diumenge, 1 de desembre de 2019

Un altre cop al Pensa!

Amb els alumnes de l'optativa de Filosofia de 4t d'ESO vam tornar a participar en l'activitat proposada per l'Olimpíada de Filosofia de Catalunya en el marc del Festival de Filosofia organitzat per la Facultat de Filosofia de la UB, Barcelona Pensa, "Entrevista a una filòsofa". Aquest any la filòsofa era Ester Jordana, professora a l'Escola Massana de Barcelona i a la UOC, especialitzada en Filosofia Política. L'Ester va proposar a tots els estudiants dels centres participants un curtmetratge que havia de provocar reflexió i preguntes, preguntes que dos alumnes de cada centre participant, li farien a l'Aula Magna de la Facultat de Filosofia. 
Als nostres alumnes els va proposar aquest curtmetratge de Nacho Vigalondo: 


Després de tres sessions dedicades a l'anàlisi del contingut, a la síntesi d'idees i a la proposta de preguntes elaborades en grup, aquestes van ser les dues que van triar els alumnes: 
  • Busquem ideals per viure? 
  • Per què intentem aconseguir el que sabem que no és possible? 

La majoria d'ells no volien sortir a l'escenari de l'Aula Magna, però la Fátima i el Dani sí que van voler, tot i que no sense nervis. 


Aquí els teniu juntament amb els alumnes de l'altre centre que havia treballat el mateix curtmetratge:



La valoració de l'activitat va ser positiva: els encanta sortir fora del centre! No és d'estranyar la sintonia amb la professora, que està convençuda de que l'aula ha de tenir parets poroses i fins i tot transparents, ja que l'educació a l'institut només és part d'un procés que dura tota la vida i que no pot mantenir-se al marge del que passa fora i que ofereix moltes opcions per a promoure aprenentatges intensos i engrescadors. Per la mateixa raó se'ls va fer llarga (dues hores!) per la passivitat que la majoria, com a públic, es veia obligada a mantenir. La participació va ser total: aquí els teniu en la seva primera activitat filosòfica fora de l'institut. I és que cal fer habitual l'ensenyament i l'aprenentatge de la filosofia més enllà de les declaracions d'intencions. Més que intencions ens calen decisions coherents i efectives. Mentrestant, la filosofia continua habitant les aules i els passadissos que li permeten habitar. 


Educació per a la participació ciutadana

Sembla que estem molt lluny d'aquells temps en què s'estava coent l'anomenat 15M, molt abans que aquest "moviment" fos engolit per reivindicacions on la participació va passar a ser una acció de seguiment de consignes amplificades pels instruments de comunicació de la societat de masses. El 15M posava en pràctica tècniques de participació de l'educació informal, no reglada, com els casals i els esplais, però també de l'educació formal quan aquesta era una eina d'aprenentatge de ciutadania. No fa tant dels processos de participació interna als centres educatius, quan les auditories, enteses com a avaluacions necessàries per avançar en la millora, implicaven a tots els membres de la comunitat educativa. Recollíem els fruits d'experiències educatives desenvolupades durant la bonança democràtica, bonança no exempta de dificultats, però bonança per l'estabilitat i el benestar que havia portat a una part important de la ciutadania, tot i els comptes pendents amb els més desfavorits. El 15M va esclatar com una llum en mig del desencís provocat per la crisi econòmica i va il·luminar el sostre democràtic, tot i que molt fugisserament. Aquesta professora creia que aquelles experiències de participació democràtica de l'alumnat als centres educatius havien quedat oblidades o, pitjor encara, evitades per sempre més. Però no, i sent tanta sorpresa com alegria. Comprova que és del passat estiu aquest informe d'un taller sobre participació al centre educatiu. No hi ha, per tant, un oblit total, ni una deixadessa convertida en hàbit. Potser podem recuperar aquella empenta i fer que la Llei de Polítiques de Joventut, aprovada pel Parlament de Catalunya, el 1 d'octubre de 2010 sigui realitat en l'àmbit de la nostra acció docent: 

Conjunt d’ACCIONS i PROCESSOS que generen CAPACITAT en els joves per DECIDIR llur entorn, llurs relacions i llurs possibilitats de DESENVOLUPAMENT PERSONAL i COL·LECTIU, per a INTERVENIR-HI i TRANFORMAR-HO.

Qui té por a la participació dels joves estudiants? A l'exposició sobre la participació dels alumnes de 4t d'ESO i 1r de batxillerat a la Mostra de Fotofilosofia que hem intentat muntar la professora de CiV i la professora de filosofia i responsable d'aquest bloc, el que no ha acabat d'anar bé ha estat la participació dels alumnes. Vam demanar que imprimissin la seva fotografia amb la pregunta i així poder mostrar-la a la resta d'alumnes, perquè potser no les veien en el bloc. Uns quants, ni la meitat, han estat compromesos i actius, ja fos portant la fotografia com ajudant a penjar-la. Aquesta professora no volia merament muntar una exposició: volia una activitat de participació dels estudiants a partir de les seves pròpies obres. Una ciutadania democràtica respon a propostes, però també les genera. No es limita a seguir consignes. Si alguna proposta no és democràtica és fàcil d'identificar: no interessa fer pensar, sino què es pensa. 

Primer intent. Veurem com van els que ens ocuparan el temps que no reflecteixen ni els horaris ni els currículums durant el que queda de curs. Aquí teniu una imatge d'alumnes de 1r de batxillerat A que van participar en l'aportació d'obres i en la realització del "penjador" de fotos. Si queden contents, potser voldran més!