divendres, 21 de desembre de 2018

Acomiadem l'any junts

No són els més estudiosos. Tampoc els més discrets. Ells i jo sabem que el batxillerat està molt malament muntat: molta pressió per aprendre de pressa i no gaire bé. Però són els més simpàtics. Aquí els teniu. 


dijous, 20 de desembre de 2018

Preguntes per un diàleg sobre la justícia

La metodologia del diàleg filosòfic exigeix pràctica, constància i paciència. Des de Sòcrates ha estat la manera com s'aprèn i com s'ensenya a filosofar. D'aquest enfocament hi ha molts desenvolupaments contemporanis, alguns ja esmentats a altres entrades. Arribats al moment on els aprenents de filòsof i de filòsofa han interioritzat les regles i les apliquen amb naturalitat, podem passar de treballar l'eina a treballar - per fi- amb l'eina, procés que no sempre es té prou en compte, no donant suficient temps a l'aprenentatge de la forma, a més d'entendre-la erròniament com a desvinculada del contingut, del que és, per contra, la seva continuïtat i culminació necessàries. 

Es comença amb una proposta de tema que s'hagi treballat a través de qualsevol tipus de document (llibre, vídeo, cançó). Hi ha hagut una primera presa de contacte i de feina de comprensió. En el cas que ens ocupa, vam treballar un fragment del Critó de Plató i també la faula de l'Anell de Giges exposada per Glaucó a la República de Plató, però explicada per Adela Cortina, filòsofa. Al diàleg cal anar amb referents més enllà dels que un porta de l'experiència personal per poder ampliar l'abast possible del diàleg. 

Un cop s'ha concretat el tema, es demana que cada participant faci al menys una proposta de pregunta. És important formular bé les preguntes, cosa que també han après a fer, sent capaços de demanar aclariments i formulacions precises quan consideren que cal. Les preguntes que van proposar van ser les següents: 

Grup 1
  • Una persona que hagi comès un acte injust  i quedat impune, tornarà a cometre una nova injustícia o serà just? 
  • Som justos amb nosaltres mateixos?
  • Les lleis, són justes? 
  • És just que la justícia sigui justa amb nosaltres? 
  • Hem de ser sempre justos? 
  • Som justos els uns amb els altres? 
  • Obeïm les lleis perquè són justes o perquè ens obliguen a fer-ho? 
  • La justícia ens ajuda o ens dificulta la vida? 
  • Les conseqüències de la justícia són sempre justes? 
  • La justícia s'aplica igual a tothom? 
  • Cal ser just amb algú que ha estat injust? 
  • Podem viure sense justícia?

Grup 2
  • Com es pot  diferenciar la justícia de la injustícia? 
  • Què és la justícia? 
  • Realment som justos en el nostre dia a dia? 
  • Per què ens fa por que ens vegin cometent injustícies? 
  • Per què és important la justícia? 
  • Per què volem fer accions injustes? 
  • Què podem fer per ser persones justes? 
  • Podem ser tots justos? 
  • Com seria un món just? 
  • Si el món fos just, ens caldrien les lleis? 
  • Totes les lleis són justes? 
  • És possible la justícia sense la llei? 
  • Les lleis són un producte de la justícia? 
Cada participant del cercle del diàleg vota una única pregunta. La més votada és que la que es pren com a punt de partida per al diàleg. Són les destacades en negreta. 

Algunes de les idees que es van intercanviar en el diàleg van ser les següents: 

Grup 1: Cal ser just amb algú que ha estat injust? 

Yasmine: Sí, perquè si no ho ets no pots exigir ni esperar que siguin justos amb tu.(reciprocitat)
Judith: Sí, perquè es pot merèixer una segona oportunitat i per reciprocitat. 
Dani: Depèn, perquè pot tenir una segona oportunitat, però si ha reincidit en cometre injustícia, no; o per la gravetat de l'acte injust. 
Adrián: Dani es contradiu. Si perdones a una persona injusta, et tornes injust, justifiques una acció injusta. 
Carlos: En desacord amb Dani, perquè no té a veure l'acte injust perquè es faci o no es faci justícia. Cal ser just sempre. 
Yasmine: Si ets just amb algú que ha estat injust, li ensenyes el que ha fet malament. Injustícia és no complir les lleis. Una persona injusta sap què és la justícia, però pensa que actua "bé". 
Dani: Depenent del cas hi ha injustícia o no, però defensa el "ojo por ojo". 

El diàleg acaba quan sona el timbre i la professora pregunta si el "ojo por ojo" és una bona definició del que és just. Secretària: Zaira. 

Grup 2: Totes les lleis són justes? 


Helena: No, perquè quan no som a casa durant dies ens cobren electricitat, aigua i gas igual que si sí. 
Carla: No és un bon exemple de la relació entre llei i justícia. Si contractes el servei, l'has de pagar. El que canvia és el consum. 
David: Les lleis canvien amb el temps. El que abans era just pot ser després injust i al contrari. 
Toni: No depèn de les persones ser just o injust, perquè hi ha actes que sempre seran injustos. 
Lucia: El concepte de justícia és abstracte i no tothom el té. Per tant, hi ha persones que no són justes. 
Irene: Hi ha un concepte de justícia intern que tothom té. Com a Robin Hood. 
David: Per fer justícia a vegades cal cometre injustícia. 
Toni: Poden haver-hi diferències entre les persones, però saltar-se les lleis no és el mitjà adequat per corregir aquestes diferències. 
Lucia: La justícia té a veure amb el nostre origen i per això hi ha gent que té més fàcil ser justa que altra. 
David: La llei no és més justa quan és igual per a tothom. 
Maria: La llei pot ser igual per a tothom, però la justícia no, perquè tots no som iguals. 
Ainhoa: Hi ha persones justes o injustes en un medi injust. 

Un cop més, el diàleg acaba quan sona el timbre. Secretària: Ashley. 

El diàleg filosòfic no és conclusiu, més aviat al contrari. Obre portes, és compartit, ens ensenya a defugir el dogmatisme a què ens aboca el tracte amb els que estan d'acord amb nosaltres. Ens fa, en resum, més capaços de pensar per nosaltres mateixos i més crítics. Una bomba des del temps de Sòcrates. La filosofia és el que té. 



dimecres, 19 de desembre de 2018

Preguntant a un text

Oscar Brenifier és un dels experts en didàctica de la filosofia que segueixo amb més interés. Probablement el que més interés em provoca i amb el qual més sintonia tinc a causa del rigor, l'exigència i la paciència que imprimeix en qualsevol de les seves propostes. Des de l'Institut de Pràctiques Filosòfiques i les seves publicacions i col·laboracions, així com als tallers que ofereix per a professorat i també per a joves, des de l'aula fins al cafè filosòfic, sempre manté el diàleg com a eix de la pràctica. 
Brenifier ha explorat i aprofundit durant anys en els diàlegs socràtics, els de la primera època de Plató, i d'aquests i de la seva reflexió a partir de la pràctica, ha elaborat diverses propostes didàctiques destinades a que aprendre filosofia sigui, com va dir Kant en el segle XVIII, aprendre a filosofar. Sembla mentida que encara hi hagi qui consideri que la filosofia és un aprenentatge passiu, un col·lecció de coneixements deslligats de l'experiència individual que ha de quedar dipositat a la memòria, des d'on ha de sortir quan toca i com toca per demostrar que s'ha après. Ni Sòcrates, ni Plató, ni Kant, ni Brenifier han seguit aquesta línia. Qui escriu aquestes ratlles intenta aprendre dels que saben, això vol dir, de tots ells i molts més. Per tant, està abocada a experimentar amb el diàleg a l'aula com a metodologia d'aprenentatge, filosòfic en aquest cas, però traslladable a qualsevol altre àmbit de coneixement. 

"Aprenem a llegir un text" és un exercici col·lectiu que consisteix en aprofundir en comú sobnre un text determinat, proposant diferents hipòtesis de lectura, justificant.les i desenvolupant-les o modificant-les a través de les interrogacions pertinents, i comparant les diferents respostes per extreure les conseqüències fonamentals de la confrontació de les distintes hipòtesis. 
El treball així desenvolupat es fonamenta en els següents punts: aprofundir en la comprensió d'un text, formular diferents idees, articular-les de forma precisa i clara, formular preguntes subsidiàries i respondre-les, escoltar a l'altre, assegurar la presència d'una relació lògica o conceptual entre les idees i, per últim, sintetizar o analitzar el conjunt global del treball realitzat. Aquest resum pertany a l'obra de Brenifier, El diálogo en clase, pàgina 90.

L'experiment aquesta vegada torna a trobar un terreny adequat a l'aula de filosofia de 4t d'ESO, on els estudiants mostren una excel·lent disposició a aprendre amb pràctiques breus i diverses. El final del primer trimestre de filosofia de les seves vides és un bon moment per plantejar reptes que culminin la feina realitzada al llarg dels mesos. 

El repte triat és treballar de manera autònoma i per parelles el final del diàleg entre Sòcrates i Critó. La manera és preguntar al text, entenent que aquest és la resposta a una pregunta que té relació directa amb l'experiència vital del protagonista dels diàlegs platònics: Sòcrates ha estat condemnat a mort per un Tribunal de l'Atenes democràtica. El judici és acord a les lleis vigents. Critó li ofereix fugir, marxar a l'exili. Coneixem el desenllaç de la història: Sòcrates va morir executat. Per què no va fugir Sòcrates? 

Dos vídeos improvisats per aquesta professora poc preocupada per la realització i molt més per l'aprenentatge dels alumnes serveixen de mostra de l'experiència. Difosos en diferents àmbits professionals, la pràctica ha rebut la valoració positiva d'alguns companys de professió i especialitat, entre ells Maite Larrauri, un altre referent en didàctica de la filosofia en secundària. Al vídeo només es recull la primera part de la pràctica, que no hem completat seguint la proposta de Brenifier, i incorpora l'ús compartit de la pissarra i de la regla de joc del moviment lliure per l'aula per compartir les aportacions i fer-les públiques. Un element que millora la pràctica i treballa l'autonomia dels alumnes. Tant com el sentit de l'humor, que no ha de faltar mai!




dijous, 29 de novembre de 2018

Què vau aprendre?

Aquesta és la pregunta clau de la pràctica de l'avaluació reflexiva que promou la filosofia que practiquem a l'optativa de 4t d'ESO. No és una opció ni original ni única, malgrat la teoria i la pràctica de l'avaluació que semblen ser habituals, però potser ens sorprendríem de la quantitat de professors que la fan servir. S'anomena també avaluació figuroanalògica i es troba molt ben explicada a l'obra col·lectiva titulada "Reaavaluar. La pràctica de l'avaluació reflexiva a l'escola", d'Eumo Editorial. És de fàcil lectura i aporta, a més dels fonaments teòrics, propostes pràctiques aplicables des d'infantil a secundària i també en la formació del professorat. 

Aquesta forma d'avaluar suposa que: 
  1. l'avaluació és un instrument d'anàlisi, de reflexió i d'investigació. 
  2. avaluar és una forma de projectar la tasca educativa, una eina útil per a professorat i també per l'alumnat, que ha d'estar integrada en la pràctica docent.
  3. és important ajudar els estudiants a conèixer-se i, per tant, desenvolupar les seves capacitats: l'avaluació esdevé autoavaluació. 
  4. ens serveix per reajustar i repensar el que fem a l'aula, les propostes d'aprenentatge, el ritme amb què les desenvolupem: es tracta d'autoregular el propi aprenentatge. 
Perquè compleixi aquestes funcions, l'avaluació ha de ser positiva, integrada i integradora, regulativa i qualitativa, participativa i formativa, contextualitzada i contínua, lúdica (per què no?) i, sobretot, compartida sense oblidar que sigui autoavaluació. 

L'objecte d'avaluació va ser l'entrevista a Nemrod Carrasco, activitat en la qual van participar els alumnes de 4t d'ESO en el marc del Festival Barcelona Pensa. Es volia avaluar tant el nivell d'atenció com el grau de comprensió de determinats conceptes -pocs, dels molts que van sortir. També què havien integrat en el seu pensament i actitud i com: què els havia cridat l'atenció i perquè. La forma va ser un diàleg a l'aula durant una sessió de classe justament després d'haver participat en l'activitat. Les notes les prenia una membre del grup que es va oferir voluntària. En un cas va ser Helena, en l'altre Viktoria. Aquestes són les notes que van prendre i alguns dels resultats de l'avaluació reflexiva que vam posar en pràctica. 

Van coincidir en que l'activitat havia tingut una durada una mica excessiva: quasi dues hores seguint l'entrevista, un total de catorze preguntes, més les intervencions finals des del públic, es va fer llarg. Tot i així, els va agradar i ho van trobar interessant. Salma ens va comentar la seva sorpresa davant de les respostes de Nemrod: àgils i entenedores. Irene va trobar la fluïdesa amb què s'expressava. Sharon va comentar que a en alguns moments li semblava que es desviava del que li havien preguntat, aspecte en el qual va estar d'acord la Maria. David va destacar que les respostes li semblaven molt abstractes en més d'un cas. A Jennifer P. sovint li va fer pensar el que Nemrod deia. Toni va destacar que fes servir metàfores i exemples i que això ajudava a que les idees quedessin clares. 

Però...què vau aprendre?, vaig preguntar un cop expressades les impressions generals de l'activitat. La sorpresa llavors vaig ser jo, confesso. Aquest és un recull d'algunes de les idees que es van comentar durant una hora dedicada a avaluar l'activitat. Van aprendre, segons ells, doncs...
  • Irene: a entendre respostes filosòfiques.
  • Maria: que si costa pensar, pots trobar sempre un camí per reflexionar-hi.
  • Jennifer S.: que es poden respondre preguntes complicades de manera entenedora.
  • Nora: com pensava i la seva manera personal de presentar les respostes.
  • David: com raonava i la seva manera de veure les coses.
  • Iván: que d'una pregunta que sembla simple, sempre es pot aprofundir.
  • Toni: què és una bona pregunta.
  • Carla: que hi ha maneres de respondre que provoquen que pensis la teva resposta.
  • Ahsly: a preguntar bé.
  • Salma: a seguir el fil d'una resposta.
  • Lucía: com és ell i com pensa.
  • Mayerli: que es pot transmetre seguretat i alegria responent preguntes filosòfiques.
  • Ainhoa: que malgrat que les respostes eren llargues, no es desviava del tema.
  • Sharon: que moltes coses que creiem que estan clares, no ho estan gens.
  • Jennifer P.: que pots trobar respostes si penses per tu mateixa, però cal pensar.
  • Helena: que ens ho hem de qüestionar tot.
  • Adrián S.: que si la filosofia "no serveix per a res", com va dir, a diferència del que es pensa que hauria de ser, això significa que "quan fem filosofia no hem de sortir de classe demostrant alguna cosa".
  • Dani: va recordar una frase que havia dit Nemrod: "la nostra societat ens estimula a no pensar" i "sense pensar es pot viure". Si ens acostumem a pensar, va aprendre, podrem prendre les nostres decisions i tenir una vida millor, perquè estaràs més satisfet de tu mateix, va reflexionar.
  • Yasmine: que tenia una resposta per a totes les preguntes, tot i no portar-les preparades, i que a la filosofia es pot arribar per l'amor i també que suposa la passió per pensar.
  • Paula: coincidia amb els seus companys.
  • Judit: que es pot escollir dedicar-se a una cosa que no "serveix" per a res. 
  • Zaira: que si la felicitat, com va dir Nemrod, no existeix, què busquem...
  • Carlos: que fins i tot un filòsof es posa nerviós quan l'entrevisten uns joves estudiants, com va reconèixer.
  • Viktoria: a partir de la seva afirmació "no sou alumnes, sou estudiants", que va explicar perquè no és cert que no tinguin llum (a-llumni: sense llum), va pensar que si tenim molts coneixements, ens poden "cegar" i no deixar-nos pensar i, per tant, decidir per nosaltres mateixos. 
En l'avaluació dels aspectes actitudinals, la valoració va ser positiva de principi a final. Aquí us deixem el vídeo de l'experiència. Els nostres tímidíssims estudiants van ser els primers: els podeu veure en acció a partir del minut 17:20. 


dimarts, 27 de novembre de 2018

Els nostres estudiants de 1r de batxillerat conversen amb Sabri Louatah

Ja vam comentar en aquest bloc com havia anat la xerrada amb Sabri Louatah, a la qual van assistir-hi els nostres estudiants de 1r de batxillerat. 

Podeu veure el vídeo següent per comprovar que són molt participatius i que, a més, raonen i s'expressen en públic amb total naturalitat. Ens donaran moltes satisfaccions als seus professors amb aquestes ganes d'aprendre que demostren! A partir del minut 1:10 intervé Momna Ali i segueixen més companyes i companys. Esperem que us agradi!
CCCB EDUCATION / Thinking Biennale. Open City. A Morning with Sabri Louatah. Debates with Adolescents (OV Fr / Ca) from CCCB on Vimeo.

dimarts, 20 de novembre de 2018

Una ullada ràpida a la filosofia islàmica

Tots els professors que hem impartit Història de la Filosofia a 2n de batxillerat sabem que és una tasca abocada al fracàs, perquè és impossible donar una visió del desenvolupament de més de 2.500 anys de pensament, de reflexió i de recerca amb tres hores setmanals, a partir d'uns previs molt bàsics, més aviat mínims, com els que es poden treballar a 1r de batxillerat amb dues hores setmanals i, el que és pitjor, immersos en una societat en la qual pensar per un/a mateix/a, com sempre, ni s'estimula, ni es fomenta des de cap instància o àmbit. Pensar és una raresa per gent igualment rara, aquells a qui se'ns encomana el verí de la passió pel pensament i ja no som capaços de trobar que una vida sense examen valgui la pena de ser viscuda, que diria l'amic Sòcrates.

L'amic Sòcrates no hauria pogut imaginar que, més enllà de les fronteres del món grec, allà on els bàrbars tenien les seves vivendes i hàbits culturals estranys i estrangers, hi havia, hi hauria, filosofia. Però nosaltres sí, és més: nosaltres sabem que sí. Les aules ja fa temps que són una reedició d'aquella trobada de cultures, llengues i creences que en el passat va produir uns fruits tan poderosos intel·lectualment i tan atractius com els de la filosofia d'Averrois, Avicena o Maimònides. Els dos primers musulmans, l'altre hebreu. Abans que la intolerància escrivís un dels seus capítols i la Història la reescrivissin des del poder i el dogma -cap anècdota, sinó més aviat un comportament històricament sostingut fins l'actualitat- la Història de la Filosofia es feia també en versió musulmana i en llengua àrab. 

Pels estudiants musulmans és especialment important conèixer la seva tradició cultural i filosòfica. Tots vivim en marcs mentals limitats, però la reducció a què sovint ens veiem portats, ignorant que ni els "nostres" van veure el món com ens ho expliquen "alguns", ens porta a bandejar la seva aportació a la Història de la Filosofia, la que és de tots, no només d'occidentals i europeus. Per això aquest curs han tingut l'oportunitat de fer una feina voluntària extra sobre filosofia islàmica. I els treballs han estat sorprenentment bons. Al final, com és habitual, els demanava què havien après. 

"Jo crec que he après molt d'aquests tres filòsofs islàmics. Aquest treball m'ha ajudat a adonar-me que encara que aquest curs només estudiem filòsofs occidentals, dels quals molts són cristians, hi ha molts filòsofs musulmans que han aportat molt a la filosofia a la seva manera. També he après que els filòsofs islàmics han aportat moltes més coses apart de la filosofia, com a les matemàtiques, la medicina i altres ciències. Potser, en el futur, podria aprendre més sobre aquests, i altres, filòsofs islàmics." Autora: M. 

"Fent aquest treball m'he adonat de la gran importància que ha tingut la meva cultura dins l'àmbit de la filosofia, ja que desconeixia això. Ha estat gratificant i enriquidor fer un treball així, menys pel fet que era llarg. Per la resta, m'ha agradat molt, sobretot conèixer més la meva cultura. I el poder veure les relacions que tenen els filòsofs musulmans amb els gran filòsofs grecs." Autora: H. 

"El que he après han sigut moltes coses. Primer, que sí que existeix la filosofia islàmica, perquè creia que la religio i la filosofia eren dos temes incompatibles. A més, els diferents grups en què es pot dividir, o sigui, depenent qui ho escrivia era filosofia islàmica o àrab, i les influències que han tingut dels grecs, ja que van traduir els seus llibres. El que més m'ha impactat han estat els diferents corrents, la gran varietat de filòsofs i que hi havia lliure pensadors." Autora: A. 

Les tres noies, musulmanes, han donat un pas important en la comprensió de la seva tradició cultural originària i han pogut constatar que aquesta, al contrari de com s'acostuma a presentar, té un important vincle amb la tradició occidental i cristiana, essent dues fonts que s'alimenten mútuament. 

Un altre jove, aquest no musulmà, també ha quedat impressionat pel que ha descobert. Així ho explica: 

"Aquest treball ha estat de gran ajuda per conèixer la relació entre la filosofia i l'Islam, que desconeixia totalment. He entès la importància de la literatura filosòfica grega sobre Orient i l'expansió d'ideals que van aconseguir transmetre al llarg del temps afirmacions que em fan canviar de parer sobre l'Islam i em fa valorar -lo més i de manera diferent, gràcies a les bases que el formen, l'opinió que tenia, desfigurada per l'opinió pública i la imatge que donen els mitjans de comunicació. 
No només em fa valorar la religió, quan abans era totalment contrari, sinó que em fa pensar de nou en el sentit d'aquesta i perquè segueix tan integrada en la societat actual. Aquesta evolució a la qual ha estat sotmesa la converteix en un pensament gens antiquat, al menys a l'Islam." Autor: S. 

Per si hi ha algun tipus de dubte, la valoració final no puntua mai, però és un requisit imprescindible de qualsevol treball. Unes redescobreixen el seu món: un món que llueix amb llum pròpia i que, fins ara, els era desconegut, negat. Un altre es troba sorprenentment amb una experiència que ignorava i que projecta, des del passat, un focus nou sobre el present. 

Si voleu, us deixo el llibre perquè feu, com ells, una ullada ràpida a la filosofia islàmica. 


dijous, 15 de novembre de 2018

Entrevista a un filòsof: Nemrod Carrasco

Amb els alumnes de filosofia de 4t d'ESO hem participat en una activitat que l'Olimpíada de Filosofia de Catalunya proposa en el marc del Festival Barcelona Pensa, aquest any 2018 en format de Marató. 

L'activitat es deia Entrevista a un filòsof i el filòsof convidat ha estat el Nemrod Carrasco, doctor en Filosofia, professor de la Facultat de Filosofia de la UB i assessor de la sèrie de televisió Merlí. Dos alumnes de cada un dels set centres participants sortien a l'escenari i li feien les preguntes que havien preparat a classe, amb la resta de companys. Pel nostre institut han estat la Maria Castillo i l'Iván Clemente els entrevistadors. Han estat tímids, potser perquè eren els més joves de tots els entrevistadors, potser perquè eren els primers, potser perquè fa uns mesos que han començat a practicar la filosofia. A la part final, quan alguns estudiants es distreien i molestaven una mica, dues alumnes més, la Viktoria Adrianova primer, i la Lucia Boch després, han fet dues preguntes més, amb seguretat i soltura, potser perquè han tingut més temps de rumiar-les i també perquè entre el públic és més fàcil no posar-se nerviós. En qualsevol cas, la participació dels nostres joves aprenents i aprenentes de filòsofs i filòsofes ha estat una experiència més en l'aprenentatge pràctic i vivencial que vol aportar la classe de filosofia a la seva educació. 

En Nemrod Carrasco ha demostrat ser un excel·lent filòsof, inspirat en Sòcrates, tant com en la filosofia de Nietzsche, ha estat generós en les respostes i, sobretot, ha estat apassionat i molt bon comunicador. Hem tingut avui una classe de filosofia extra i també extraordinària. Comentaven a la sortida que els havia costat a estones seguir les respostes del Nemrod. Demà espero els seus comentaris i impressions a classe, però sobretot espero la seva resposta a la pregunta "què vau aprendre ahir?" 


Per a què vivim?




Autora: Karima El kharraz 1r BAT

¿Soy realmente quien quiero ser o solo soy lo que el miedo me hace ser?

>
>Autora: María Hernández 1r BAT

Podem ser lluires en una societat que ens reprimeix?



Autora: Alba Villa 1r BAT

Hi ha algun vincle més fort que el dels germans?


Autora: Bàrbara Martínez 1r BAT