dimecres, 4 d’abril de 2018

Dones filòsofes

Amb aquest nom hem fet una miniexposició al passadís que porta al Departament de Socials, on es troba integrat el Seminari de Filosofia. La raó? Donar a conèixer algunes de les dones que han fet aportacions al pensament filosòfic i que encara avui dia, no només no formen part del currículum obligatori d'Història de la Filosofia, sinó tampoc de la majoria les obres clàssiques sobre el pensament filosòfic. De fet, ja fa anys que assistim a l'intent per escriure una Història de les dones filòsofes. Estem encara en la fase de la inevitable reivindicació. Algun dia, formaran part, com correspon, de qualsevol Història de la Filosofia. Sense més. 

El punt de partida ha estat la presentació del llibre que van elaborar tres professores de filosofia, un projecte que va promoure la Diputació de Barcelona, quan els projectes que es promovien eren inclusius i reivindicatius. 




Dones filòsofes de fidel.san

Els alumnes organitzats en equips fan un "concurs" en el qual han de trobar les respostes a les preguntes i respondre a la qüestió que es planteja al final. Aquest és el qüestionari proposat. 

Cada encert suma un punt, un error resta i una pregunta que es deixa en blanc no puntua. L'activitat no té com a nota únicament la puntuació obtinguda, sinó que ha estat pensada com a activitats d'avaluació competencial, en coherència amb els criteris d'avaluació. 

Aquí els podeu veure en la segona sessió del "concurs". Hi haurà premis, per descomptat, però d'això no diré res per no espatllar el factor sorpresa!


dilluns, 2 d’abril de 2018

Preparant-nos per fer dissertacions a 4t d'ESO

Per començar la feina sobre la dissertació filosòfica, estem treballant a partir d'un CONCEPTE triat pels alumnes d'entre un conjunt de conceptes proposats.

Els grups de treball han triat els següents:

FILO 1
  • La justícia: Mariona, Jaume i Daniela
  • El poder: Valeria, Pau i Johan
  • La llibertat: Karen, Laura i Marcos
  • El dret: Paula, Xènia i Mehdi
FILO 3
  • El poder: David, Leyre i Julia
  • La llibertat: Marta, Oscar i Ainhoa
  • La justícia: Paula, Shahed, Marina i Mònica
  • El bé: Marcos, Gisela, Yaroslav
  • La democràcia: Cristina, Laura, Raquel

Procedim per fases el treball que ens ha de portar a elaborar una dissertació individual i avaluem el que cada fase té d'específic. 
Si hem de fer ensenyament/aprenentatge competencial i avaluació contínua, no podem tenir només o preferentment en compte el resultat, sinó pensar bé el procés i aprofitar per treballar les diverses competències de l'ESO. Per això cal posar-les en joc. 

FASE 1: RECERCA/ TREBALL A L'AULA

Els estudiants busquen a llibres de text i revistes de filosofia les idees principals per a:
1.- Definir el concepte
2.- Identificar diferents tipus, si és el cas
3.- Trobar les relacions amb altres conceptes, cosa que suposa:
  • definir els altres conceptes
  • explicar la relació
4.- Formular problemes i preguntes al voltant del concepte
5.- Aportar solucions als problemes i respostes a partir de la tradició filosòfica

FASE 2: PRESENTACIÓ

1.- Presentació escrita.

Caldrà presentar un treball escrit resultat de la feina del grup. Aquest treball ha de tenir els apartats següents: 
  1. Introducció, on es presenta el treball: perquè s'ha triat aquest concepte, quin interés personal i cultural, social, etc...justifica la seva investigació; com s'ha fet el treball, quines han estat les dificultats, com s'han superat, què ha aportat el treball amb els companys i companyes
  2. Desenvolupament, seguint els apartats el guió de la fase de recerca: definició i tipus, relació amb altres conceptes, problemes i preguntes, solucions i respostes
  3. Conclusió, de la feina feta. Com no és un treball de TESI, en la conclusió cal explicar detalladament el que s'ha après, què ha estat inespertat, sorprenent, etc. 
  4. Valoració del treball cooperatiu: es presenta l'avaluació a partir de la graella que facilitarà la professora.

Aspectes formals de la presentació escrita:
  • Tipus de lletra Arial i mida 12 punts
  • Text: justificat
  • Separació d'un espai entre paràgrafs
  • Títols en majúscula i negreta
  • Sotstítols en minúscula i subratllat
  • Numeració dels apartats i de les pàgines
  • Índex segons paginació abans de la Introducció
  • Per cada apartat, un full nou

2.- Presentació oral

Es pot fer amb diferents modalitats de suport visual: esquemes a la pissarra, presentació amb ppt o altres (Prezi, Vídeo, etc). La durada no ha de ser superior a 15 minuts. 
Se seguirà la graella de coavaluació facilitada per la professora.

FASE 3: DIÀLEG

Els estudiants proposen preguntes al voltant dels conceptes treballats. Es tria UNA de les preguntes. Es dialoga a partir d'ella seguint les normes del diàleg que coneixen els estudiants. 

FASE 4: DISSERTACIÓ INDIVIDUAL

Cada grup proposa dos preguntes del seu concepte i les anota a la pissarra, com els altres companys a la seva llibreta. 
Seguint les normes de la dissertació, de la qual ja es va fer una prova a partir del concepte d'AMOR, s'elabora una dissertació individual. Cada estudiant tria la pregunta de la seva dissertació. 

Criteris d'avaluació

FASE 1:

Observació del treball a l'aula segons els ítems de la graella de coavaluació. La nota forma part del 20% d'actitud.

FASE 2:

Presentació escrita:

-correcció i claredat de les idees expressades
-expressió escrita correcta
-fluidesa en l'exposició
-compliment de les condicions formals

Cada aspecte compta un 25% del total que rep la presentació escrita. La nota total forma part del 40% d'activitats en grup.

Presentació oral: segons els ítems de la graella esmentada. La nota forma part del 40% d'activitats en grup.

FASE 3: DIÀLEG

Segons respecte a les normes del diàleg, que són les de l'actitud i forma part, per tant, del 20% corresponent a l'actitud.

FASE 4: DISSERTACIÓ INDIVIDUAL

Seguint els criteris d'avaluació de la dissertació, forma part del 40% de la nota corresponent a proves escrites amb material de consulta o dissertacions.

Planificació de les sessions:
  • 19 - 23 de març- 3- 6 d'abril: treball en grup a l'aula
  • 9 d'abril: lliurament del treball escrit
  • 10-13 d'abril: exposicions orals
  • 16-18 d'abril: diàleg a l'aula
  • 19-20 d'abril: elaboració de la dissertació a l'aula

Aprofitem per difondre una altra manera d'expressar els conceptes filosòfics: gràficament. Al projecte Philographics de Genís Carreras, que també dissenya els logos del Barcelona Pensa i de la Olimpíada de Filosofia de Catalunya, en trobem una bona mostra. Us deixem aquí el que correspon a un dels temes treballats a l'aula de l'Optativa de Filosofia de 4t d'ESO. 

Free-will.jpg

diumenge, 1 d’abril de 2018

Filosofia musicada

Al llarg del que per a la majoria d'alumnes de 2n de batxillerat és el primer curs de filosofia, he anat proposant activitats en les quals, modificant el suport, han de posar en joc idees filosòfiques en formats diversos i amb finalitats també diferents. 

Un recordatori per a despistats o nouvinguts: 
  • Formular preguntes i il·lustrar-les amb una imatge fotogràfica original: Fotofilosofia, per a tot batxillerat. 
  • Aplicar les idees d'un filòsof a l'explicació d'un objecte aparentment gens filosòfic: El donut i la Història de la Filosofia, per a 2n de batxillerat. [Els murals no hi ha manera de penjar-los, però no patiu: he trobat la manera de fer que tothom pugui veure què van fer els estudiants. Aviat a aquest blog!]
  • Defensar una tesi al voltant d'un tema proposat amb eines audiovisuals: VIdees, per a 2n de batxillerat. 
  • Identificar fal·làcies en el discurs ordinari i en el dels líders polítics a partir d'un debat de campanya electoral: Caçadors de fal·làcies, per a 1r de batxillerat. 
Per als que encara no han superat el pleistocè pedagògic i la pràctica educativa que comporta aparellada, hauran de saber que totes aquestes activitats no s'entèn què tenen d'aprenentatge i com es poden avaluar sense el marc de les competències o capacitats filosòfiques que cal contribuir a desenvolupar (i avaluar en coherència) no només a l'aula de filosofia (...!!!!), tot i que per descomptat que a l'aula de filosofia. Un resum de les competències o capacitats filosòfiques a partir de Michel Tozzi  (i Brenifier, un altre mestre de la didàctica filosòfica) es troba a la imatge següent: 


Resultado de imagen de tozzi filosofia capacidades filosoficas

Els pocs lectors (i voluntariosos) d'aquest blog podran identificar les capacitats en les diferents activitats. L'única innovació d'aquesta professora, si és que fa tal cosa (no ho creu, els ho asseguro) és la proposta de suport i (això sí que és trencador) marcar tan clarament les condicions i els criteris com deixar un ampli marge per a l'expressió dels estudiants que per als esteticitistes inclouria el mal gust. No és al cap i a la fi un gust més, també amb diversitat de possibilitats? Doncs endavant amb l'apertura estètica, que és ètica, cal no oblidar-ho. 

Tot aquest (evitable?) pròleg serveix per a anunciar l'activitat del tercer trimestre proposada als estudiants de 2n de batxillerat i a la qual li he donat el nom de "Dígaselo con música". I és que la filosofia "es diu", aquest cop amb, com a mínim, ritme, potser també melodia. L'slam és una opció ja exposada en aquest blog

L'activitat creativa i en grup de 3 o 4 persones d'aquest trimestre és la realització d'un vídeo musical en el qual els membres del grup interpreten una cançó de contingut filosòfic que han d'haver composat ells mateixos, com a mínim la lletra. 

Les condicions generals que ha de complir el vídeo són les següents: 

a) Ha de ser una expressió MUSICADA d'idees filosòfiques dels autors que s'han treballat durant el curs fins al moment de lliurar el vídeo. Es valorarà la correcció de les idees exposades i la riquesa d'aquestes. 

b) L'expressió de les idees pot adoptar diferents formats: exposició argumentada o discussió temàtica semblen els més adients. Sense arguments i sense confrontació d'idees, és a dir, explicant merament idees d'algun filòsof no es podrà aspirar a aconseguir una puntuació superior a 4.

c) Es pot triar música de qualsevol estil musical i canviar la lletra, produir la melodia original a més del text o fer-ho a capella. 

d) La durada no ha de superar els 2 minuts.

e) A cada vídeo cal que consti el nom de la cançó al començament i, al final, el nom dels integrants del grup, l'assignatura i el nom de l'institut.

f) El vídeo es penjarà en format públic a youtube. 

g) S'enviarà l'enllaç a (adreça email professora) com a màxim el dia 15 d'abril a les 20h. 

h) Comptarà un 20% en la nota del trimestre. (Uaaaalaaaa, sento com xiulen els pensaments del rigor acadèmic del pleistocè!)

Criteris d'avaluació
  1. Correcció de les idees expressades
  2. Complexitat i riquesa de les idees expressades i/o de la temàtica tractada
  3. Diversitat de recursos expressius: veus, sons, imatges
  4. Sentit de l'humor i originalitat
  5. Qualitat tècnica
Cada apartat puntua un 20% del total. La rúbrica, en una altra ocasió, per no fer molt (més) llarga aquesta entrada. 

Uns quants exemples de les diferents possibilitats els podeu trobar seguidament: 
  • Un ritme conegut, una melodia que encaixa i a cantar! Fer el mico una mica també compta. 

  • Tries el tema i resumeixes l'argument. Potser d'un diàleg de Plató. Li poses música, la cantes i acompanyes la interpretació amb uns dibuixos animats originals. 

  • O bé una cançó molt coneguda la transformes en una cançó filosòfica en la qual demostres el teu coneixement d'idees filosòfiques. 

Aquí no direm allò tan tòpic de que hi ha infinites possibilitats, perquè és fals i sobretot una tonteria que no té cabuda a un blog de l'aula de filosofia. Però segur que ens oferiran propostes sorprenents i sens dubte excel·lents. Un altre potencial al qual no li donem curs, perquè (diuen, creuen) no encaixa en el currículum. 

A vegades les propostes accessòries marquen el centre al voltant del qual hauria de girar TOT.