-los què pensa, no és la seva funció: ho és la de fer-los pensar. L'exercici resulta. Les preguntes proposades van ser les següents:
- Es possible una democràcia com cal sense participació ciutadana?
- Creus que la desobediència civil és una eina necessària en una democràcia?
- Si només hi hagués una manera d'entendre la democràcia, seria millor?
- Es desitjable una democràcia sense pluralitat d'opcions?
- Rebel·lió o votació responsable: què penses que cal defensar?
Penso que molts adults no s'han plantejat mai qüestions semblants. És més: molts segueixen dictàmens més o menys propagandístics. Serà per això, entre d'altres raons, que la filosofia resulta tan incòmoda, perquè no repeteix lliçons apreses.
Esperem que us agradi la lectura de la selecció que us proposem. Us animem a respondre als estudiants que tenen el valor d'exposar obertament les seves idees.
Malika El Guerche respon a Creus que la desobediència civil és una eina necessària en una democràcia?
La desobediència civil pot definir-se com una acció de protesta col·lectiva, moralment fonamentada, pública, il·legal, conscient i pacífica que, violant normes jurídiques concretes, busca produir un canvi parcial en les lleis, en les polítiques o en les directrius d'un govern. La desobediència civil no s'hauria de considerar com un abandonament de l'ordre democràtic, sinó una forma de participació política en el continu procés de construcció de la democràcia. Tota societat que es proclama democràtica ha de ser tolerant amb la desobediència civil.
Les lleis estan en permanent adaptació i revisió. Per això la validesa d'una llei o d'una norma no sempre és absoluta. Per què hauríem de suposar que si una persona segueix el seu propi judici, quan la llei és una cosa incerta, està tenint un comportament injust? Uns drets que són determinats en un moment històric, no podem protegir-los i custodiar-los perquè els drets canvien, s'amplien i amb el temps poden sorgir nous drets.
La desobediència a la llei pot ser per raons morals, però això no suposa que s'hagi de tolerar tota desobediència a la llei. Alguns sostenen que una llei s'ha de fer valer perquè en cas contrari es perd el respecte a la llei, però no és el mateix demanar un dret que, per exemple, demanar injustificadament un bé d'un altre. Per descomptat que en les democràcies representatives existeixen mitjans institucionals, com són els partits i els representants dels ciutadans, perquè la societat civil faci arribar les seves demandes al govern. Però a vegades la societat civil sol tenir demandes que sobrepassen als partits i als representants, demandes que aquests ignoren o simplement no consideren.
En conclusió, la desobediència civil permet als ciutadans cridar l'atenció dels governants, de la societat civil i dels polítics professionals en els moments en què una llei s’ha de corregir o canviar urgentment i els canals institucionals de la democràcia representativa no constitueixen un recurs accessible per als ciutadans.
Younes Akhazzan respon a Es possible una democràcia com cal sense participació ciutadana?
Una democràcia sense participació ciutadana? Llegeixo aquesta pregunta i tinc
una primera impressió que estic davant d’una bestiesa insòlita, sense sentit, o
davant d’una idea que se li podia haver acudit a un polític d’aquests que no
saben què és el que fan a la política, apart de no fer-ne. Podem pensar en un
cas en què aquesta democràcia sí fos possible, però s’hauria d’entendre de
manera que la participació dels ciutadans que no es realitza sigui la feina de
control i de pressió que poden realitzar aquests en una democràcia, és a dir, que
els ciutadans tenen dret a votar i han d’exercir aquest dret. Una democràcia
sense persones que votin no és una democràcia, perquè aquesta és un sistema
de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres
de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu.
En primer lloc, cal dir que no hi ha possibilitat que dins dels parlaments només
es faci teatre. Aquesta democràcia ha de tenir uns polítics ben preparats i no
s’hauria de poder accedir a qualsevol càrrec sense una determinada
preparació. Aquests estudis han de ser importants, adients i correctes pel
treball que durà a terme aquesta persona, en aquest cas un treball molt
important com és el de representar i servir el poble. Pot ser que d’aquesta
manera es limitin les persones que poden participar en la vida política
d’aquesta democràcia, però aquesta limitació només està buscant que els
dirigents polítics siguin capaços de prendre decisions correctes i bones pel
conjunt dels membres de la comunitat sense necessitat que el poble participi
activament. Aquests estudis poden ser cursats per qualsevol persona, això és
que la limitació que hem esmentat anteriorment no és cap limitació perquè,
suposant que aquests estudis fossin una determinada carrera com pot ser la
filosofia, tot estudiant podria cursar-la. D’aquesta manera aconseguim
governants que prendran millors decisions i que mai aniran en contra del bé
comú.
D’altra banda, a més de tenir uns excel·lents polítics necessitem uns
excel·lents jutges i un excel·lent sistema judicial, que està format per jutges,
lleis i institucions, per tal que aquest sigui més eficaç i més eficient. És
incomprensible que hi hagi persones que es trigui tant en jutjar-les perquè si
un procés judicial pot durar, per exemple, cinc anys, és evident que hi ha alguna cosa
que no s’està fent bé. Possiblement la culpa no la tinguin els jutges, però si hi
ha problemes com aquest s’han d’arreglar. I com sabem que el sistema s’ha de
millorar sense la participació ciutadana? Els jutges són molt importants en una
democràcia, tenen un paper fonamental i molt actiu en la nostra societat. Els
propis jutges i els polítics poden adonar-se que hi ha un problema perquè ells
també formen part de la comunitat. Si s’aconsegueix millorar el sistema judicial,
un problema que moltes persones actualment consideren com a preocupant, la
corrupció (entre moltíssims més problemes), ja no ho seria tant i trauria un pes
de sobre al poble, és a dir, que la societat no hauria de participar per dir la seva en
aquests casos. Això fa que els ciutadans no hagin de pressionar ningú per dir-li
què ha de fer i com.
Quant als mitjans de comunicació, aquests tenen un paper fonamental i
imprescindible en el món actual i juguen un paper molt important en la
democràcia. Amb tot el poder que tenen aquests mitjans, ells sí que poden
exercir aquesta pressió i aquesta feina de control de les quals prescindirien els
ciutadans. Com a conseqüència d’això és possible que l’objectiu principal de la
premsa, per exemple, canviés i, en efecte, que els periodistes i la gent que
treballa en l’àmbit del relat de la vida pública i política deixés de fer-ho de
manera objectiva i comencés a tirar d’uns objectius més polítics. De fet, això no
és cap cosa diferent del que passa avui dia, encara que això es pot solucionar
amb la pluralitat. El fet que hi hagi diverses persones amb una diversitat d’idees
que poden discutir sobre un determinat tema a que les idees pròpies o
que més agraden no siguin les úniques escoltades.
Així doncs, allò que semblava en una primera instància una cosa il·lògica
sembla que tampoc s’allunya gaire de la realitat. Hi ha moltes persones que no
participen en aquesta democràcia encara que quan han de votar ho fan.
Tampoc es pot governar fent cas al que es va dient pel carrer o a allò que
agradi més a un sector de la societat en una determinada època. Així mateix,
amb la presència d’una separació de poders de l’Estat ben organitzada i
treballada, amb uns excel·lents polítics responsables que saben què han de fer
i què no, la presència d’uns jutges també responsables que fan bé el seu
treball, un sistema judicial que no preocupa ningú i uns mitjans de comunicació
plurals, potser no seria tant necessària la participació ciutadana (tal com la hem
plantejat) com ens podríem pensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva participació al nostre blog!