diumenge, 20 de juny de 2021

Les millors dissertacions (i últimes) 5ena part

 El Sergio Pérez ha triat elaborar la seva dissertació a partir de la pregunta següent: Ser responsable legalment dels teus actes és una condició de l'acció moral? Com ja és habitual en ell, elabora una reflexió detallada, ben argumentada i amb riquesa d'idees. Sempre em crida l'atenció la creativitat amagada o subjacent que traspuen els seus escrits, per molt obligatoris que siguin, per molt filosòfics que siguin, per més normatius que siguin. Apart de ser perfectament conscient de quan s'escapoleix d'una qüestió peliaguda i quan no ho fa, cosa que és més que un artifici retòric, el Sergio, com a autor de textos de reflexió que porto llegint durant dos cursos, revela qualitats que deixen entreveure un narrador, un inventor d'històries en la mida que la facilitat amb què aborda perspectives diverses, ja siguin de tipus intel·lectual, com real o fictici (llegiu en aquest blog el seu text sobre la seva experiència del confinament, per exemple). Podem dir que explica molt bé, però no només perquè entén molt bé, sinó perquè tímidament apunta a una llibertat amb l'ús del llenguatge que només es troba en individus creatius i als quals la pràctica sens dubte millora els resultats, però d'on no n'hi ha, ja sabeu, no raja. Complirà sense problemes amb les exigències del grau que vol cursar, estic segura. M'agradaria també estar-ho de que es mirarà a si mateix des de tantes perspectives com és capaç i serà igualment ambiciós a l'hora de voler viure-les, desenvolupar-les. Fins on sé, va per bon camí. 

Aquí teniu la seva dissertació, que dona cent mil voltes a les que molts adults poden fer i fan. 

Hi ha vegades en què no cal inventar-se un experiment mental i fictici per tal de poder examinar diferents àmbits de la filosofia. La realitat de vegades ens sorprèn amb un dilema, en aquest cas ètic, que ens permet reflexionar àmpliament. Aquest és el cas que se’ns presenta a l’article de El País “Una joven testigo de Jehová, en estado crítico en Huesca tras rechazar una transfusión”, on una noia es troba presonera d’un document signat per ella mateixa, en el qual renega de qualsevol mena de transfusió sanguínia. Dic que es troba presonera del document perquè es troba en un estat de coma que no li permet fer-se enrere en cas que volgués. La justícia ha declarat que, atès que era plenament conscient del que feia, era major d’edat i tots els requisits legals es van complir, no hi ha forma de fer la transfusió en contra de la voluntat manifesta al document, per molt que els mèdics i familiars no estiguin d’acord. Llavors, els dilemes ètics que se’ns presenten són els següents: com que era legal que firmés aquell paper, era moral? Les accions legals són també morals? Les accions morals han de ser també accions legals? I així un munt més de preguntes que relacionen el concepte de moralitat amb el de legalitat i que poden ser sintetitzades en la següent qüestió: ser responsable legalment dels teus actes és una condició de l’acció moral? La  meva opinió és que no, i a continuació intentaré defensar-la tan bé com pugui.

Comencem, llavors, plantejant què és una acció moral, ja que això és crucial per tal de començar a formular la resposta a la qüestió plantejada. Doncs bé, aquest plantejament és encara motiu de debat en l’actualitat, ja que existeixen diverses teories filosòfiques que aborden des dels seus respectius punts de vista què és una acció moral. Intentaré, en la meva argumentació, abordar la qüestió des d’una perspectiva kantiana i després des d’una perspectiva utilitarista (fent esment a Mill), de les quals faré un brevíssim resum a continuació. Si posteriorment aconsegueixo demostrar que en cap d’elles una acció moral és necessàriament una acció legal, provant que hi ha accions legals que no són morals, llavors estaré una mica més a prop de resoldre la qüestió proposada. 

Pel que fa a la moral de Kant, aquest es centra en la forma de les nostres accions, no en les conseqüències. En poques paraules, es tracta d’una moral deontològica, del deure, en la qual és imprescindible que les nostres accions siguin incondicionades, gràcies a una voluntat lliure i racional. És la voluntat la que es posa les regles a si mateixa i, per tal d’actuar moralment s’ha d’actuar amb bona voluntat, seguint l’imperatiu categòric: actua de manera que vulguis que allò que t’ha impulsat a actuar (la màxima) esdevingui llei universal i tracta sempre a les persones com a fins en si mateixos, mai com a mitjans.

En canvi, l’utilitarisme és una ètica teleològica, orientada a les conseqüències de la nostra acció. Per tal d’actuar moralment la nostra acció ha de promoure la felicitat més gran possible, és a dir, la felicitat per al nombre més gran de persones, ja que la felicitat és el fi últim de l’ésser humà. La felicitat és, en aquesta concepció moral, l’absència de dolor i la presència de plaer.

Doncs bé, un cop fetes les presentacions, passem a abordar la qüestió. Es pot apreciar que, en un principi, en cap de les dues concepcions morals es tracten les lleis que regeixen la nostra societat, tan sols ens diuen per quins principis s’han de regir les nostres accions. Ens adonem que, llavors, la moral i la legalitat podrien entrar en conflicte. Tanmateix, llavors arriba Kant i ens diu que, com que les accions han de ser universalitzables, saltar-se la llei no seria, consegüentment, una acció moral. Tot i així, que una acció il·legal sigui una acció immoral no implica que totes les accions legals siguin accions morals. Les lleis són normes jurídiques que intenten regular les relacions dins la nostra societat i és legal fer moltes coses que serien immorals: mentir (tret de situacions específiques on també és il·legal), tractar als altres amb inferioritat (hi ha moltes maneres de fer-ho sense trencar la llei), etc. Per tant, si examinem l’ètica kantiana, ens adonem que les accions morals no estan dins del marc de la legalitat, o bé dit d’una altra forma, que les accions legals no són totes morals i per tant, no és una condició per a la moralitat de l’acció que actuem de manera legal.

Pel que fa a l’ètica utilitarista, les accions morals venen determinades per les conseqüències. Això vol dir que si hem realitzat una acció dins el marc de la legalitat, però que les conseqüències siguin contràries a les del principi utilitarista (per exemple, una reducció legal de la plantilla en una empresa, no perquè sigui necessària, sinó per ampliar encara més els beneficis dels amos, produirà segurament infelicitat en més persones que en les que es produirà felicitat) estarem realitzant una acció legal, però immoral. Per tant, i igual que en l’ètica kantiana, la legalitat no és condició necessària de l’acció moral en l’ètica utilitarista.

El dilema, però, es fa més interessant si intentem abordar les àrees en què la legalitat i la moralitat entren en conflicte, fet que ja he esmentat abans que podia succeir. Si, suposem, hi ha cap mena d’injustícia (on no es respecti un dret fonamental, com per exemple el dret a la igualtat) dins la legislació d’un país, seria moral actuar de forma legal? La resposta és, agafem la teoria moral que agafem, que no. Però, si saltar-se la llei és, segons Kant, immoral, però complir-ho en aquest cas també ho és, llavors què s’ha de fer? Ben fàcil, llavors l’acció moral implicaria intentar canviar la llei. I l’utilitarisme, què diria? Bé, dubto que ser tractat injustament faci feliç a cap persona i, per tant, aquí ambdues teories morals estarien d’acord en el fet que, com que no podem actuar de forma moral a causa d’una mala legislació, s’ha d’intentar canviar-la.

Algú podria pensar, però, que les lleis estan fetes pel poder legislatiu, el qual en la majoria de societats democràtiques és escollit per una majoria. Per tant, no només és immoral saltar-se la llei, sinó que sempre que estem actuant legalment estem actuant d’una forma moral, ja que respectem les decisions preses per majoria. Aquí cal tractar, llavors, qüestions com la dictadura de la majoria, idea que ja va ser explicada per Mill. De forma simplificada, que una llei hagi estat imposada per una majoria no significa que aquesta llei no pugui ser injusta, ja que pot no respectar els drets fonamentals d’aquells col·lectius que no es troben dins la majoria. Consegüentment, que una decisió sigui presa per la majoria no significa que procuri respectar la universalitat de la forma moral kantiana, ni aconseguir la més gran de la felicitat que tant agrada als utilitaristes. És a dir, segueix vigent el fet que una acció moral no ha de ser necessàriament legal i, fins i tot, hi ha casos, com els que hem abordat als darrers paràgrafs, en els quals una acció legal és immoral.

Altres podrien dir que si fas una acció legal, en fer-la sent conscient dels teus actes i amb plena llibertat, estàs realitzant una acció moral. Això és tan ridícul com sembla. Que siguis conscient dels teus actes no implica que hagis analitzat amb deteniment si aquella acció és moral o no. Encara més, es pot triar conscientment fer el mal, cosa que pot semblar impensable, però que certament es dona en la nostra societat actual: els assassins no saben que estan cometent una acció immoral quan maten algú? Saben els lladres que robar està malament? La resposta és que sí, però trien (irracionalment) actuar en l’àmbit de la immoralitat. Aquestes no són accions legals, em direu, i tindreu raó, però serveixen per demostrar que ser responsable dels teus actes, és a dir, fer-los de manera conscient i lliure, no és suficient per tal que l’acció sigui moral. Com ja he dit al primer argument, la legalitat a vegades no arriba tan lluny com la moralitat, de manera que hi poden haver accions legals, fetes conscientment i lliurement, que siguin immorals. De fet, aquest és (i m’avanço una mica a la conclusió) el cas que se’ns mostra a l’article.

Finalment, alguns podrien, en un últim intent, dir que en realitat aquestes persones no són del tot conscients ni lliures quan actuen així i que, per tant, no estan realitzant cap acció immoral. Si bé la premissa que suposen podria ser motiu de discussió, centrar-me en la conclusió serà una manera més fàcil de refutar aquest contraargument. I és que hi ha persones que no entenen que una acció pot no ser immoral (o dolenta) i alhora tampoc ser moral (o bona), no totes les accions han d’actuar en l’àmbit de la moralitat. Kant ja ens ho deia quan ens parlava dels diferents tipus d’imperatius, hipotètics i categòrics. Fins i tot utilitaristes com Mill, que són partidaris d’una moral que aborda moltes més parts de les nostres vides, toquen de peus a terra i consideren les condicions sota les quals ens trobem, afirmant que hi ha condicions en què una acció pot no actuar dins del marc de la moralitat. 

Comptat i debatut, només queda respondre a la pregunta inicialment plantejada. No, ser responsable legalment dels teus actes no és una condició de l’acció moral. Abordar les mateixes accions des d’una perspectiva legal i des d’una moral pot donar lloc a judicis totalment diferents. És per això que la noia, tot i que era conscient dels seus actes i obrava legalment, estava actuant de forma immoral, igual que ho està fent ara la persona que no accedeix al fet que li facin la transfusió. És igual la teoria moral que fem servir, signar un document que et nega en un futur la possibilitat de rebre una atenció sanitària vital és una acció immoral i, en aquest cas, la legalitat ho permet. Una de les coses que Kant ens diria és que no és universalitzable, i Mill segurament estaria d’acord en afirmar que no aporta res a la felicitat de ningú, sinó tot el contrari, provocarà dolor en un futur. Per tal de seguir amb la reflexió, els metges es troben en una de les situacions que hem fet esment durant l’argumentació, no poden fer, per culpa de la llei, l’acció moral, fet que valida encara més la meva postura. En darrer lloc, tenim la persona que tot i tenir potestat per decidir si pot rebre la transfusió, decideix que no la rebi. Aquesta persona està actuant legalment, però immoralment, fet del qual també he parlat. En definitiva, per fer un judici moral no s’ha de tenir en compte la llei (o bé, com diu la pregunta, si ets responsable legal dels teus actes), sinó que has de seguir els principis de la doctrina moral. Quina, em preguntareu? Doncs aquesta sí que és una qüestió en la qual no entraré.

Si es vol aprofundir una mica més en la reflexió, recomano el dilema ètic proposat en el vídeo de Ted-Ed (a YouTube): Ethical dilemma: The burger murders - George Siedel and Christine Ladwig. En aquest vídeo de poc més de cinc minuts es presenta un dilema ètic (basat en fets reals) en el qual partim que l’acció moral no depèn en absolut de la legalitat de l’acció, ja que no ets tu el responsable legal de les conseqüències. També proposen mètodes per tal de triar la forma d’actuar, que, igual que en la resta del vídeo, potser es centren massa en les conseqüències.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva participació al nostre blog!