Hem treballat la comunicació no verbal amb diferents activitats i lectures. Una d'aquestes va ser la d'un capítol de la ja clàssic llibre de Flora Davies sobre el tema, concretament el dedicat al galanteig. Com a darrera proposta de pràctica en vídeo d'un curs en el qual aquesta matèria ha aconseguit mantenir l'interès al llarg del passeig de temes treballats i els alumnes han mostrat la seva dedicació presentant feines de qualitat entre mitja i alta, calia que fessin un vídeo breu a l'estil d'una pel·lícula de cinema mut. Havien d'escriure i interpretar una història sense diàlegs. Al final havien de realitzar l'anàlisi dels elements de comunicació no verbal, inclosa la proxèmica, utilitzats i com.
No tots els vídeos han aportat una anàlisi detallat ni de qualitat suficient. El que sí cal destacar és, un cop més, l'interès i l'esforç demostrat en tots els casos.
Un metge poc empàtic i un amic molt afectuós donen suport al protagonista després de rebre una mala notícia. Quina?
Hi ha qui expressa amb molta claredat l'avorriment i el rebuig. No hi ha, però, anàlisi dels elements de comunicació no verbal. S'expressa un estat d'ànim i no s'explica una breu història.
En aquest cas sí que trobem una efectiva anàlisi dels elements de la comunicació no verbal utilitzats en la narració d'una història complexa amb estudiants molt posats en els seus papers.
Una altra història complexa amb diferents línies d'acció i un curiós efecte d'acció en paral·lel gràcies al segon pla. L'anàlisi podria ser més complet, però està força bé.
Aquesta última història està ben analitzada, tot i que podrien haver detallat més elements de comunicació no verbal. És curiós perquè tracta de la comunicació i del paper que juga en les relacions interpersonals.
