dimarts, 27 de febrer de 2018

Diàleg amb Gaël Faye

La filosofia és diàleg des de Sòcrates. El diàleg no requereix dels practicants més que disposar de les eines per al diàleg (argumentació, sense fal·làcies, retòriques buides ni paranys o mentides), d'idees pròpies, de reflexions elaborades per un mateix, i de conèixer i respectar les normes del diàleg. No sempre dialoguem filosòficament, però sempre que fem filosofia dialoguem, ni que sigui, com va dir Plató, "un diàleg de l'ànima amb si mateixa". Si voleu saber quina és la diferència entre un diàleg qualsevol -això que sembla tan difícil d'aconseguir en l'àmbit de la vida sociopolítica a hores d'ara- i un diàleg filosòfic, podeu consultar aquí la proposta d'Irene de Puig, durant molts anys coordinadora del projecte Filosofia 3/18. 

El diàleg, fins i tot quan és interior, exigeix un altre, un desdoblament i alhora un reconeixement de l'altre com a semblant. El diàleg posa a prova la nostra convicció democràtica, perquè l'altre ha de ser un igual per poder dialogar, i també perquè té unes regles, unes normes, unes "lleis" que tots els participants acorden respectar i complir. No importa si la condició socioeconòmica ens "desiguala": la condició del diàleg és la igualtat i aquesta també és igualtat en el deure de complir i fer complir les lleis. Per això Sòcrates insistia que no tenia alumnes, sinó amics, perquè l'amistat era l'única relació entre iguals en l'Atenes de la seva època. Per això Sòcrates no va desobeir les lleis d'Atenes, ni tan sols quan van anar tan en contra seva que perdia la vida. Per tant, per dialogar calen dos amics que comparteixin l'objectiu del diàleg que, si és filosòfic, és la recerca compartida de la saviesa: de la veritat, del bé i de la bellesa; i que ho facin en un marc comú conegut per tots dos, i acceptat. 

Quan el Servei Educatiu del CCCB ens va oferir l'oportunitat de participar en el diàleg amb Gaël Faye, ens vam apressar a aprofitar-la. El diàleg ja era atractiu per se, per l'interlocutor.  Però aquesta professora de filosofia estava, com sempre, convençuda de que l'activitat podia ser una activitat amb un enfocament filosòfic. Tot plegat es tracta de fer filosofia fora de l'aula.

Aquí teniu el vídeo de la xerrada. Fixeu-vos bé en el minut 40: una alumna de 1r de batxillerat, Ionela Bageac, va fer la primera pregunta, des de la seva experiència, des de la seva reflexió. Amb sinceritat i senzillesa. 




Tots els alumnes de 1r de batxillerat van seguir el diàleg amb molta atenció, com es pot veure a les fotografies que va fer la Gemma Bello, professora acompanyant.



Un dels moments més entretinguts i que van suposar una sorpresa, va ser quan una alumna li va demanar que cantés i ell va demanar si hi havia algú entre el públic que ho fes bé. El resultat el podeu veure al vídeo i aquí, també gràcies a la Gemma Bello. 


Hi havia, però, una feina, un treball individual o en grup de dos que havien de fer a partir del diàleg amb Gaël Faye. Potser us sembla poca cosa, però estava pensada per fer pensar, sobretot per a recollir algunes de les espurnes de pensament que sorgissin a partir del diàleg amb Gaël Faye, entre els companys que feien la feina plegats, entre un mateix i el silenci. 

Els resultats han estat agradablement sorprenents. No calen comentaris: n'hi ha prou amb que llegiu les preguntes proposades, tal i com es demanava a l'activitat 2. 

Preguntes sobre la identitat: 
  • Què és la identitat? 
  • Podem tenir dues identitats? 
  • És social la identitat? 
  • Què és el que ens fa a nosaltres mateixos? 
  • La identitat és "un moviment"(definició de G. Faye)?
  • Es pot viure sense identitat?
Preguntes sobre la naturalesa humana: 
  • Som bons o dolents per naturalesa?
  • Què ens fa ser tan semblants i tan diferents?
  • Per què ens afecta més el que és negatiu que el que és positiu?
I van seguir fent-se -i fent-nos- preguntes metafísiques, ètiques, sociopolítiques...: 
  • Hi ha una realitat comuna per a tothom? 
  • Tothom veu la realitat tal com és? 
  • Tot el que passa, passa per alguna raó? 
  • Tot passa per alguna raó o som la raó de que tot passi? 
  • Som lliures? 
  • Som responsables de la nostra 
  • Quin és el perquè de tot? 
  • Què és viure? 
  • Si tots pensèssim igual, seria millor el món? 
  • Quin és el sentit de la vida? 
  • Què és bo i què és dolent? 
  • Què és el record? 
  • Com hem d'actuar? 
  • Què és la por? 
  • Què podem arribar a fer per por? 
  • Què és el temps? 
  • Les persones canvien? 
  • Com és una infantesa "normal"? 
  • El racisme s'ensenya? 
  • Està bé amagar la veritat? 
  • Poden ser objectives les ideologies? 
  • Es pot ser feliç en la ignorància?
  • És important el silenci?
  • Podem conviure sense normes?
I la guerra, especialment la guerra els va impactar molt a tots i la vida descrita per Gaël Faye després de la guerra: 

  • De què és conseqüència la guerra: dels nostres actes o de les nostres idees? 
  • Es pot trobar felicitat a la guerra?
  • Què és el mal? 
  • L'enemic: el busquem o el tenim? 
  • És just conviure amb el teu enemic? 
  • Tenen sentit les guerres? 
  • On es troba la pau?
  • Es pot entendre la guerra? 
  • Sempre és possible el perdó? 
  • Es pot perdonar a un criminal? 
  • La guerra pot portar alguna cosa bona? 
  • Si la guerra existeix, també existeix la pau? 
Dedicat a tots els adults que afirmen que no pensen i que no s'interessen per res els joves. Dedicat a tots els adults creients en l'evangeli posmodern de les emocions. No hi ha res més explosiu que la reflexió. 

Diria que aquesta petita experiència demostra que fa falta realment poc per obrir les portes de la seva reflexió i donar un espai a aquesta en forma de treball de classe no és que sigui innovador, és que hauria de ser una obligació de tots els aprenentatges. 

Seguim, però, amb els resultats de l'experiència del diàleg amb un altre que venia d'un altre món i ens explicava altres experiències ben diferents de les nostres. 

En una activitat es demanava si podien establir algun paral·lelisme entre la vida i l'obra de Gaël Faye i la seva. Hi ha moltes respostes que mereixen ser llegides, però d'entre totes elles, cal destacar la de Malika El Guerche: 

Jo realment he viscut auest sentiment de no saber a on pertànyer. Vaig arribar a Espanya amb vuit anys i vaig passar d'una cultura, una religió, uns hàbits coneguts per mi a altres completament diferents. Vaig haver d'adaptar-me, canviar coses de la meva vida. I quan anava de vacances al Marroc, també estava obligada a canviar altres coses. Això em va fer pensar: qui sóc realment? La persona que sóc aquí, a Espanya, o la que sóc al Marroc? 
Però després em vaig adonar que no era només una d'aquestes parts, sinó les dues. Perquè encara que semblava que era una altra persona quan estava en un lloc o en un altre, en realitat només deixava una part de mi a un costat per destacar l'altra part. 

Al final es demanava què havien après. Algunes respostes destacades poden ser les següents.

La de Samuel Cervantes, per exemple: La xerrada em va agradar molt i vaig aprendre sobre esdeveniments com el genocidi a Ruanda, el conflicte entre els tutsis i els hutus. També vaig aprendre que Burundi havia estat francesa i que per això ell es va poder exiliar a França i emprendre una nova vida i arribar a ser la persona que ara és. 

O la d'Omar Verdezoto i Ionela Bageac: La nostra identitat la fem nosaltres mateixos. Provenir de diferents països s'ha de veure com una cosa especial, i hem de fer de tots els rius un de sol. 

I per acabar, la resposta de Malika El Guerche: He après que de vegades en aquest món la gent t'obliga a portar una etiqueta o una altra, com si no poguessis tenir més d'una qualitat, més d'una característica que et defineixi. Però que en realitat tots nosaltres som una fusió del que ens defineix, de totes les nostres parts positives i negatives, de la nostra llengua, de la nostra religió, etc...
La gent pot fer coses que en altres circumstàncies no faria. Hi ha persones que viuen en bombolles i no s'adonen, o no volen adonar-se, del que passa al seu voltant fins que la bombolla explota i s'adonen bruscament de la realitat. 

De vegades es necessita un moment de silenci per poder pensar amb claredat, i la lectura i l'escriptura són el millor mètode per gaudir d'aquest moment. He après que a través del silenci podem escoltar i entendre els nostres pensaments més interns. 

Desaprofitar tot aquest potencial, no us sembla que no hauria de passar mai? 


diumenge, 25 de febrer de 2018

Cultura i valors ètics amb filosofia

Per algú que no sàpiga com és tractada aquesta matèria poc menys que maleïda, el títol de l'entrada li resultarà estrany, potser redundant. A diferència d'una de les malediccions que suporta, ser l'alternativa a la matèria de religió catòlica (en filosofia tenim com a virtut ser precisos amb el nom de les coses), Cultura i valors ètics no és assignada a professorat especialista, sinó a aquells que han d'omplir horari. L'actual Decret de l'ESO li ha donat un àmbit apart i propi juntament amb la filosofia optativa de 4t d'ESO. Malgrat això es tracta d'omplir horari i aprofundir en un dels desastres de l'educació secundària obligatòria que tenim: reduir a una etiqueta la presència quasi testimonial d'una assignatura d'ètica. 

Tampoc no és que sigui una matèria apreciada per la majoria del professorat de filosofia, que juntament amb el de clàssiques (???) té assignada, en principi i també per Decret, aquesta hora penjada en el currículum dels alumnes. A ningú no l'interessa què es fa en aquesta hora de classe, de manera que es propicia que es faci des de qualsevol cosa a res. Els tòpics recorren els llibres de text que s'ofereixen per a tal tasca que, com si fos una mena de pràctica surfista, consisteix en passar de la millor manera l'estona. La llibertat sembla total, l'organització nul·la, la programació inexistent, la coherència interna de curs en curs un misteri. Per tant, quina oportunitat d'or per a experimentar, em vaig dir. I així estic treballant amb alguns grups de 3r d'ESO. 

D'entrada, ni que fos per evitar repeticions, la proposta dels temes la van fer ells. La tria de l'ordre en què els volien tractar també. Durant el primer trimestre van ser poques les sorpreses: masclisme i feminisme, LGTBIfòbia. L'enfocament i la manera de treballar a classe eren l'aposta d'aquesta professora: 
  • van ser tractats com a casos particulars d'un fenòmen més ampli, la discriminació
  • es va combinar el treball en grup amb el treball individual, que només es va proposar al final
  • s'avaluen les activitats, però també, i molt, l'actitud
  • no s'ensenyen valors: es discuteix i es dialoga. Tots els acords els pren el grup. 
Al segon trimestre les propostes van canviar i diria que van mostrar què temes interessen quan deixes opcions obertes i defuigs els tòpics: el suïcidi i la prostitució. Em vaig sorprendre de les propostes, però m'hi vaig posar mans a l'obra. 

Seguidament explico com hem treballat el tema del suïcidi. El marc de reflexió ha estat la llibertat personal. Segueixo negant-me a ensenyar valors, ni molt menys a educar en valors. A classe de cultura i valors amb filosofia es reflexiona, es discuteix, es dialoga. 

D'entrada, una cançó: Everybody hurts de REM. A més d'estar escrita per als que pensen suïcidar-se, és una cançó magnífica d'un gran grup de música pop. 



Comentant la música i la lletra vam preparar-nos per introduir algunes idees bàsiques sobre el suïcidi. Va ser molt curiós comprovar la seva sorpresa davant la magnitud del problema al nostre país i arreu del món. Seguidament vam centrar-nos en el suïcidi en l'adolescència i vam començar a desfer-nos dels tabús, fent prevenció - sí, prevenció- a les sessions de classe. El ritme era lent, però la qüestió ho mereixia. Les hores de classe setmanals passaven en un estat de suspens i atenció intenses. Diran que és una "maria". Què sabran els que ho diuen...Però seguim. 

Era imprescindible comptar amb testimonis, al meu parer, però ho vaig consultar amb ells. Els veia massa atents, potser afectats fins a un punt que no em podia imaginar. Preguntava al final de cada sessió: no, no sabien tot això, ni s'ho imaginaven. Ningú no els havia parlat mai de trastorns mentals, ni de depressió. No entenien que s'amagués el problema. Quan van proposar i decidir el tema només volien entendre perquè hi havia gent que es suïcidava. Quan els vaig preguntar si els semblava bé escoltar testimonis d'afectats van dir que sí. I vaig preparar una activitat que podeu trobar aquí per treballar els primers trenta minuts d'aquest documental excel·lent: Supervivientes.


Estem acabant el trimestre i el tema a les sessions de classe, tal i com el vaig preparar. Assajarem una forma d'avaluació compartida i, sobretot, haurem fet de la necesssitat més que virtut, haurem fet unes bones classes de Cultura i valors ètics, em penso. Un altre dia, amb els resultats d'aquesta i de l'altra activitat, us explico com hem treballat sobre la prostitució. 

dimecres, 21 de febrer de 2018

Això de l'amor a filosofia de 4t ESO

Durant dues setmanes parlem de l'amor a les classes de filosofia de 4t d'ESO. Motiu? Aquesta celebració importada de la diada de Sant Valentí  ens ha servit, no d'excusa, sinó de molt bona raó per tractar el tema i fer el que correspon a qualsevol classe de filosofia: explorar el significat del concepte, mostrar el seu caràcter històric, analitzar les diferents nocions existents i els arguments que critiquen alguna concepció determinada, entendre propostes contemporànies i portar-ho així com ho hem treballat (deconstructivament i crítica) a l'experiència dels alumnes. 


Hem començat pel primer concepte d'amor rellevant que apareix en la història de la filosofia. L'autor del qual va ser Plató, qui si no! Maite Larrauri explica amb molta claredat com hem d'entendre l'amor platònic. I entre tots es treballa a classe amb aquestes activitats

La qüestió es complica quan ens decidim a tractar el concepte vigent per excel·lència si hem d'atendre a pel·lícules, novel·les i cançons des del s. XVIII fins avui dia: parlem de l'amor romàntic des de la perspectiva crítica i irònica que ens aporta Alain de Botton. 


I tornem a proposar unes activitats de comprensió, aquestes força més complicades. En l'aplicació a l'aula es posa de manifest que la idea d'amor que els estudiants tenen acríticament assumida és la de l'amor romàntic. Resulta curiós observar les dificultats que suposa qüestionar aquest mite del pensament contemporani. 

L'esforç dels estudiants és evident. Que el tema interessa, també. Però, on volem anar a parar amb tot això? La teoria no ens serveix per a la nostra pràctica? Com podem posar a prova les idees sobre l'amor? Com que els experiments d'aquesta mena és preferible fer-los amb gasosa, treballem aquest cop a partir d'un capítol de Merlí sobre l'amor en el qual ens exposa les idees de S. Zizek, també crítiques amb el concepte d'amor romàntic, alhora que implicades en la nostra vida actual. La metàfora és la basura, perquè aneu preparats. Zizek sembla fet a mida per un personatge com Merlí. 




El treball proposat sobre el capítol combina la comprensió de les idees amb l'anàlisi de les relacions personals expressives d'algun tipus d'amor. Sense que ho digui el guionista, ressona l'obra d'Eric Fromm, L'art d'estimar, que potser podríem posar com a llibre de lectura algun curs. 

I després de tot això, què més? Després de tant rumiar, què ens queda per fer? Un examen? Ni parlar-ne! Perquè precisament de parlar es tracta el que ens queda: practicarem un cop més el diàleg filosòfic. Què és això: ni un debat, ni una conversa, ni una discussió, ni un diàleg. 

En parlem i en veiem a una altra entrada del blog. 

dilluns, 12 de febrer de 2018

Amor i filosofia

Una qüestió filosòfica des de sempre. Així ens ho mostra El Banquet de Plató i moltes obres i filòsofs més. En podem trobar una bona síntesi al llibre Amo, luego existo de Manuel Cruz. 

Hem d'obviar els exemples dolents que ens trobem ben a prop. A Merlí, sèrie de TV3, el personatge principal, tot i ser un bon professor de filosofia -de la modalitat encantador de serps, però- era un mal filòsof. Ni coherència ni rigor en cap sentit de la seva vida i obra, si per obra hem d'entendre com abordava la vida, ben lluny dels principis filosòfics que amb més o menys encert es podien veure plasmats en les històries dels seus alumnes. Sobretot d'amor no era un bon mestre. El personatge era expressiu d'una manera de viure les relacions amoroses que, no per menys freqüent i acceptada, no deixa de ser poc amorosa. Imperatius del mercat, que no de la moral. 

Per estimar cal ser, s'ha pensat sempre, però potser és a l'inrevés com cal veure-ho: per ser, cal estimar. Reinventem el cogito cartesià i el transformem en un estimo, llavors sóc. 

De maneres d'estimar no caurem en el tòpic de dir que hi ha tantes com a persones. Si fem una ullada al nostre voltant, podrem observar que les formes d'estimar que es practiquen són poques i molt convencionals. De fet, tot el que no suposi una acceptació i una conversió en convencional no és practicat en cap racó del món, que se sàpiga. 

De racons, però, n'hi ha molts que no es troben a les cambres fosques dels llocs on algunes formes d'amor són prohibides com Rússia i Corea. De racons n'hi ha que no són visibles, que són racons interns, de la ment o de l'ànima, si volem fer servir el terme tradicional. Pels racons anem amb la filosofia, de la mà d'aquesta, i descobrim -hi ha alguna filosofia que no sigui descobriment?- que tampoc no hi ha tantes formes d'amor com filòsofs, però que la varietat és molt més gran que no pas ens mostren les convencions que els historiadors de la vida social poden inventariar com a "signes dels temps". 

Del seu temps és sempre la filosofia, potser una de les que més de les produccions humanes. Sense obsolescència programada, cada cop que toca caure en la inevitable celebració dels sentiments - aquests sí que comercialment programats- aquesta aprenenta de filòsofa es remou incòmoda dins de les sabatilles i sota la manta que l'aixopluga. Fa fred, però cal sortir de casa. De l'amor, què en saps? es pregunta. Mira, dependrà sense sofisteries, de quin sigui el destinatari i quin sigui el marc conceptual. No n'hi ha tantes formes d'amor. Com a mostra, unes quantes. 


Tot el que la filosofia et pot ensenyar...

...però has de tenir curiositat, inquietud i ganes d'aprendre. Tot el que la filosofia et pot ensenyar serà una secció amb articles més que posts en aquest blog, amb l'esperança que l'exercici diari de la docència de la filosofia en la secundària obligatòria i postobligatòria no ofegui sinó que esperoni la reflexió sobre aquesta mateixa tasca, sobre les condicions en què ha de portar-se a terme, sobre la filosofia mateixa i, com si no, sobretot el que et pot ensenyar. 
Sí, "et" pot ensenyar: a tu, qui potser llegeixes passivament i vius no saps ben bé perquè ni com si t'atures a pensar a una mica. Coses de la vida que la filosofia, fidel sempre a si mateixa, et dirá a la cara, tant si vols com si no. Si fuigs, trobarà la manera. Aquestes entrades són, per descomptat, una provocació. No en sabem de fer filosofia sense provocar. Som hereus de Nietzsche, tot i que no tan explossius. 

Malgrat els ídols de la tribu que va identificar Francis Bacon, els cultes del nostre temps no són gaire diferents als que es van trobar els primers filòsofs. Si la filosofia continua tenint sentint és perquè no triomfa mai allà on intenta simplement existir, sense arrels que no siguin flotants i sense vent de la història al qual no s'abandoni. 

Per si voleu un avanç, una pista per saber per on anirem, llegiu aquesta entrevista a Manuel Cruz, filòsof:

Para mí no hay temas filosóficos y no filosóficos sino que hay un tratamiento filosófico de un tema. Y cualquier cuestión en principio es susceptible de reflexión. 

Comencem, ja. 

diumenge, 11 de febrer de 2018

¡Pero con funky!

Recupero aquest any una activitat pensada a partir del slam de Dani Orviz. Tot i ser una proposta pensada per a principi de curs, per al primer trimestre, no hi ha hagut ocasió de fer-la abans. Coses d'haver d'anar a poc a poc. 

Proposta: identificació i anàlisi de les idees del text poètic recitat pel guanyador del Poetry Slam de Barcelona 2013, Pati de les dones del CCCB. Formulació de preguntes implícites, derivades, més enllà. 

Nivell: 1r de batxillerat. Temporització: una sessió, a principi de curs. Metodologia: visualització conjunta a l'aula després de que la professora expliqui breument l'exercici. Treball en grup de tres alumnes. Exposició dels resultats a la resta de la classe. 

Condicions: Però amb funky!


Seleccionats a la III Mostra de VIdees

Entre els cinc millors vídeos sobre el tema de la V Olimpíada de Filosofia de Catalunya que es projectaran en el hall del CCCB la Jornada Final es troba el de quatre alumnes de 2n de batxillerat de l'INS Lluís Companys. 

És el vídeo elaborat per Alejandro Miranda, Adaia Martínez, Sonia León i Oscar Moreno, que vam penjar a aquest blog en una altra entrada  amb tots els que havien fet els alumnes de 2n de batxillerat com a activitat de la classe d'Història de la Filosofia al voltant del tema "Revolució i utopia" que havia tingut com a punt de partida la primera utopia que es va idear: la República de Plató, a la qual vam dedicar moltes sessions de classe. 

Aquí el teniu per si voleu tornar-lo a veure: 


El Jurat d’aquesta edició ha estat composat per:

Aquí podeu veure tots els vídeos que han estat presentats a la III Mostra de VIdees 2018. 


El vídeo serà projectat i presentat pels seus autors el proper 17 de febrer a les 11:15h. Us hi esperem!

dilluns, 5 de febrer de 2018

Participem a l'Olimpíada de Filosofia de Catalunya!

Amb el tema "Revolució i utopia" s'ha convocat la V Olimpíada de Filosofia de Catalunya, primera per als alumnes del nostres institut. 

Han participat en dos de les tres modalitats: 
  • dilema moral per alumnes de 4t d'ESO: Pau Navarro i José David Pavas
  • dissertació per alumnes de batxillerat: Xiomara Cusatti i Manol Stefanov
Aquí els teniu el pasat divendres 2 de febrer a la Sala Gran de la Facultat de Filosofia de la UB: 



Si arriben a la final, hauran de fer una defensa oral pública davant d'un jurat format per professorat de les facultats de filosofia de la UB i la UAB al CCCB. Quan? Dissabte 17 de febrer a les 13 h. Hi haurà molt més: vídeos, entrevista a un filòsof per part d'alumnes de batxillerat... Us hi esperem!