Acabem el curs de 1r de batxillerat treballant l'Apologia de Sòcrates, de Plató. Una proposta inusual en els temps educatius que corren i que tendeixen a citar a un gurú mediàtic com l'Àlex Rovira - per posar un exemple dels que omplen La Contra de La Vanguardia i pretenen vendre'ns com a reflexió-, per a evitar la "indigestió" dels continguts estrictament filosòfics, és a dir, rigurosos, exigents i, per tant, gens accessibles sense la mediació del professorat especialista, el que encara queda arraconat en els confins del batxillerat.
Fa anys que aquesta professora va decidir que els estudiants no podien passar per dos cursos de formació filosòfica sense haver treballat una obra completa, tal qual va ser concebuda pel seu autor. Per les característiques dels estudiants, cada cop menys interessats en llegir, així com per la necessitat de plantejar qüestions plenament vigents sobre el bé, la justícia, el respecte a les lleis i el paper d'aquestes en la construcció de la comunitat política, la dels afers humans compartits, va triar l'obra esmentada.
El curs ha estat especialment complicat a causa de les nombroses vagues, les festes i altres circumstàncies de les quals és preferible oblidar-se'n ara que hem arribat al final, i no hem pogut dedicar temps a representar un fragment, ni fer les classes a l'aire lliure. Es tractava, però, de fer "de Sòcrates" d'alguna manera. Tantes van ser les hores de classe perdudes (fins la meitat d'un mes en més d'un cas), que el vídeo previst per al segon trimestre no es va poder proposar. Hem fet de la necessitat virtut i hem proposat un treball de vídeo en grup en el qual els estudiants fan "de Sòcrates": pregunten a la gent del carrer sobre la definició d'un concepte (bé, justícia, democràcia) fent gala de docta ignorància, és a dir, intentant saber què és allò pel que pregunten a partir de les respostes rebudes de la gent "sàvia". Seguidament representen un diàleg socràtic en el qual tenen en compte les respostes i intenten esbrinar quina és la resposta vertadera. El diàleg resta obert, com a bon diàleg socràtic, tot i que arriba a una conclusió parcial.
Aquí teniu el resultat dels diferents esforços realitzats, alguns amb gràcia evident, d'altres amb una excel·lent preparació tant tècnica com filosòfica, voluntariosos tots, encertats en diferents aspectes. Mostra de creativitat i curiositat, tant com d'intentar complir amb les demandes de la professora, que vol que demostrin què han après.
L'Ainhoa, l'Emma, la Laia i l'Adrián elaboren un vídeo impregnat del dinamisme i el bon humor que els distingeix. Sembla que portin tota la vida fent aquesta feina.
La Nati, la Megan, la Stella, la Momna i el Jorge recullen algunes opinions i les valoren posteriorment sense arribar a cap conclusió clara... Serà que no és gens fàcil això de definir la justícia?
Tant incòmode el Marcos com tranquil el David, en aquest breu treball es passa directament de les preguntes a la conclusió.
La Maria, l'Illyas, el John i el Sergio arriben a una definició de democràcia després de preguntar i dialogar.
L'Iván, la Claudia, la Paula, el Toni i la Laura F. no es tallen un pèl i llencen la pregunta a passejants de l'àrea central de la polis, l'àgora, sense amagar la seva condició d'atenesos i de socràtics. Tan socràtics que quan una "sàvia" opina lliurement que no hi ha democràcia perquè no hi ha llibertat d'opinió i un dret inventat, que no es troba a cap document jurídic, no li diuen ni mu. Ja sabem que al discurs que es contradiu no cal respondre amb raons perquè s'autoimpugna.
La Yanira, el Pau, la Karen, la Lucía i la Marina pregunten, dialoguen al voltant de les respostes i ens ofereixen un esquema com a conclusió. El format és molt televisiu, cosa que el fa agradable de veure.
El Juan, l'Iker, el Martí, el Marcos i el Joel ens ofereixen una bona conclusió i unes quantes postures de Karate Kid.
L'Antonio, el Mehdi i el Daniel amb un convidat, el Manu, en format virtual, sembla que s'ho passen pipa esbrinant això de la democràcia què és. El que pensen del que diuen els entrevistats els hi han dit amb música de fons, fixeu-vos bé! Senyalen incoherències i alguna dificultat: problematitzen. Per si fos poc, es peten de riure.
La Nerea, l'Alba, la Gina i la Marina són ateneses que es troben un dia havent de respondre a la pregunta sobre la justícia i arriben a la conclusió de que té a veure amb el bé, però no sabem què és el bé... I tornem a començar! El vent semblava voler respondre també a la pregunta.
L'Andrea, la Karima, el Johan, la Nerea, el Jaume i la Laura es troben amb respostes que no els ajuden gaire i tiren de diccionari vist el resultat.
La Mònica, la Cristina, la Marina i el José David arriben a una conclusió diferent de la dels entrevistats, tot i que les respostes d'aquests no estan gens malament.
La Raquel, la Mariona, la Xènia R., la Xènia J. i la Laura arriben a la conclusió, com a bones aprenentes socràtiques, de que cap dels entrevistats saben què és la justícia, malgrat estar convençuts de saber-ho. Han portat el diàleg al seu punt de partida: el reconeixement de la ignorància. El problema és que acostuma a ser molt fàcil identificar la dels altres. La pròpia, ja no tant. Un dels reptes que ens planteja la filosofia.
I el millor per al final: presentació a la grega, és a dir, en grec! I amb l'única conclusió possible: només saben que no saben què és la la justícia. De la mà de la Zaida, l'Unai, la Lidia i la Laia.
I el millor per al final: presentació a la grega, és a dir, en grec! I amb l'única conclusió possible: només saben que no saben què és la la justícia. De la mà de la Zaida, l'Unai, la Lidia i la Laia.
Vull aprofitar aquesta entrada al bloc per felicitar i agrair als alumnes de 1r de batxillerat la paciència (la matèria i la manera de fer-la els van xocar d'entrada), la dedicació (ni un ha deixat de participar en activitats especialment "rares" com la del vídeo) i la confiança cap a la professora. Arribem a final de curs havent après molt (la professora també!), però no gaire comparat amb el que encara poden aprendre mentre continuen convertint-se en les dones i els homes del futur.
