dissabte, 27 de gener del 2018

VIdees: vídeos filosòfics

Com a part de la feina de reflexió i expressió d'idees que és constant i pròpia de l'aula de filosofia, els alumnes de 2n de batxillerat han hagut d'elaborar uns vídeos al voltant del tema de la V Olimpíada de Filosofia de Catalunya, Revolució i utopia. 

Les Bases a les quals s'han hagut d'ajustar han estat les de la Mostra de VIdees, en la qual participem amb tres dels vídeos presentats. 

Els treballs presentats són de nivell divers, tot i que la mitjana és realment bona, com podreu comprovar. N'hi ha que aprofundeixen més que d'altres, de millor factura tècnica o més originals. No ha estat fàcil la selecció, com podreu comprovar quan els veieu tots. Us els presentem seguidament. És un plaer per aquesta professora fer-ho. Tant de bo us agradin: ens ho podeu dir a Comentaris? 

En el vídeo de María L. Ania i Paula S. la revolució es planteja des de l'òptica individual i personal, de l'interior cap a l'exterior, a la recerca de la utopia d'un mateix. 


María A., Judith, Júlia i Laia parteixen de la realitat per a definir la utopia, però la seva reflexió és clara: la utopia no es realitza mai. 


Elías, Susana, Kaoutar i Jane ens plantegen una revolució en els nostres hàbits i vinculada als nostres esclavatges tecnològics. Ens l'expliquen ells mateixos i, atenció, algú reconeix a un extra que NO és un alumne? 


Mounia, Halima, María C. i Sara A. ens ho diuen molt clar: si vols una utopia, fes la revolució. La seva, com elles l'entenen, és una revolució individual. El que plantegen és un canvi personal, perquè res no canviarà al nostre món, si no canvia l'ésser humà. Molt és el que ens diuen que hem de llençar i fins i tot cremar per poder construir un món millor, una utopia. 




Per Àngel D. i Marc M. això de la revolució és Història, no queda clar si fora d'això li atorguen un altre significat ni el lligam amb utopia. 




Àngel B. es basa en Thomas Moro, el pare de l'illa de ficció Utopia, per traslladar la seva visió en format de vídeo. 




David, María F. i Nelly s'han inspirat en imatges de pel·lícules per a oferir-nos una reflexió força original. 


Centrats en la repercussió de la revolució tecnològica en l'ésser humà, Alejandro J. i Iván ens proposen una re-evolució on la utopia ens arriba de la mà de la tecnologia. I ho fan sense por. 


Una bona factura tècnica, però una tesi no gaire clara és la del vídeo elaborat per Jose, Thais i Míriam. 


El vídeo musical de Nadia, Alba, Lorena i Paula M. ha superat les expectatives de les Bases, però per l'originalitat i la forma com han proposat una reflexió al voltant del tema es va merèixer un excel·lent. 


I els seleccionats per a representar a l'INS Lluís Companys a la III Mostra de VIdees han estat els seguents: 

1) El de Núria Simon que, malgrat alguns problemes tècnics, mostra una reflexió complexa i desenvolupada amb planificació, detallada. I original! Un treball d'excel·lent. 



2) El que han elaborat Oscar, Adaia, Alejandro M. i Sonia L és un vídeo de tesis des del primer moment. Està molt ben fet i la reflexió es desenvolupa fent servir els mitjans més que adequadament. Un altre treball d'excel·lent. 


3) I, per últim, un altre vídeo de tesis en el qual no es defuig la que per Hannah Arendt era una de les característiques de totes les revolucions: la violència. Xiomara, Sonia C. i Edgar es pregunten -i ens pregunten- si és possible una revolució sense violència. Si voleu conèixer la seva respota, mireu el vídeo i decidiu per vosaltres mateixos si tenen o no tenen fonament en la seva tesi. Un altre treball d'excel·lent. 




Ens falta un vídeo que no va rebre un 10, sinó un 9. Alguns dels seus autors es van empipar i l'han retirat de youtube. Què li farem! Però no va faltar ningú per presentar el seu treball. 

dissabte, 20 de gener del 2018

Caçadors de fal·làcies

Són els estudiants de 1r de batxillerat, amb els quals hem posat en pràctica un nou format d'activitat per a treballar les principals fal·làcies i fer un aprenentatge vinculat a l'experiència dels alumnes i també necessari per a tothom que vulgui formar el pensament crític. 

En aquesta activitat en format de concurs, es participa com s'explica seguidament. A cada grup s'han de fer 7 equips. 1r A: 7 grups de 3  i 1r B: 7 grups de 4-5. Consta de dues proves. 

Prova 1

Identificar fal·làcies en el debat dels representants de les candidatures a les eleccions més recents.  
 
Hi ha un equip per cada candidatura. S'assigna per sorteig. Cada equip ha d'identificar mínim dos i màxim cinc fal·làcies del participant que li hagi estat assignat. 

La prova es fa durant una hora de classe. S'obtenen 1 (Regular), 2 (Bé) i 3 (Molt bé) punts depenent de la capacitat de l'equip per analitzar la participació de cada representant. 

Prova 2

Cada equip ha de "caçar" fal·làcies en el seu entorn habitual al llarg d'una setmana fins a un total de 10 fal·làcies diferents. 
El dia del concurs a classe, cada equip ha de presentar les fal·làcies escrites en cartolines, una per fal·làcia. No escriuen el nom de la fal·làcia, però sí lliuren  a la professora un full amb les fal·làcies i el nom de cadascuna, és a dir, les solucions. 
Cada equip ha de resoldre les fal·làcies d'un altre equip durant 30 minuts. 
Acabat el temps, es dona un punt per cada fal·làcia encertada per part de l'equip a qui li ha tocat resoldre aquelles en concret. 
Per cada error, se suma mig punt a l'equip que ha proposat les fal·làcies. 
Si l'equip que ha proposat les fal·làcies s'ha equivocat en identificar-les, es descompta un punt per cada error. 

Punts i nota

El màxim de puntuació -sumats els resultats de les dues proves- podrà ser  3 + 10 = 13 (excel·lent =10)

Entre 11 i 12 punts = 9
Entre 10 i 9 punts = 8
Entre 8 i 7 punts = 7
Entre 6 i 5 punts = 6
Entre 4 i 3 punts = 5

A tots els participants que en les dues fases hagin fet la feina amb interés i dedicació, se'ls afegeix, a més, un punt, que és la valoració individual de la seva participació. Aquesta activitat compta un 10% de la nota de la segona avaluació.

Per cert, no hem inventat res! És una pràctica habitual dels especialistes en comunicació analitzar el discurs dels polítics per a identificar fal·làcies, com podeu veure al debat de les eleccions generals de 2015 i amb els tuits d'un polític català.

Aprendre a detectar i identificar fal·làcies ens obliga a adoptar una distància crítica amb els discursos polítics, una distància imprescindible per poder avaluar propostes i capacitats dels que pretenen aconseguir el vot de la ciutadania. Una ciutadania que és realment la pedra de toc de la democràcia, però que no pot complir la seva funció si no disposa d'eines per a valorar les propostes dels diferents grups polítics.

Les fal·làcies que dominen aquest i altres debats, que dominen en general l'àmbit de la política són ad hominem, ad populum i, depenent del participant, ad baculum i falsa causa. Però cap ni un se n'escapen de cometre fal·làcies. Això sí, en la veracitat de les dades, en el seu ús, en el comportament en el debat i en les capacitats argumentatives es desvetlla amb facilitat si és que ens venen la moto o demanen el nostre vot informat, conscient i racional. En aquesta tasca de formació de la ciutadania democràtica, la filosofia juga un paper fonamental, ja que és l'única que té en el seu ADN la investigació, l'adquisició i el desenvolupament d'aquestes eines. L'ús ideològic i, per tant, antifilosòfic que fins i tot suposats filòsofs en puguin fer, no resta valor ni validesa a la capacitat formativa que aporta la filosofia en un marc democràtic, però també de defensa crítica de la democràcia.

I és que no sembla que vagi a perdre mai aquell mal costum amb el qual va ser concebuda va més de 5000 anys en aquells racons de les petites ciutats gregues de l'Àsia Menor: el costum del pensament lliure. Fins i tot quan la vida pot estar en joc, com en el cas de Sòcrates, més actual del que sembla. Però sobre això fins la primavera no arribem. Anem preparant el terreny, però, per a la reflexió final.

diumenge, 7 de gener del 2018

Filosofia optativa a 4t d'ESO: un començament esperançador

A vegades no sóc una professora de filosofia sola front el perill... de la imatge engolida sense filtres, de la narració engrescadora i fàcil de seguir, del discurs esquemàtic de les consignes repetides i sostingudes sense més "argument" que "ho diu tothom". 

A vegades aconsegueixo esquivar els paranys del pensament confortable a l'aula i començar a fer classe de filsosofia, tot i en-front (-ada) a tòpics, consignes, exabruptes i tants distractors i destructors de l'exercici del pensament reflexiu, que es vol també crític. A diferència d'altres professors de filosofia, no crec que el pensament crític ens vingui donat pel fet de fer filosofia a l'aula. L'exercici del pensament lliure i compartit no és el que predomina en les aules de filosofia, ni en general. Però és que l'escola sovint s'assembla molt a la societat a la qual pertany i no és que sigui tal exercici una pràctica predominant. 

Per això, treballar el pensament propi cal que es faci a poc a poc i també que pugui produir en l'alumnat el regust d'una experiència (intel·lectual i emocional) en un marc de llibertat i de convivència respectuosa. Tot el que no sigui atendre a les condicions en què es vol produir l'experiència del treball conjunt sobre el pensament reflexiu no pot sinó abortar les posssibilitats que es troben en potència en els estudiants, especialment quan aquests aconseguim que adoptin el rol d'aprenents de filòsof i de filòsofa. 

Comencem per adquirir quatre eines bàsiques sobre l'argumentació, el diàleg, i el treball en grup -aquest que ara li diuen "cooperatiu", però que si no ho fos, no seria treball en grup. Però no és aquest el post en el qual discutiré amb els que han descobert la sopa d'all. Potser no n'hi haurà cap destinat això. 

Quan aquestes eines es dominen més o menys bé, de manera que al grup es produeix una dinàmica en la qual no cal recordar ni donar instruccions contínuament, sinó que ja se sap "com es treballa a la classe de filosofia", proposo un tema d'entre un seguit de possibles temes que pactem i posposem per al 2n trimestre -i així consta en la programació que he elaborat. 

Vaig proposar la felicitat i vam triar una pregunta sobre aquesta: És possible ser feliç? I llavors vam començar a seguir les diferents fases del treball per a respondre la pregunta. 

Primer, vam intentar entendre la pregunta. Què vol dir "és possible"? Què suposa? Què vol dir "ser feliç"? Què és la felicitat? vam acabar adonant-nos que ens calia saber per poder respondre a la pregunta. 

Segon, vam intentar fixar el concepte de felicitat. I aquí vam fer una mica de recerca sobre què havien dit alguns filòsofs sobre la felicitat. 

Aquí els teniu fent recerca i compartint-la a la pissarra.




Amb aquestes idees ens vam endinsar en la concepció de la felicitat d'Epicur a partir de l'episodi de la sèrie de TV que va dirigir Alain de Botton. 


I vam dialogar (fotos en una altra entrada, i vídeo! perquè us quedareu meravellats!). Això ens va portar a Montaigne i l'autoestima, també de la mà de De Botton. Perquè... de què ens serviria tenir amics i una vida examinada, no caure en els reclams de la publicitat i identificar correctament l'equilibri entre recerca del plaer i evitació del dolor si no estem gens bé amb nosaltres mateixos? 


Arribats a aquest punt del trimestre, les classes ja feia temps que anaven com la seda: sense interrupcions disruptives ni problemes de disciplina, mantenint la constància en el treball a l'aula, tot i que amb desigual intensitat depenent dels estudiants. El marc del diàleg respectuós amb un torn de paraula assignat a demanda i un ús de la paraula simbolitzat en una pilota taronja que ja ningú no llençava fora del cercle de diàleg. 

Era el moment d'intentar redactar la primera mini-dissertació: 
-plantejament de la pregunta
-posicionament personal
-argumentació, amb refutació si fos possible
-conclusió

Deixem per més endavant treballar els contraarguments i les refutacions, i també que la feina escrita sigui individual. Els resultats els podeu trobar a aquest blog sota l'etiqueta de La felicitat. Si teniu en compte que tenen entre 15 i 16 anys i mai abans havien fet una tasca semblant, no em podeu negar que ho van fer força bé. 

Per al segon trimestre treballarem el bé, la llibertat, la justícia i el dret. Si teniu curiositat per saber què en pensen, no deixeu de seguir aquest blog d'experiències a l'aula de filosofia!!!



divendres, 5 de gener del 2018

Qualsevol fotografia no és filosòfica

Serviria per a la Mostra de Fotofilosofia en la qual van participar els alumnes de l'institut per primer cop i no tinc gens clar que ho tornin a fer un segon cop. Més que res perquè l'acte no aporta res en cap sentit ni a alumnes ni a professors, i la Mostra en si no precisa d'aquest àmbit de participació. Si a sobre t'has d'empassar un discurs polititzat (la cadira buida, el departament intervingut, els països catalans...) i modèlic pel que fa al que mai no hauria de fer-se en nom de la filosofia i que directament la perverteix, encara mennys ganes de tornar-hi. A vegades és millor el buit: provoca pensament. No limita la llibertat d'aquest dient què has de pensar.

Sé que és un judici una mica radical, però en aquest blog no estem per compartir experiències i no avaluar-les críticament. La filosofia és el que té. Al menys pel que fa a aquesta professora, aprenenta permanent i seguidora de Sòcrates, per començar. A l'animació dos dels quatre guanyadors fent el mico -Maykal i Cristian de 2n de batxillerat A-, com correspon quan es té ganes de celebrar haver estat els millors de l'institut. 



Els alumnes de 2n de batxillerat a la Disputatio Exprés del Barcelona Pensa

Ha estat un primer trimestre ple d'activitats a la classe d'història de la filosofia de 2n de batxillerat. Vam participar en la Disputatio Exprés organitzada per l'Olimpíada de Filosofia de Catalunya dins de la Marató del Festival de Filosofia Barcelona Pensa.

Podeu veure tota la Disputatio aquí. Una breu mostra de la participació dels alumnes, seguidament...



En forma d'avaluació improvisada barrejada amb enquesta i divertimento imprevist, vam fer aquest vídeo que no passarà a la història de la realització audiovisual però que creiem que dona una idea de com és això de la filosofia fora de l'aula... Perquè moltes maneres d'aprendre són possibles sense que calgui innovar. Sabeu que la història de la filosofia ens ensenya que els moderns van ser gent que mirava cap els antics? 





El donut i la història de la filosofia, 1a part

De Tales a Aristòtil, 1a part. Aquí teniu als alumnes de 2n de batxillerat A preparats per refer la Història de la Filosofia en versió donutera!!!