Com començar una entrada en la qual explicaràs que estàs molt contenta i també orgullosa del teu primer alumne que arriba a la final de l'Olimpíada de Filosofia de Catalunya després d'anys d'animar-los a que es presentin? Quan no sents que hagi perdut, sinó que tot, des del moment que vas proposar com a feina una fotografia entorn el tema "Realitat i aparença en el món actual", sabies que no podria ser sinó un guany? Què és guanyar en educació? Què és guanyar en filosofia?
Guanyar és aprendre: desenvolupar capacitats, millorar la destresa en l'ús d'eines diverses, aconseguir una aportació personal a través de la pròpia experiència. La professora és facilitadora de possibilitats. El món és un llibre sovint massa tancat i feixuc com per pretendre que els joves el carreguin i el fullegin sols. Per tant, no importa el resultat en un rànking: importa l'aprenentatge a través de l'experiència, quan més complexa i amb més vessants, més productora d'un aprenentatge més complet. Aprendre ens hauria de transformar en pops amb molts braços i amb moltes ventoses amb les quals poder enganxar-nos a la realitat, sense importar si han estat les onades i no la voluntat les que ens han deixat a sobre d'aquella roca.
El Francesc mai no hauria pensat que el seu hobby, la fotografia, que sempre havia quedat tant al marge de tot el que feia a l'escola, pogués esdevenir una experiència productora d'aprenentatge. Primer, va haver de fusionar imatge i contingut filosòfic. El grau d'abstracció i la capacitat de síntesi que exigia la proposta no eren menors. Segon, va haver de preparar la seva defensa oral, veient-se obligat a analitzar el que, de manera bastant intuïtiva, havia construït en forma d'imatge fotogràfica. En tercer i últim lloc, va superar el seu silenci habitual, la seva falta de participació a l'aula, el seu afany per mantenir-se sempre en un discret segon pla, convençut com estava de "no entendre moltes coses" -cito literals les seves paraules, sé que ara ja no serà això un problema per a ell i que em disculparà la indiscreció. Va pujar a un escenari i darrera d'un faristol, parlant per un micro i sabent que estava sent enregistrat i es difondria per molts llocs aquest enregistrament, va defensar, davant d'un jurat format per professorat universitari, la seva fotografia.
I és així com el Francesc va descobrir la seva manera de guanyar. Quedar entre els tres millors de tota Catalunya ja estava fet només pel nivell de la fotografia. La resta del guany, la collita posterior va ser la perla que va coronar un procés d'aprenentatge creatiu, personal i no només cognitiu. No parlo d'emocions, em sembla que no cal. Mireu el seu somriure a dalt de l'escenari quan ja sap que no serà qui representarà Catalunya a la fase final espanyola. Us asseguro que no li marxava de la cara aquest somriure bona estona després. Aquesta també la disculparà: m'ho va dir que estava molt content. Els companys que el van acompanyar en són uns altres testimonis. I és que el millor d'aquest institut són, sense cap mena de dubte ni rival, els joves estudiants. Sort que té aquesta professora, sobretot en tant que ho és, que és la ráo del seu estar-s'hi allà.
Un altre curs hem participat en l'Olimpíada de Filosofia de Catalunya i ho hem fet en tres de les quatre modalitats amb alumnes de 2n de batxillerat:
Sergio Cantos i Adriana Ramírez en dissertació
Stefani Ramírez i el grup format per Malika El Guerche, Sara Moya, Alba Lozano, Omar Verdezoto i Natalia Zamorano en vídeo
Francesc Nava i Marc Obispo en fotografia.
La participació dels nostres estudiants ha estat més que digna. La selecció dels finalistes de centres participants de tota Catalunya ha estat molt ajustada i, com a professora seva, estic més que satisfeta, fins i tot orgullosa, del nivell demostrat.
Per primer cop hem aconseguit portar un estudiant a la final: ha estat Francesc Nava amb la fotografia de creació que vam compartir aquí.
Ara cal que faci una defensa oral pública, juntament amb dos finalistes més. Si queda el primer, és a dir, si guanya, guanyarà una visita guiada a l'exposició Quàntica per tot el seu grup i, a més, anirà a Màlaga, en representació de Catalunya, a l'Olimpiada Filosófica de España, els dies 26 i 27 d'abril, amb viatge i estada coberta per l'organització.
Si li voleu donar ànims i suport moral, us esperem dissabte 30 de març a l'Auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) a les 11h.
Tornem a proposar activitats vinculades a l'Olimpíada de Filosofia de Catalunya per a seleccionar els estudiants que representaran al centre, aquest cop en la modalitat de vídeo filosòfic o VIdees.
Les bases de la convocatòria les podeu trobar aquí. Les condicions que han de complir els vídeos presentats a VIdee les podeu llegir a les bases específiques. Segons com han treballat el tema i complert les condicions, han estat avaluats, tot i que seleccionar els dos millors no ha estat feina fàcil.
Podeu veure la feina dels alumnes en els diferents vídeos incrustats en aquesta entrada.
Samuel ens recorda que les noves tecnologies, tan presents en el món actual, canvien la nostra manera de relacionar-nos amb els altres i no per això ens preparen millor per enfrontar-nos a la realitat.
Oscar, Fagen, Dídac i Sebas ens proposen una adaptació del mite de la caverna als nostres dies que té moments molt divertits.
Ayelén i Marvin també reinterpreten el mite de la caverna amb el recurs d'una veu en off que més que narrar fets, el que fa és seguir el flux mental de les idees a partir de l'experiència descrita amb imatges produïdes per ordinador en format de vídeojoc.
No li fa falta gaire temps a Víctor per a posar en qüestió la veritat de l'aparença front la realitat autèntica sense anar a buscar experiències que se surtin de la vida qüotidiana. La reflexió és clara.
Adriana, Ainhoa i Hind proposen un vídeo explicatiu i reflexiu en el qual desenvolupen diverses idees al voltant d'una tesi: realitat i aparença es diferencien, ho sabem, i per això podem prendre decisions sobre el que mostrem, però també sobre el que creiem i com volem viure. La vessant ètica de la veritat en torn a la qüestió de la distinció entre realitat i aparença.
Amb un vídeo de factura domèstica senzilla, Gabriel exposa la tesi de que la realitat amaga l'aparença, de manera que el que creiem real i, per tant, vertader, només ho seria depenent si sabem què s'hi amaga i si hi ha quelcom amagat. En qualsevol cas, com podeu comprovar pels gestos d'èxit, el nostre protagonista-guionista aconsegueix el seu propòsit.
En un vídeo molt breu, Berta il·lustra la tesi de la utilitat de l'aparença per amagar l'autèntica realitat.
Gerard i Raúl ens proposen una reflexió sobre l'aparença construïda a les xarxes socials com a mentida que emmascara la condició personal i social real de l'individu.
Paula ens aporta una reflexió sobre la construcció de la realitat compartida que sembla dir-nos que és poc menys que habitual en l'actualitat, tant que ningú pot sorprendre's quan algun aspecte de la realitat no encaixa, com nosaltres al final del vídeo, final intuït des del començament en un plantejament de bucle similar al d'un films d'intriga.
Leo elabora un vídeo en el qual exemplifica la seva tesi, segons la qual aparença i realitat es complementen, formant un continu, tot i que molt allunyades entre si. La realitat vertadera es construeix i es confon amb l'aparença, que la substitueix. Fins i tot un nen ho veuria, sembla que ens diu...
Asmae, Carla, Diana i Marc ens presenten un vídeo fet a partir de fragments d'altres, en els quals han posat en evidència el contrast entre situacions de ficció o aparença, front situacions suposadament reals, tot i que igualment preparades, per tant, falsejadores d'una realitat que no és, per descomptat, el que sembla. El producte final sembla tenir un propòsit alliçonador. Valoreu vosaltres mateixos.
Nayeli, Wijdan i Saray ens proposen preguntes per a reflexionar sobre com a les xarxes socials es pot presentar una realitat ben lluny de ser autèntica. Més que tesis tancades, com a bones aprenentes de filòsofes ens llencen preguntes i ens deixen a nosaltres la responsabilitat de la resposta. Ens fan pensar vulguem o no.
I ara els quatre millors vídeos, dels quals he hagut de triar dos per a representar al nostre centre a l'Olimpíada de Filosofia, modalitat VIdees.
El primer dels finalistes ha estat un vídeo en el qual s'aborda la relació entre realitat i aparença des de la ficció -que potser no ho és tant-, d'un consultori de salut filosòfica. Una idea adaptada de Monthy Pyton i també de les consultories filosòfiques reals que podem considerar formalment iniciades a partir de la publicació del llibre "Més Plató i menys Prozac" de Lou Marinoff i que s'ha desenvolupat fins al punt de convertir-se en una especialitat professional amb formació específica dins del marc de la filosofia pràctica. Si poseu "consultoria filosòfica" a la barra d'un cercador veureu que hi ha 477.000 possibles enllaços només a la xarxa. La idea d'aquests joves aprenents de filòsofs ha estat, per tant, més que d'actualitat tant en la forma com en el contingut. La posada en escena amb tota mena de detalls significatius, la planificació de les escenes i l'existència d'un guió equilibrat per a totes les parts en què es desenvolupa la tesi el fan mereixedor de l'excel·lent sense cap mena de dubte. La tesi, però, no és gens fàcil, perquè defugen els plantejaments simplistes i els tòpics, autèntiques malaties del pensament. Aquí el teniu per a trencar-vos el cap una estona. Obra de Sergio, Younes i Francesc.
El segon vídeo finalista ha estat sorprenentment ben ideat, original i, perquè no dir-ho, ple de sensibilitat i una certa tendresa accentuada per les figures, símbols que ens poden senyalar a qualsevol de nosaltres. Laura porta la reflexió sobre realitat i aparença a l'àmbit sentimental i això la fa tan arriscada com punyent, tan personal com valenta. Perquè cal exposar-s'hi per sostenir una tesi que et toca el cor. Aquesta jove aprenenta de filòsofa potser no ho sap, però pensar és una activitat que ens implica en totes les nostres vessants humanes. Si et quedes igual després de veure'l el problema no és de l'autora del vídeo. Ves pensant-hi.
I ara els seleccionats per a l'Olimpíada.
Primer, un vídeo fet en grup per Malika, Sara, Alba, Natalia i Omar, problematitzant la nostra relació amb les xarxes socials, vehicle de construcció, creació i confusió entre realitat i aparença. Potser l'enfocament no és nou, però està molt ben fet i té el mèrit de ser un producte col·lectiu equilibrat i que defineix perfectament la qüestió.
Per al final deixem el que, a criteri d'aquesta professora, és el millor. Stefani ha estat l'autora d'aquest producte cinematogràfic. No té desperdici. Observeu la planificació dels enquadraments, la fluidesa del muntatge, l'existència d'un llenguatge estrictament visual rigorós. I no us deixeu la tesi, per descomptat.
L'activitat es deia Entrevista a un filòsof i el filòsof convidat ha estat el Nemrod Carrasco, doctor en Filosofia, professor de la Facultat de Filosofia de la UB i assessor de la sèrie de televisió Merlí. Dos alumnes de cada un dels set centres participants sortien a l'escenari i li feien les preguntes que havien preparat a classe, amb la resta de companys. Pel nostre institut han estat la Maria Castillo i l'Iván Clemente els entrevistadors. Han estat tímids, potser perquè eren els més joves de tots els entrevistadors, potser perquè eren els primers, potser perquè fa uns mesos que han començat a practicar la filosofia. A la part final, quan alguns estudiants es distreien i molestaven una mica, dues alumnes més, la Viktoria Adrianova primer, i la Lucia Boch després, han fet dues preguntes més, amb seguretat i soltura, potser perquè han tingut més temps de rumiar-les i també perquè entre el públic és més fàcil no posar-se nerviós. En qualsevol cas, la participació dels nostres joves aprenents i aprenentes de filòsofs i filòsofes ha estat una experiència més en l'aprenentatge pràctic i vivencial que vol aportar la classe de filosofia a la seva educació.
En Nemrod Carrasco ha demostrat ser un excel·lent filòsof, inspirat en Sòcrates, tant com en la filosofia de Nietzsche, ha estat generós en les respostes i, sobretot, ha estat apassionat i molt bon comunicador. Hem tingut avui una classe de filosofia extra i també extraordinària. Comentaven a la sortida que els havia costat a estones seguir les respostes del Nemrod. Demà espero els seus comentaris i impressions a classe, però sobretot espero la seva resposta a la pregunta "què vau aprendre ahir?"
