diumenge, 14 de juliol del 2019

Ensenyar amb la boca tancada

Amb aquest títol, Don Finkel va escriure un llibre en el qual qüestiona la manera habitual d'ensenyar, basada en el Dir. Fa uns quants estius que el vaig llegir, recomanat per un company professor de filosofia ja mort, Alejandro Sarbach, del qual sempre vaig aprendre, impulsada a reflexionar sobre la meva pràctica com a docent gràcies a la meva inquietud natural i les seves preguntes, incisives i pertinents. Què ha de fer un professor (i una professora, siguem inclusius!) sinó reflexionar sobre el que fa? I per on començar? El dia a dia és un bon punt de partida, però sovint són moltes les coses que reclamen la nostra atenció i costa aturar-se a pensar-hi perquè funciona o perquè no funciona aquella manera de fer en l'aula, suposadament amb l'objectiu de que aprenguin tal o qual cosa. Aquest enfocament centrat en el contingut continua, amb tot fonament, plenament vigent. El problema és quan és l'enfocament únic i no hi ha cap mena de revisió de la pràctica docent orientada a aconseguir l'aprenentatge eficaç i estable. Hi ha sempre la sortida de suspendre justificat per la falta de treball de l'alumne, explicació curiosa quan l'ensenyament basat en el Dir del professorat exigeix de l'alumne que escolti i faci quan toca el que toca. N'hi ha que creuen que aquest és un ensenyament "actiu". Deixem-ho córrer, que una entrada a un bloc no dona per desmuntar suposades evidències, és a dir, prejudicis.

L'autor del pròleg, Peter Elbow, destaca els cinc exemples que l'han impactat i sobre els quals pivota la teoria i la praxi docent de Finkel. Destaco amb una cita el que suposen per a l'ensenyament.

  1. Ensenyament centrat en l'estudiant versus ensenyament centrat en el professorat: "ensenyar amb la boca tancada de les maneres que ell defensa demana molta autoritat, forta i no oculta, molta planificació i control del que vols que passe i una comprensió profunda del que vols que els estudiants experimenten." La negreta és meva: algú s'ha parat a pensar com és de complex produir una experiència en el procés d'aprenentatge? Però és el que s'ha de fer! D'altra manera el coneixement rellisca, és a dir, no transforma i s'oblida, el gran drama que constaten tants professors...
  2. Poder versus autoritat: si no saps quina és la diferència encara, siguis professor o alumne, un problema ben seriós tens. 
  3. Plató i Rousseau: si d'alguna cosa creu saber molta gent és de filosofia, quan no tenen ni idea. Així passa amb aquests dos filòsofs, que van fer importants aportacions a la pedagogia abans que aquesta tingués la pretensió de ser "científica" a base d'introduir càlculs i medicions. Bestieses n'hi ha per donar i vendre. 
  4. Una mirada psicoanalítica sobre l'ensenyament i l'aprenentatge: inevitable tenir en compte la transferència, però el més freqüent és desvincular el que fa el professorat de la seva repercussió sobre l'estudiant. 
  5. El professor com a observador, com a orador i com a escriptor: "Finkel enalteix el paper del professor com a escriptor: escriure instruccions per a tallers conceptuals i escriure cartes de resposta i altres documents per als estudiants." 
No em puc estar de citar al propi Finkel, de donar-li la paraula a la qual ell renuncia a l'aula: 

"Necessitem aprendre coses sobre el món per moure'ns-hi, però absorbir informació concreta no és el tipus d'aprenentatge exemplar que hauria d'inspirar un model d'educació. Al contrari, l'educació hauria d'aspirar a un aprenentatge de llarga durada que modifica per sempre més la nostra comprensió del món, aprofundint-la, ampliant-la, generalitzant-la, fent-la més fina. 
Quan es produeix una comprensió autèntica, no cal esforç per a retenir el que s'ha aprés.(...) Dir, simplement, no és efectiu per a ensenyar les coses que més ens interessen. (...) Abandonar la noció que ensenyar de memòria consisteix a Dir, podem començar a albirar altres maneres d'ensenyar. En el moment que abandonem l'axioma que ensenyar s'identifica amb Dir, no és difícil imaginar alternatives."

A tots els professionals de la docència els haurien d'obligar a llegir aquest llibre i també a intentar posar en pràctica alguns dels seus principis. Això és el que vaig fer, per exemple, per a treballar el tema de la llibertat amb els grups de filosofia de 4t d'ESO. 

Com va anar la seqüència didàctica? 
  1. Lectura i comentari conjunt de textos literaris i filosòfics sobre la llibertat
  2. Elaboració en grup de preguntes sobre la llibertat
  3. Posar en comú les preguntes, però sortint a la pissarra i omplint-la de les qüestions que els hagi provocat
  4. Classificació de les preguntes en blocs no previstos prèviament
  5. Triar una pregunta com a punt de partida d'un diàleg
Aquí els teniu fent 2 i 3: 



I aquí teniu les preguntes que van proposar i en els blocs que van identificar a posteriori:

Llibertat i societat

  • Parlo o em deixen parlar? 
  • Vivim en una societat lliure? 
  • L'educació és lliure? 
  • Qui decideix què és la llibertat? 
  • Per a què necessitem la llibertat? 
  • Podem tenir tots la mateixa llibertat? 
  • L'opressió és el contrari de la llibertat? 
  • Podem tenir llibertat fent el que diuen els altres? 
  • La societat i els estereotips ens deixen ser lliures? 
  • Som realment lliures? 
Límits de la llibertat. Condicions i lleis.
  • Si neixem amb una discapacitat, tenim la mateixa llibertat que els altres? 
  • Podem ser lliures obeint les lleis? 
  • Les lleis ens deixen ser realment lliures? 
  • La llibertat té límits? 
  • Com diferenciem la llibertat del que no ho és?
  • Si m'obliguen a anar a l'escola, sóc lliure? 
  • On ens porta la llibertat? 
  • La nostra condició ens impedeix la llibertat? 
Llibertat personal i etapes de la vida. 
  • En quin moment de la nostra vida som lliures? 
  • Som lliures des de sempre o a partir d'una edat determinada? 
  • La llibertat canvia al llarg del temps?
  • Té relació la llibertat amb la maduresa? 
Personalitat: individu i sentiments sobre la llibertat
  • Som lliures quan ens enamorem sense voler-ho?
  • Un cop tenim llibertat, la podem perdre?
  • Es pot ser feliç essent lliure?
  • Estem destinats a ser lliures?
  • Per què ens importa tant la llibertat? 
  • Per què ens fa por la llibertat? 
  • Quan no pensem, som lliures? 
  • Dir que som lliures, ens fa lliures? 
  • La llibertat és bona? 
  • De què som lliures: de nosaltres mateixos o del món? 
Quina collita, oi? Ben lluny de l'obvietat i del tòpic, més aviat qüestionant-los, posant-los en evidència. Sense censura de cap mena. Assumint la dificultat, potser la impossibilitat de trobar resposta. Sense la pressió del resultat, sinó acceptant que la filosofia és de cuina lenta, una pràctica slow. Deixant enrere els prejudicis i la imbecilitat dels que afirmen que no fem res a classe de filosofia. I tot això amb la professora la major part del temps amb la boca tancada. Voleu Dir que si no fan un Examen no sabem si han aprés? I també que es pot fer bé filosofia i no fer bé res més només perquè al noi o la noia "li agrada" o "no li agrada"? No tindrà alguna cosa a veure COM ensenyem? 

Tornem al setembre amb noves propostes. Molt bones vacances a tothom!

dimecres, 10 de juliol del 2019

Són els replicants persones?

A partir de Blade Runner la Lídia i la Zaida (1r BAT A) defensen que els replicants són persones en un possible judici que potser li queda ben poc de ficció vistos els avenços en intel·ligència artificial (AI). Era una feina voluntària, per tal de millorar nota, o no. Aquí teniu el seu discurs. 

"Senyoria, estem avui aquí per a exposar els nostres arguments sobre un tema que ha creat polèmica recentment. La qüestió a debatre és si els replicants que estan sent jutjats són, o tenen el dret a ser, considerats persones, i per tant haurien d’estar dotats de llibertat. El fet de ser una creació artificial fa que la fiscalia defensi que no són persones ni tenen cap dret, que s’haurien de quedar on es troben, com a esclaus treballant en condicions nefastes a altres planetes per a poder fer-los habitables en el nostre benefici. Defensem, per contra, que aquests individus sí haurien de ser considerats persones i alliberats de l’esclavitud i de la persecució a la qual estan sotmesos. Sostenim que aquests individus sí que són persones per diverses raons, que ens semblen  evidents. 
Primerament, aquests replicants són portadors de sentiments, fet que els diferencia dels altres androides. Podem observar com pateixen per viure esclavitzats o per por a morir, com poden sofrir dolor al ser ferits, sentir amor per la vida i pels individus i inclús empatia. Aquests replicants ens han demostrat al rebel·lar-se que tenen ànsies de llibertat i que, a més, volen aferrar-se a la vida. 
(Dirigint-nos al jurat) 
No creieu que el desig de vèncer la mort és un sentiment molt humà? No obstant, la fiscalia pot al·legar que aquests replicants no poden ser persones per la manca de consciència, d’identitat i pel seu estatus com a creació artificial.  Nosaltres hem de dir que som molt contraris a aquesta al·legació degut a que aquests individus han demostrat, amb les seves accions que són posseïdors tant de consciència com d’identitat. La identitat ve donada pel reconeixement d’un mateix al llarg de la vida, és a dir, per poder-te situar en el temps. Aquesta qualitat és exclusiva dels éssers amb memòria per a emmagatzemar records. Llavors podríeu pensar que aquests individus no poden tenir identitat per la seva mancança de records, però no obstant, ells si van ser dotats de records. Pot ser aquests records són artificials, però no per això deixen de ser autèntics per a ells. En aquests records es veuen de petits, estan situats en el temps, i els mostren actuant com a un nen normal. Dit d’una altra manera: han tingut una infantesa, encara que no l’hagin viscuda realment. Per altra banda, també podem afirmar que tenen consciència ja que es reconeixen a si mateixos. Pel que fa a ser criatures artificials, hem d’afegir que, encara que hagin estat creats, són de carn i ossos com nosaltres. Ho podem comprovar observant què passa quan són ferits. Per què tractar-los diferents si ells també sagnen?

En definitiva, ens posicionem contraris als acusadors que proposen l’execució d’aquests individus, d’aquestes persones. I després d’haver exposat totes les nostres raons per les quals han de ser absolts, volem posar un exemple que va passar fa bastant temps, però que té molta similitud amb aquest cas. Les persones de color van ser considerades objectes, éssers sense cap dret a la llibertat i obligats a ser esclaus. Aquestes persones, al final es van rebel·lar i van demostrar que encara que eren diferents pel seu color de pell, eren igual que tota la resta i havien de ser lliures i dotades dels drets pertinents. Al final, es va demostrar que sí que havien de posseir l’estatus de persona i ser considerats iguals. Aquest cas mostra moltes similituds amb el que s’està debatent en aquest judici, i per aquest motiu els invitem a la reflexió."


Us deixem amb l'extraordinària escena"Tears in Rain" perquè aneu rumiant una mica. Imagino que ja sabeu si la Zaida i la Lídia van aconseguir el seu objectiu...

dimarts, 2 de juliol del 2019

Reflexions a partir del transhumanisme

Molta gent ignora que un dels debats del nostre temps és el que té com a eix els plantejaments del pensament transhumanista. El transhumanisme resulta de l'aplicació de la tecnologia a la vida humana, proposant sense problemes que l'evolució humana ha deixat de ser biològica i cultural per a ser decididament decidida per la tecnologia. El nou estadi de desenvolupament de l'humà seria el transhumà. 
Hi ha molts llibres i debats disponibles a internet sobre el tema. Una bona manera d'introduir-s'hi és la lectura del llibre d'Antonio Diéguez Lucena , catedràtic de lògica i filosofia de la ciència de la Universitat de Màlaga: Transhumanismo, la búsqueda tecnológica del mejoramiento humano


A 1r de batxillerat volem enfocar de manera actual els temes que treballem i és així com de l'antropologia passem al debat de més actualitat sobre el futur de l'espècia humana. A 1r de batxillerat els alumnes poden fer feines per millorar la seva qualificació voluntàriament a partir de propostes de treball que fa la professora. Una era la lectura de dos capítols del llibre del professor Diéguez, explicar les idees, formular preguntes filosòfiques i elaborar una dissertació a partir d'una d'elles. Aquesta feina a nivell d'excel·lència ha estat feta per la Mariona Querol. Aquí us deixem la seva breu dissertació. 

Mantenir la continuïtat de l’espècie és l’objectiu principal dels éssers humans?

Els éssers humans vivim en societat; hem d’obeir unes normes i relacionar-nos per poder sobreviure i reproduir-nos. Molts experts afirmen que la selecció natural ens afavoreix durant l’època de maduresa sexual perquè és la més adient per a la reproducció. Per tant, l’objectiu principal del cos humà és la reproducció. Tot i així, des del meu punt de vista, el nostre objectiu principal com a éssers humans no és reproduir-nos.

Per una banda, s’han de tenir en compte les normes a les que hem d’obeir. Per poder tenir fills i que arribin a l’edat adulta en bones condicions és necessari tenir estabilitat econòmica; per poder tenir un lloc on viure, fer-se càrrec de la seva educació i procurar que tinguin una bona salut, tant física com mental. Per exemple, avui en dia es publiquen moltes notícies relacionades amb el descens de la natalitat i una de les causes d’aquest fet és la dificultat dels joves adults per trobar feines estables que els permetin independitzar-se. També s’ha de tenir en compte que, al viure en una societat, rebem molts estímuls i noves idees que ens poden resultar més atraients que no pas tenir fills, com poden ser aconseguir reconeixement professional, viatjar, o centrar-se en activitats artístiques. Aquestes activitats requereixen temps, diners i energies; són fets dels quals no es pot disposar amb fills i una feina estable. Finalment, un fenomen que ha provocat el desenvolupament de la tecnologia ha estat un creixement de l’individualisme. Amb l’excés d’informació que rebem diàriament a través de les xarxes socials i internet en general és més fàcil que ens aïllem dels altres i no necessitem tant la presència constant de gent al nostre voltant.

D’altra banda, tot i que les normes actuals poden dificultar el tenir descendència, la nostra societat està gairebé del tot organitzada per contemplar la possibilitat de tenir fills, per exemple, amb l’existència de la baixa per maternitat i altres ajuts que es poden rebre de forma pública. Respecte als nostres desitjos i motivacions, des de la infantesa s’ensenya, no només a través de l’escola o la família sinó també a través de contes i pel·lícules, el fet de tenir fills com a objectiu important de la nostra vida, per tant, és bastant probable que sigui una prioritat per a nosaltres. Tampoc és del tot cert que les tecnologies han de provocar necessàriament el creixement de l’individualisme, ja que es pot conciliar la tecnologia amb les relacions interpersonals si ambdues coses es fan sense excedir-se.

En definitiva, encara que la nostra societat contempli el tenir descendència com a objectiu i ens inciti a complir-lo, tenir fills no és el nostre objectiu principal perquè hem desenvolupat moltes altres fites que han cobrat igual o major importància, o bé les condicions que necessitem per a tenir descendència no són prou fàcils com per estar a l’abast de tothom.

Un llibre i un diàleg: els vídeos de filo de 4t d'ESO

Aquest curs la filosofia de 4t ha estat encara més intensa que la del curs passat. Hem treballat més a fons les lectures i també hem posat en pràctica formes diverses d'aprenentatge i, per tant, d'avaluació. La professora ha intentat aprofundir en l'enfocament competencial seriosament, és a dir, reflexivament, com creu que ha de ser tota pràctica pedagògica. Ha descobert que canvia potser el nom, però no el que feia i creu que s'ha de fer: diversificar les metodologies d'aula orientades cap a l'aprenentatge efectiu de l'alumnat amb rigor, sabent què es vol desenvolupar i com ho han de demostrar. Hi haurà una entrada amb pistes de lectures didàctiques i fonts d'inspiració explícites més endavant. A aquesta es tracta d'exposar breuement una activitat d'avaluació que mostrés el grau d'assoliment de les competències específiques de la matèria i de l'àmbit
  • comprensió dels continguts treballats a partir del llibre de lectura L'art d'estimar, d'E. Fromm (capacitat d'anàlisi crítica, capacitat de problematitzar, capacitat de conceptualitzar)
  • assoliment pràctic de les pautes del diàleg filosòfic (capacitat dialògica i capacitat d'argumentar)
  • capacitat d'autonomia i d'autoorganització per fer el treball (dimensió personal i interpersonal)
  • capacitat de desenvolupar  i expressar idees pròpies (capacitat d'anàlisi crítica)
  • utilitzar eines TAC per a presentar el treball (competència digital!)
La tasca consistia en elaborar un vídeo en el qual els alumnes representen un diàleg sobre l'amor (tema del llibre) a partir de la seva pròpia experiència. Calia posar en joc idees-tesi, i discutir-les. 

No tots els vídeos han complert amb aquests requisits. N'hi ha que han fet un curtmetratge que no formula cap mena de tesi. Tot i així la complexitat narrativa és evident, no n'hi ha, però, cap reflexió filosòfica, llàstima.  



En un altre cas s'han oblidat de la part fonamental: el diàleg. 


En el vídeo següent han partit, com als diàlegs que fem a l'aula, d'una pregunta. El contingut del llibre és part del rerefons de la seva conversa, però té l'inconvenient de fer servir una fragment d'una sèrie de TV que condiciona en excés el diàleg posterior, tot i ser un punt de partida que està vinculat a la seva experiència.


En aquest han pres com a eix central un dels tipus d'amor que exposa Fromm al llibre i han organitzat el seu diàleg dramatitzat amb alguns comentaris sobre rareses de la professora de filosofia. L'humor, que no falti mai!


N'hi ha qui li agrada tant el diàleg que ha fet precisament això: un súper diàleg! Quants adults creieu que serien capaços de dialogar com aquests tres nois? Em sembla que molt pocs... 


Articular diversos conceptes i dialogar amb una estructura dramàtica en la qual fets de la seva experiència adquireixen el sentit d'una reflexió personal és el que trobarem en aquest vídeo excel·lent. 

No es pot estar sinó orgullosa de tots els aprenentatges que han realitzat al llarg del curs. A totes i a tots: molta sort en la propera etapa de formació!