divendres, 5 d’abril de 2019

Maneres de guanyar a una final olímpica

Com començar una entrada en la qual explicaràs que estàs molt contenta i també orgullosa del teu primer alumne que arriba a la final de l'Olimpíada de Filosofia de Catalunya després d'anys d'animar-los a que es presentin? Quan no sents que hagi perdut, sinó que tot, des del moment que vas proposar com a feina una fotografia entorn el tema "Realitat i aparença en el món actual", sabies que no podria ser sinó un guany? Què és guanyar en educació? Què és guanyar en filosofia

Guanyar és aprendre: desenvolupar capacitats, millorar la destresa en l'ús d'eines diverses, aconseguir una aportació personal a través de la pròpia experiència. La professora és facilitadora de possibilitats. El món és un llibre sovint massa tancat i feixuc com per pretendre que els joves el carreguin i el fullegin sols. Per tant, no importa el resultat en un rànking: importa l'aprenentatge a través de l'experiència, quan més complexa i amb més vessants, més productora d'un aprenentatge més complet. Aprendre ens hauria de transformar en pops amb molts braços i amb moltes ventoses amb les quals poder enganxar-nos a la realitat, sense importar si han estat les onades i no la voluntat les que ens  han deixat a sobre d'aquella roca. 

El Francesc mai no hauria pensat que el seu hobby, la fotografia, que sempre havia quedat tant al marge de tot el que feia a l'escola, pogués esdevenir una experiència productora d'aprenentatge. Primer, va haver de fusionar imatge i contingut filosòfic. El grau d'abstracció i la capacitat de síntesi que exigia la proposta no eren menors. Segon, va haver de preparar la seva defensa oral, veient-se obligat a analitzar el que, de manera bastant intuïtiva, havia construït en forma d'imatge fotogràfica. En tercer i últim lloc, va superar el seu silenci habitual, la seva falta de participació a l'aula, el seu afany per mantenir-se sempre en un discret segon pla, convençut com estava de "no entendre moltes coses" -cito literals les seves paraules, sé que ara ja no serà això un problema per a ell i que em disculparà la indiscreció. Va pujar a un escenari i darrera d'un faristol, parlant per un micro i sabent que estava sent enregistrat i es difondria per molts llocs aquest enregistrament, va defensar, davant d'un jurat format per professorat universitari,  la seva fotografia. 

I és així com el Francesc va descobrir la seva manera de guanyar. Quedar entre els tres millors de tota Catalunya ja estava fet només pel nivell de la fotografia. La resta del guany, la collita posterior va ser la perla que va coronar un procés d'aprenentatge creatiu, personal i no només cognitiu. No parlo d'emocions, em sembla que no cal. Mireu el seu somriure a dalt de l'escenari quan ja sap que no serà qui representarà Catalunya a la fase final espanyola. Us asseguro que no li marxava de la cara aquest somriure bona estona després. Aquesta també la disculparà: m'ho va dir que estava molt content. Els companys que el van acompanyar en són uns altres testimonis. I és que el millor d'aquest institut són, sense cap mena de dubte ni rival, els joves estudiants. Sort que té aquesta professora, sobretot en tant que ho és, que és la ráo del seu estar-s'hi allà.