dilluns, 12 de febrer del 2018

Amor i filosofia

Una qüestió filosòfica des de sempre. Així ens ho mostra El Banquet de Plató i moltes obres i filòsofs més. En podem trobar una bona síntesi al llibre Amo, luego existo de Manuel Cruz. 

Hem d'obviar els exemples dolents que ens trobem ben a prop. A Merlí, sèrie de TV3, el personatge principal, tot i ser un bon professor de filosofia -de la modalitat encantador de serps, però- era un mal filòsof. Ni coherència ni rigor en cap sentit de la seva vida i obra, si per obra hem d'entendre com abordava la vida, ben lluny dels principis filosòfics que amb més o menys encert es podien veure plasmats en les històries dels seus alumnes. Sobretot d'amor no era un bon mestre. El personatge era expressiu d'una manera de viure les relacions amoroses que, no per menys freqüent i acceptada, no deixa de ser poc amorosa. Imperatius del mercat, que no de la moral. 

Per estimar cal ser, s'ha pensat sempre, però potser és a l'inrevés com cal veure-ho: per ser, cal estimar. Reinventem el cogito cartesià i el transformem en un estimo, llavors sóc. 

De maneres d'estimar no caurem en el tòpic de dir que hi ha tantes com a persones. Si fem una ullada al nostre voltant, podrem observar que les formes d'estimar que es practiquen són poques i molt convencionals. De fet, tot el que no suposi una acceptació i una conversió en convencional no és practicat en cap racó del món, que se sàpiga. 

De racons, però, n'hi ha molts que no es troben a les cambres fosques dels llocs on algunes formes d'amor són prohibides com Rússia i Corea. De racons n'hi ha que no són visibles, que són racons interns, de la ment o de l'ànima, si volem fer servir el terme tradicional. Pels racons anem amb la filosofia, de la mà d'aquesta, i descobrim -hi ha alguna filosofia que no sigui descobriment?- que tampoc no hi ha tantes formes d'amor com filòsofs, però que la varietat és molt més gran que no pas ens mostren les convencions que els historiadors de la vida social poden inventariar com a "signes dels temps". 

Del seu temps és sempre la filosofia, potser una de les que més de les produccions humanes. Sense obsolescència programada, cada cop que toca caure en la inevitable celebració dels sentiments - aquests sí que comercialment programats- aquesta aprenenta de filòsofa es remou incòmoda dins de les sabatilles i sota la manta que l'aixopluga. Fa fred, però cal sortir de casa. De l'amor, què en saps? es pregunta. Mira, dependrà sense sofisteries, de quin sigui el destinatari i quin sigui el marc conceptual. No n'hi ha tantes formes d'amor. Com a mostra, unes quantes. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva participació al nostre blog!