dimecres, 11 de juliol de 2018

Una mica de teatre per acabar

El curs s'acaba i costa adonar-se amb els de 2n de batxillerat, malgrat les presses, les reunions i la festa de graduació. Em passa el mateix amb els de 4t d'ESO. A més, sempre sento una barreja d'alegria i tristesa quan arriba el final del curs. M'alegra que hagin arribat al final de l'etapa, que aconsegueixin el seu títol, però sento perdre'ls com alumnes. Tant a 2n de batxillerat com a 4t d'ESO he tingut una experiència molt gratificant les estones de classe compartides amb tots ells. Cert és que alguns i algunes m'han tret de polleguera més d'un cop, però sempre hem aconseguit reconduir la classe cap a l'aprenentatge i vull pensar que és veritat el que em van dir i que la majoria no s'han avorrit. Alguns inclús han descobert la filosofia i ha estat, diuen, una bona descoberta i inesperada. Potser per la tristesa no els vaig fer fotos, per no sentir que m'acomiadava. 

De qui sí que no m'acomiado és dels alumnes de 1r de batxillerat, d'un grup dels quals he estat tutora. Quina guerra durant el primer trimestre, i quantes vegades em vaig desesperar pensant que no passarien de curs ni la meitat. No se m'escapa que hi haurà qui aixecarà les celles i se'n fotarà de que m'hagi "desesperat" per aixó, però qui no s'emociona, no emociona...!!! Han aconseguit superar el curs la majoria, més del 80%, tot un èxit seu, per descomptat. Han après molt, també de les diferents assignatures. Han madurat una mica més, els hem acompanyat la majoria dels professors i els seus pares. Aquí els teniu celebrant que el curs s'havia acabat: 




Vam cloure el curs amb la lectura de l'Apologia de Sòcrates i vam preparar la representació d'un breu fragment en el qual Sòcrates s'enfronta a un dels seus acusadors, Melet. Tenim pendent adquirir algunes nocions bàsiques sobre pla / contrapla i més elements del llenguatge cinematogràfic, però no importa. Les ganes són el que compta. El petit grup de voluntaris va venir expressament un dimecres a la tarda. Aquí teniu el resultat: 



Part de l'equip de producció, molt macos tots i molt maques totes! 


I ara sí que marxem de vacances fins al proper curs. Bon estiu a tothom!!!



diumenge, 10 de juny de 2018

Les millors dissertacions, I

Per fi podem inaugurar aquesta secció, una de les més importants del blog. La dissertació es comença a treballar a 4t d'ESO i es converteix en un exercici habitual a 2n de batxillerat. Exposar les millors dissertacions és una manera de mostrar la capacitat de pensament propi que poden arribar a plasmar en una dissertació els alumnes de filosofia. Tot un luxe per la professora de filosofia. 

Aquí tenim la primera tanda de les millors dissertacions que han fet els alumnes de 1r de batxillerat en el 3r trimestre del curs 2017-18. 

Autora: Adriana Ramírez, 1r BAT A
Qüestió: Podria un robot ser el teu millor amic? 

Considerem que el robot que opta a ser el nostre millor amic té una intel·ligència artificial suficientment avançada com per poder mantenir una conversa. Un robot és una màquina dissenyada per ajudar a les persones. Hi ha molts tipus de robots, considerarem que el robot aquest té aparença humana i la capacitat de parlar. Tot i així un robot mai podrà arribar a ser el nostre millor amic.

Per començar, un robot ha estat programat, és a dir, una persona li ha instalat el que ha de contestar quan li facin una sèrie de preguntes o quan li expliquin alguna cosa. Aquest robot no entén ni el que li diuen ni el que ell diu, llavors només ho diu, sense ser conscient del que diu. És veritat que això no és un impediment perquè el consideris el teu amic, perquè el que realment importa és que el que et digui el robot t’ajudi. Però no sempre t’ajudaria, perquè com no pot tenir en compte tota la situació i el context, i com no pot adaptar la seva resposta a la situació, i només diu el que li han programat, la seva resposta pot no ajudar-nos.
Un altre motiu pel qual el robot no pot ser el nostre millor amic, és que el robot no té sentiments, no t’estima. Això és perquè els sentiments depenen d’una base biològica que clarament un robot no té. Clar que hi ha persones al nostre voltant que tampoc ens estimen i tot i així podem ser "amics", però considerem que un millor amic és una persona amb la qual compartim part de la nostra vida, li expliquem els nostres secrets i experiències, i ell també a nosaltres i amb el qual tenim un vincle especial on intervé l’afecte.
L’últim motiu pel qual un robot no pot ser el nostre millor amic és que nosaltres el controlaríem, decidiríem la major part del que ell fa, seríem capaços de decidir quan van a dormir, quan no, quan volem que vinguin i estigui amb nosaltres i quan no. Encara que això passa també en relacions humanes, com quan els nostres pares ens diuen que hem d’anar a dormir, no és el mateix cas, ja que nosaltres tenim la capacitat de pensar i decidir podem quedar-nos al llit, jugant amb el mòbil, o simplement reflexionar, i això és una cosa que els robots no poden fer, ens farien cas en tot el que els hi manèssim, i això no és una característica de l’amistat, sinó de la dominació.
En conclusió, un robot mai podria ser el millor amic d’un humà, perquè no comprèn les idees que expressa ni les que li expressen a ell, no té sentiments, no t’estima i hi hauria una situació de dominació i superioritat per part dels humans. Per tot això hauríem d’intentar buscar els nostres millors amics entre els humans.

Autor: Younes Akhazzan, 1r BAT A
Qüestió: És desitjable ser transhumà? 

El transhumanisme és un moviment que defensa la millora dels humans mitjançant la tecnologia (biotecnologia). Per tant, ser un transhumà sembla molt desitjable, però hem de tenir molt clar que això comportaria uns problemes ètics.

Per començar, per què volem millorar? En general, tots som persones, és a dir, éssers racionals, amb sentiments i emocions, amb consciència, entre d'altres qualitats. Per què volem canviar-nos si la majoria estem en perfectes condicions físiques per viure bé? És clar que si hi ha una persona amb alguna discapacitat física, aquesta voldria ser com les altres, perquè és inferior. Suposem que algú no té braços, no hauria de tenir-los com els altres? I si li donem uns braços capaços de fer actes que amb unes extremitats biològiques  i normals no podrien fer? La solució seria posar-li uns braços idèntics als nostres.

Per una altra banda, si no tenim cap discapacitat, què volem millorar? Les mans perquè siguin més grans? Perquè ens sigui més fàcil agafar el mòbil? Les cames per córrer o per caminar més ràpid? També és cert que amb totes aquestes millores evolucionaríem més ràpid i seríem millors però, amb quina finalitat? Millorar per a què? Per viure uns quants anys més? Està clar que sigui quina sigui la finalitat, no és suficient com per deixar-nos portar per una revolució tecnològica que no sabem cap on ens  pot portar.

Seguint amb totes aquestes preguntes, suposem que comença una nova era, la dels transhumans. Qui pren la decisió de millorar-se? Molts diran que això no afecta a les llibertats i que, per tant, cadascú serà lliure de fer el que vulgui. Aquí tenim un problema: si un decideix no ser un transhumà, estarà acceptant ser inferior a la resta i es veurà obligat a millorar-se per ser igual que la resta. A més a més, això seria gratuït? O només es podrà millorar qui tingui diners? Perquè llavors no avançaríem sinó que tornaríem a veure com els rics segueixen sent rics i a sobre humans millorats, superiors a uns pobres que no tenen diners per millorar-se i a més inferiors.

Per acabar, clar que és desitjable ser un transhumà! Però després de veure tots els problemes ètics i morals que té o que potser tindrà si el transhumanisme es du a terme, seria millor deixar això per a les pel·lícules a veure si alguna dona amb la clau i la vertadera solució per a aquests problemes. I és que segurament a tots ens agradaria...

Autor: Gerard Pérez, 1r BAT B
Qüestió: Estaria bé que ens mengessin els extraterrestres? 

En cas de que existeixin i arribessin el nostre planeta extraterrestres, hem de partir de la idea de que, per nassos, serien superiors a nosaltres en alguns d’aquests àmbits:  intel·ligència, superioritat física, connexió amb la natura i tot tipus de tecnologia.
Llavors estaria bé que ens mengessin els extraterrestres? Jo penso que sí , ja que són superiors a nosaltres. En la natura qualsevol ésser superior a altre pot tenir la capacitat d’alimentar-se d’un altre inferior. Per tant , tenen tot el dret a alimentar-se de nosaltres. També podríem dir que seria injust que ens matessin , perquè seria un assassinat a un humà , un ésser amb sentiments i família , però en la naturalesa no hi ha lleis i sobreviu el més fort . També estaria bé que ens mengessin perquè som una plaga per al nostre planeta i al fer-ho matarien dos ocells d’un tret : es nodririen i acabarien amb nosaltres. Per un altre costat, es podria dir que com estem destrossant aquest planeta, estaríem contaminats , però ells podrien perfectament fer granges o vivers d’humans fora del nostre planeta i exterminar de la terra als humans. A més , els extraterrestres als menjar-nos podrien eliminar als humans la seva llibertat, cosa que estaria bé, ja que l’ésser humà no és més que una criatura autodestructiva que només pensa en sí mateix. També es podria dir que hi ha humans bons, però com la majoria és així, es millor d’una forma que no perjudiqui a res.
En conclusió , l’ésser humà és inferior als extraterrestres que vinguin a menjar-nos i a més a és una plaga i a les plagues se les extermina.

Autora: Malika El Guerche
Qüestió: Cal ser persona per tenir drets? 


Com definim persona? Segons el diccionari per ser considerat persona s’ha de tenir la capacitat d’autoreflexió, és a dir, tenir consciencia de si i la identitat del jo. Segons aquesta definició, jo crec que no fa falta ser persona per tenir drets.
La pregunta per concedir drets no hauria de ser si ponen pensar o si poden parlar, sinó si poden sofrir. Alguns filòsofs consideren que la capacitat de sofrir és la característica vital que li dona a l’ésser viu el dret a ser considerat igual. Els animals senten dolor, frustració i por, així que també haurien de tenir drets. Algunes persones humanes dirien que per tenir drets haurien de saber què és
un dret, tenir obligacions i responsabilitats. Però hi ha moltes persones humanes que no comprenen què és un dret, que no tenen ni responsabilitats ni obligacions (bebès, humans amb malalties degeneratives...) però tot i així se’ls protegeix amb drets legals.
En ètica ser “persona” significar ocupar una categoria diferent a les coses. És èticament incorrecte que les persones posseeixin coses per usar-les, però èticament incorrecte que les persones posseeixin altres persones. Tant els animals com els humans es poden considerar persones i, per tant, han de tenir drets.
Algunes persones diuen que els que no son humans ja tenen drets legals perquè està prohibit fer determinades coses amb ells. Segons aquestes persones, si les lleis prohibeixen matar a algú, això significa que ja tenen drets. Però realment aquestes lleis no són drets, sinó regulacions sobre l’ús de la propietat, de manera que no es pensa en ell com a persona sinó com una cosa, un objecte. Els robots, seguint això, també haurien de tenir drets, perquè encara que no siguin considerats persones, haurien de tenir el dret a la vida i a la salut (salut robòtica).
En conclusió, els ésser que no són persones, també han de tenir drets, perquè no s’hauria de tenir en compte si tenen consciència o no, sinó si poden sofrir o no.

dissabte, 2 de juny de 2018

Decàleg del bon professor/a

Trobat lluny d'aquí i pensant en la Universitat. Ho comparteixo per tal de fer pensar, quina mania més funesta la del professorat de filosofia -bé, no de tots...

"He encontrado este decálogo traspapelado en casa. Lo escribió Pedro Morales, un excelente profesor -hoy retirado- de la Universidad Pontificia Comillas que me enseñó Estadística, entre otras muchas cosas. Por supuesto, sólo servía para profesores universitarios. Hoy los profesores somos otra cosa.

1. Nunca comuniques a tus alumnos los objetivos de la asignatura, si es que alguna vez los has pensado, Los alumnos podrían llegar a darse cuenta de que la asignatura es inútil.

2. La información es una fuente de poder: si no quieres perderlo, mantente siempre en una cierta ambigüedad. No des normas claras, ni mucho menos digas qué y cómo vas a evaluar. Te expones a perder autoridad o que tus alumnos dejen de venir a clase (¿por qué iban a hacerlo?). Cuanto menos te definas estarás más a salvo de las críticas.

3. Empéñate en explicar toda la asignatura en tiempo de clase: puedes dar por supuesto que tus alumnos no saben leer. Además, si no te pasas toda la clase explicando, tus alumnos podrían llegar a darse cuenta de que no sabes hacer otra cosa.

4. Convierte tus clases en clase de dictado. Cuanto más copien tus alumnos, mejor, y cuanto más deprisa, mejor todavía: así no habrá tiempo para preguntas inútiles o incómodas. Además, si las cosas van mal, se deberá siempre a los malos apuntes, no a tus malas explicaciones.

5. Evalúa solamente al final del curso o con pocos exámenes parciales, o por lo menos, y esto es lo más importante, con muy pocas preguntas. A la emoción del examen añadirás la emoción de la lotería. Y ya sabemos todos que el que no sabe una o dos preguntas, no puede saber ninguna otra.

6. No se te ocurra evaluar con frecuencia a lo largo del curso, aunque sea de una manera más sencilla e informal y con métodos diversos, porque los alumnos podrían enterarse de lo que saben, de lo que no saben y de lo que deberían saber. Si esto llega a ocurrir te expones a tener que aprobar a todos al final y sufriría tu prestigio respecto a tu alto nivel de exigencia.

7. No caigas en la tentación de utilizar artículos de periódicos, revistas, vídeos, páginas web o blogs que tengan que ver con tu asignatura, ni mucho menos utilices un blog con tus alumnos o aproveches la información disponible en Internet. Mantén el prestigio de la ciencia pura.

8. Nunca confíes en la motivación de tus alumnos ni en su capacidad de aportar algo que merezca la pena. Si estudian es porque no tienen otra cosa mejor que hacer.

9. Convéncete de que somos pobrísimos y de que la escasez de medios nos impide hacer las cosas mejor. Fotocopiar sale carísimo. Si en tu centro hay posibilidad de utilizar Internet, ordenadores, cañones u otros cachivaches tecnológicos, no lo hagas: esos juguetes infantilizan la clase.

10. Cuando no puedas echar la culpa a los alumnos de lo mal que van las cosas, échasela al sistema. Los profesores somos ciudadanos por encima de toda sospecha.

NOTA: Cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia."

Guanyadors del 1r Concurs de Memes Filosòfics

Han votat 20 alumnes de 1r de batxillerat. Els memes més votats han estat els següents: 
  • Nº  7, de Fagen Zhov, amb 10 vots
  • Nº 12, de Leo Bravo, amb 9 vots
  • Nº 8, de Sergio Cantos, i número, de Sebas Suave, empatats amb 7 vots pel tercer lloc. 
La resta de memes votats han estat: nº 5, de Dídac Pérez, amb 4 vots; nº 15, de Malika El Guerche, nº 4, de Laura Pont, nº 16, de Gerard Herrera, i nº 1 d'Ainhoa Tauste amb 3 vots; nº 9, de Sergio Cantos, amb 2 vots. També han rebut un vot els memes nº 3, nº 10, nº13, nº 14 i nº 18. 

Els guanyadors "rebran" un 10 com a premi. Esperem que hagi estat una bona experiència i repetir-la el curs vinent. 

Us deixo aquí un dels meus preferits. De fet, qualsevol amb Schopenhauer dona per molt. Si el llegiu l'estimareu, malgrat tot. I així amb tot el que ens presenta la filosofia, o gairebé tot. 








dijous, 24 de maig de 2018

1r Concurs de Memes Filosòfics

Agosaradament hem convocat el 1r Concurs de Memes Filosòfics de l'INS Lluís Companys. 

Som temps en què estem veient com de fràgil és la llibertat de pensament i d'expressió que, tot i existir, es troba amenaçada per diversos actors, alguns més poderosos que altres. És temps també d'abús de fórmules legislatives destinades a preservar la convivència, pervertides en l'acció de denúncia que sovint oblida que una de les virtuts de qualsevol societat que es vulgui democràtica és la tolerància. I que la tolerància es posa a prova quan disgusta, molesta, irrita i fins i tot ofèn el que fan els altres. A la classe de filosofia és indestriable el contingut del valor, la reflexió de l'educació, l'educació de l'exemple, la llibertat del seu exercici. Per això ha estat convocat aquest concurs. Per pensar lliurement, per exercitar la tolerància, per compartir i conviure. 

La idea, s'ha de dir, no va ser de la professora, que va proposar un concurs d'acudits filosòfics de creació pròpia. Els alumnes no volien renunciar a la possibilitat de traslladar idees filosòfiques a un format humorístic i original i em van ensenyar uns memes que inventaven a partir d'instantànies dels seus companys que alguns d'ells prenien amb el mòbil. La proposta va quedar com la que finalment ha estat i que veureu que ha respectat les condicions principals: filosofia, creativitat i, sobretot, sentit de l'humor. 

D'entre els memes que han rebut la nota més alta, un jurat popular decidirà quins són els mereixedors d'un 10. Aquesta activitat compta un 10% de la nota del trimestre. Tot i que passar-s'ho bé no té necessitat de gaires motivadors extrínsecs. 

Us deixo aquí la galeria de memes, amb els finalistes en el tram final.



Autora: Saray Tinoco



Hi ha una confusió de personatges, però està bé aquest del Samuel Cervantes



Es nota que estem treballant l'Apologia de Sòcrates 
en el meme de l'Alba Lozano.



Ni idea de que li han posat el nom de l'il·lustre filòsof a una marca de tabac! 
Autora: Sara Moya.


La frase de Sòcrates aplicable a qualsevol context... Però quin en concret? 
Autor: Toni Rovira.



Tot un enigma i amb barreja idiomàtica. 
Autor: Omar Verdezoto.



Autora: Natalia Zamorano. 
De quan el meme et serveix per expressar una de les paradoxes de la filosofia.



Hi ha qui aprofita per expulsar els dimonis... de les faltes d'ortografia a la dissertació! 
Autor: Francesc Nava. 



El meme com a exorcisme del tràngol que suposa a vegades topar-se amb aquesta cosa tan rara 
que és la filosofia.... Autora: Thais Álvarez. Tota sinceritat. 



Filosofia inevitable. 
Autor: Sergio Granado.



Poques esperances, escepticisme o falta de confiança? 
Autor: Òscar Ortiz-Villajos. 


Quina va ser la teva primera experiència filosòfica? 
Autora: Adriana Ramírez.



Qui s'atreveix a dir-li a Nietzsche com s'ha d'expressar? 
Autora: Stefy Ramírez.



Amb un extra d'excepció, qui no dubta és perquè no vol. 
Autora: Ayelén Íñiguez. 




Mea culpa, mea culpa... 
Autora: Paula González. 


Una ironia, sense cap mena de dubte. 
Autor: Carlos Garcia. 



De veritat que no...? 
Autora: Hind El Ouazzani.




Està a primer de batxillerat i ja s'apunta a l'escepticisme! 
Autora: Asmae Dakah.




No tots els combats filosòfics són dialèctics, ehem! 
Autor: Alan Latorre. 




Per si no sabies que la filosofia no té res a veure amb la religió, en principi.... 
Autor: Marc Obispo. 




N'hi ha que no perdonen.... 
Autor: Gerard Pérez. 

Justament per això escrivia Marc Aureli, per a reflexionar sobre la vida dia rere dia. 
Autora: Wijdan Talibi. 



Pessimista o realista? Autor: Marvin Montaño. 




I els memes finalistes que opten al 10 són els següents: 


1. Autora: Ainhoa Tauste


2. Autor: Sebas Suave


3. Autor: Sebas Suave


4. Autora: Laura Pont

5. Autor: Dídac Pérez



6. Autor: Gabriel Calvo


7. Autor: Fagen Zhov



8. Autor: Sergio Cantos


9. Autor: Sergio Cantos




10. Autor: Younes Akhazzan


11. Autor: Younes Akhazzan



12. Autor: Leo Bravo



13. Autora: Ionela Bageac



14. Autor: Raúl Cajal


15. Autora: Malika El Guerche



16. Autor: Gerard Herrera


17. Autora: Diana Mariano



18. Autora: Carla Luna

Les votacions s'han de fer a través d'aquest senzill formulari. El termini s'acaba el proper 28 de maig. 

Preparant el final de curs

Per si de cas em faig un embolic amb el calendari de final de curs, aquí està la meva ajudant supervisant que no m'equivoqui.


dimarts, 8 de maig de 2018

Idees "pescades"

De la mateixa manera que els alumnes de 1r de batxillerat es van convertir en caçadors (de fal·làcies!) el trimestre passat, aquest han provat una modalitat més reposada de trobar aliment filosòfic: idees "pescades" és la proposta d'activitat en grup o individual en format de vídeo que han d'elaborar a partir de les preguntes filosòfiques que "pesquin" allà on vulguin anar-hi a pescar. 

De rius diferents n'hi ha un munt, i si a sobre no es pot entrar dos cops en el mateix riu, com deia l'amic Heràclit, ens trobarem que no hi ha dos vídeos iguals. El marc de preguntes bàsiques que s'havien facilitat i treballat a classe eren només la meitat de les possibles preguntes. La resta, totalment obert. Els rius també: podien pescar en qualsevol tipus d'imatge o format audiovisual. Apart de mostrar la seva perícia identificant qüestions filosòfiques, els vídeos que podreu veure seguidament són també una bona mostra de les seves preocupacions, interessos, fonts d'inspiració i tendències tan ètiques com estètiques -recordeu que les segones són una forma de les primeres... 

El primer, el de Laila. 


Seguidament, un altre treball individual, el de Stefani. Aquest, d'excel·lent. 




Paula també ha fet un treball individual. 


Adriana i Hind signen aquest vídeo vertaderament deliciós.




Carlos, Òscar i Francesc ens proposen una selecció diversa, rica i original més cap a la segona meitat. Hi ha alguns errors de principiants, però ens aporta propostes de reflexió suggerents.


Saray, Natalia, Samuel i Ionela han pensat en un format diferent, més personal i en el qual deixen ben clar l'autoria de les idees que ens proposen.


Ainhoa, Sergio, Laura i Gabriel han estat els autors de la proposta següent. Sense descans, un munt ben divers de preguntes i idees pescades per tot arreu. Excel·lent.


Fagen se surt del que acostumem a esperar de molt joves de la seva edat. Una originalitat a prova de bomba, constant. Un dels seus grans valors. La constància és l'altre. I la reflexió, per descomptat!


Lídia, Omar i Raúl s'impliquen també molt directament, però en una vessant més interpretativa que personal per a oferir-nos les seves preguntes i reflexions pescades d'aquí i d'allà.


Sergio G. ha pescat en rius diferents i li ha quedat aquesta proposta per fer-nos pensar. 




Sara, Alba, Gerard H., Víctor i Neus ens proposen tantes i tan interessants propostes de reflexió pescades aquí i allà que podem quedar aclaparats!


Colpidor, compromés, valent... El vídeo on Younes ens proposa tres reflexions tremendes que no podem defugir: preguntes que tothom es pot fer a poc que miri al seu voltant, a poc que pensi. Excel·lent.


Marc O., Carla, Diana, Asmae i Malika ens ofereixen un conjunt de propostes riques, interessants, variades i ben presentades. Excel·lent, per descomptat.


Nayeli, Marc i Alan ens proposen unes preguntes filosòfiques i algunes qüestions que els inquieten. Cal explorar-les una mica més... Qüestió de temps!


Sebas, Dídac i Ayelén ens regalen un vídeo excel·lent per la selecció d'idees, per la tècnica, la reflexió i pel sentit de l'humor. No deixeu de veure'l: us sorprendrà el personatge que ens guia pel món de les idees...


El vídeo de creació personal és, sens dubte, un format excel·lent per a explorar les idees. Això és classe de filosofia, per si ho heu oblidat. 

divendres, 4 de maig de 2018

Memes filosòfics

Una de les darreres formes d'expressió de les idees de la cultura urbana contemporània són els memes que es poden trobar a internet. Es tal la implantació a les xarxes d'aquesta forma d'expressió en la qual l'humor juga un paper essencial, que recentment s'ha celebrat el Primer Festival Internacional de Memes al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, un lloc de referència per a explorar la cultura contemporània en totes les seves formes. 
A aquesta professora curiosa i que sempre està a la recerca de formes diverses d'expressió de les idees que provoquin d'alguna manera la reflexió en qui les rep, no li podia passar desapercebut el fenomen - tampoc no li va passar a la televisió, que li va dedicar un espai d'informació. 
Curiosa i experimentadora va proposar als alumnes de 2n de batxillerat que exploressin voluntàriament el format, a veure què sortia... Aquí teniu la primera collita. Esperem aviat els de la collita de 1r de batxillerat. 


Autor: Edgar Guardado


Autor: Manol Stefanov


Autor: Iván Pérez

N'hi ha qui doni més sent estudiant de 2n de batxillerat???!!! Diria que n'hi ha per estar orgullosa, no trobeu?