divendres, 21 de desembre de 2018

Acomiadem l'any junts

No són els més estudiosos. Tampoc els més discrets. Ells i jo sabem que el batxillerat està molt malament muntat: molta pressió per aprendre de pressa i no gaire bé. Però són els més simpàtics. Aquí els teniu. 


dijous, 20 de desembre de 2018

Preguntes per un diàleg sobre la justícia

La metodologia del diàleg filosòfic exigeix pràctica, constància i paciència. Des de Sòcrates ha estat la manera com s'aprèn i com s'ensenya a filosofar. D'aquest enfocament hi ha molts desenvolupaments contemporanis, alguns ja esmentats a altres entrades. Arribats al moment on els aprenents de filòsof i de filòsofa han interioritzat les regles i les apliquen amb naturalitat, podem passar de treballar l'eina a treballar - per fi- amb l'eina, procés que no sempre es té prou en compte, no donant suficient temps a l'aprenentatge de la forma, a més d'entendre-la erròniament com a desvinculada del contingut, del que és, per contra, la seva continuïtat i culminació necessàries. 

Es comença amb una proposta de tema que s'hagi treballat a través de qualsevol tipus de document (llibre, vídeo, cançó). Hi ha hagut una primera presa de contacte i de feina de comprensió. En el cas que ens ocupa, vam treballar un fragment del Critó de Plató i també la faula de l'Anell de Giges exposada per Glaucó a la República de Plató, però explicada per Adela Cortina, filòsofa. Al diàleg cal anar amb referents més enllà dels que un porta de l'experiència personal per poder ampliar l'abast possible del diàleg. 

Un cop s'ha concretat el tema, es demana que cada participant faci al menys una proposta de pregunta. És important formular bé les preguntes, cosa que també han après a fer, sent capaços de demanar aclariments i formulacions precises quan consideren que cal. Les preguntes que van proposar van ser les següents: 

Grup 1
  • Una persona que hagi comès un acte injust  i quedat impune, tornarà a cometre una nova injustícia o serà just? 
  • Som justos amb nosaltres mateixos?
  • Les lleis, són justes? 
  • És just que la justícia sigui justa amb nosaltres? 
  • Hem de ser sempre justos? 
  • Som justos els uns amb els altres? 
  • Obeïm les lleis perquè són justes o perquè ens obliguen a fer-ho? 
  • La justícia ens ajuda o ens dificulta la vida? 
  • Les conseqüències de la justícia són sempre justes? 
  • La justícia s'aplica igual a tothom? 
  • Cal ser just amb algú que ha estat injust? 
  • Podem viure sense justícia?

Grup 2
  • Com es pot  diferenciar la justícia de la injustícia? 
  • Què és la justícia? 
  • Realment som justos en el nostre dia a dia? 
  • Per què ens fa por que ens vegin cometent injustícies? 
  • Per què és important la justícia? 
  • Per què volem fer accions injustes? 
  • Què podem fer per ser persones justes? 
  • Podem ser tots justos? 
  • Com seria un món just? 
  • Si el món fos just, ens caldrien les lleis? 
  • Totes les lleis són justes? 
  • És possible la justícia sense la llei? 
  • Les lleis són un producte de la justícia? 
Cada participant del cercle del diàleg vota una única pregunta. La més votada és que la que es pren com a punt de partida per al diàleg. Són les destacades en negreta. 

Algunes de les idees que es van intercanviar en el diàleg van ser les següents: 

Grup 1: Cal ser just amb algú que ha estat injust? 

Yasmine: Sí, perquè si no ho ets no pots exigir ni esperar que siguin justos amb tu.(reciprocitat)
Judith: Sí, perquè es pot merèixer una segona oportunitat i per reciprocitat. 
Dani: Depèn, perquè pot tenir una segona oportunitat, però si ha reincidit en cometre injustícia, no; o per la gravetat de l'acte injust. 
Adrián: Dani es contradiu. Si perdones a una persona injusta, et tornes injust, justifiques una acció injusta. 
Carlos: En desacord amb Dani, perquè no té a veure l'acte injust perquè es faci o no es faci justícia. Cal ser just sempre. 
Yasmine: Si ets just amb algú que ha estat injust, li ensenyes el que ha fet malament. Injustícia és no complir les lleis. Una persona injusta sap què és la justícia, però pensa que actua "bé". 
Dani: Depenent del cas hi ha injustícia o no, però defensa el "ojo por ojo". 

El diàleg acaba quan sona el timbre i la professora pregunta si el "ojo por ojo" és una bona definició del que és just. Secretària: Zaira. 

Grup 2: Totes les lleis són justes? 


Helena: No, perquè quan no som a casa durant dies ens cobren electricitat, aigua i gas igual que si sí. 
Carla: No és un bon exemple de la relació entre llei i justícia. Si contractes el servei, l'has de pagar. El que canvia és el consum. 
David: Les lleis canvien amb el temps. El que abans era just pot ser després injust i al contrari. 
Toni: No depèn de les persones ser just o injust, perquè hi ha actes que sempre seran injustos. 
Lucia: El concepte de justícia és abstracte i no tothom el té. Per tant, hi ha persones que no són justes. 
Irene: Hi ha un concepte de justícia intern que tothom té. Com a Robin Hood. 
David: Per fer justícia a vegades cal cometre injustícia. 
Toni: Poden haver-hi diferències entre les persones, però saltar-se les lleis no és el mitjà adequat per corregir aquestes diferències. 
Lucia: La justícia té a veure amb el nostre origen i per això hi ha gent que té més fàcil ser justa que altra. 
David: La llei no és més justa quan és igual per a tothom. 
Maria: La llei pot ser igual per a tothom, però la justícia no, perquè tots no som iguals. 
Ainhoa: Hi ha persones justes o injustes en un medi injust. 

Un cop més, el diàleg acaba quan sona el timbre. Secretària: Ashley. 

El diàleg filosòfic no és conclusiu, més aviat al contrari. Obre portes, és compartit, ens ensenya a defugir el dogmatisme a què ens aboca el tracte amb els que estan d'acord amb nosaltres. Ens fa, en resum, més capaços de pensar per nosaltres mateixos i més crítics. Una bomba des del temps de Sòcrates. La filosofia és el que té. 



dimecres, 19 de desembre de 2018

Preguntant a un text

Oscar Brenifier és un dels experts en didàctica de la filosofia que segueixo amb més interés. Probablement el que més interés em provoca i amb el qual més sintonia tinc a causa del rigor, l'exigència i la paciència que imprimeix en qualsevol de les seves propostes. Des de l'Institut de Pràctiques Filosòfiques i les seves publicacions i col·laboracions, així com als tallers que ofereix per a professorat i també per a joves, des de l'aula fins al cafè filosòfic, sempre manté el diàleg com a eix de la pràctica. 
Brenifier ha explorat i aprofundit durant anys en els diàlegs socràtics, els de la primera època de Plató, i d'aquests i de la seva reflexió a partir de la pràctica, ha elaborat diverses propostes didàctiques destinades a que aprendre filosofia sigui, com va dir Kant en el segle XVIII, aprendre a filosofar. Sembla mentida que encara hi hagi qui consideri que la filosofia és un aprenentatge passiu, un col·lecció de coneixements deslligats de l'experiència individual que ha de quedar dipositat a la memòria, des d'on ha de sortir quan toca i com toca per demostrar que s'ha après. Ni Sòcrates, ni Plató, ni Kant, ni Brenifier han seguit aquesta línia. Qui escriu aquestes ratlles intenta aprendre dels que saben, això vol dir, de tots ells i molts més. Per tant, està abocada a experimentar amb el diàleg a l'aula com a metodologia d'aprenentatge, filosòfic en aquest cas, però traslladable a qualsevol altre àmbit de coneixement. 

"Aprenem a llegir un text" és un exercici col·lectiu que consisteix en aprofundir en comú sobnre un text determinat, proposant diferents hipòtesis de lectura, justificant.les i desenvolupant-les o modificant-les a través de les interrogacions pertinents, i comparant les diferents respostes per extreure les conseqüències fonamentals de la confrontació de les distintes hipòtesis. 
El treball així desenvolupat es fonamenta en els següents punts: aprofundir en la comprensió d'un text, formular diferents idees, articular-les de forma precisa i clara, formular preguntes subsidiàries i respondre-les, escoltar a l'altre, assegurar la presència d'una relació lògica o conceptual entre les idees i, per últim, sintetizar o analitzar el conjunt global del treball realitzat. Aquest resum pertany a l'obra de Brenifier, El diálogo en clase, pàgina 90.

L'experiment aquesta vegada torna a trobar un terreny adequat a l'aula de filosofia de 4t d'ESO, on els estudiants mostren una excel·lent disposició a aprendre amb pràctiques breus i diverses. El final del primer trimestre de filosofia de les seves vides és un bon moment per plantejar reptes que culminin la feina realitzada al llarg dels mesos. 

El repte triat és treballar de manera autònoma i per parelles el final del diàleg entre Sòcrates i Critó. La manera és preguntar al text, entenent que aquest és la resposta a una pregunta que té relació directa amb l'experiència vital del protagonista dels diàlegs platònics: Sòcrates ha estat condemnat a mort per un Tribunal de l'Atenes democràtica. El judici és acord a les lleis vigents. Critó li ofereix fugir, marxar a l'exili. Coneixem el desenllaç de la història: Sòcrates va morir executat. Per què no va fugir Sòcrates? 

Dos vídeos improvisats per aquesta professora poc preocupada per la realització i molt més per l'aprenentatge dels alumnes serveixen de mostra de l'experiència. Difosos en diferents àmbits professionals, la pràctica ha rebut la valoració positiva d'alguns companys de professió i especialitat, entre ells Maite Larrauri, un altre referent en didàctica de la filosofia en secundària. Al vídeo només es recull la primera part de la pràctica, que no hem completat seguint la proposta de Brenifier, i incorpora l'ús compartit de la pissarra i de la regla de joc del moviment lliure per l'aula per compartir les aportacions i fer-les públiques. Un element que millora la pràctica i treballa l'autonomia dels alumnes. Tant com el sentit de l'humor, que no ha de faltar mai!