diumenge, 20 de juny del 2021

Les últimes dissertacions ( i últimes) 6ena part

Continuem dinamitant tòpics. Qui diria que un jove amb una destacada vocació per la tecnologia podria destacar en filosofia elaborant una bona dissertació al voltant del tema de l'animalisme? Només els que no saben encara que el MIT, la millor escola d'enginyers del món, té un departament de filosofia que també és un dels millors del món i on és un luxe doctorar-s'hi. El Marc Pérez és un dels molts que han hagut de passar per un batxillerat que no podia complir més que parcialment les seves expectatives i ganes d'aprendre. La falta de flexibilitat curricular, l'excés de teoria en matèries susceptibles de ser enfocades des de la pràctica i l'observació i una orientació si no enganyosa sí deficient han fet un cóctel que, malgrat les seves capacitats, no han permès que gaudeixi la majoria de les hores que ha passat a l'aula. Sé que la filosofia no és sant de la seva devoció, i no importa, no importa gens. El que importa és que ha aprés i que ha tingut capacitats de sobres per mantenir un nivell que, a final de curs, pot defensar-se amb aquesta prova evident, la dissertació que seguidament podreu llegir. El que importa és que sap què vol i, el que és millor, ja s'ha posat en marxa. Després d'una espera que se li ha fet massa llarga. Ànims i sort!

L'animalisme ha estat un dels temes més debatuts durant l'última dècada. Molts són ja els que han deixat de menjar carn o s'han canviat a una dieta vegana, però encara queda una gran part de la població que segueix consumint productes carnis. Des de les institucions públiques de diferents països s'ha intentat arribar a acords per regular i reduir aquest consum, però encara no hi ha cap proposta ferma sobre la taula, ja que establir els límits sobre la moral als animals resulta una tasca complicada.

D'una banda, l'ésser humà sempre ha estat un animal omnívor, de manera que la carn sempre ha estat un aliment present dins la nostra alimentació, i ens aporta nutrients i vitamines. Per aquest motiu, moltes persones no li trobem sentit a debatre un fet que porta succeint durant milers d’anys, i forma part de la nostra biologia.

A més, lligat a la indústria càrnia, molts són els que opinen que els animals viuen en condicions insalubres i són executats a sang freda. Això és a causa que per optimitzar el procés, els escorxadors han de procurar emmagatzemar el nombre més gran d'animals en el menor espai possible, per així poder aconseguir un major marge de benefici i poder oferir els seus productes a un preu més reduït. Des del punt de vista de John Stuart Mill, que els animals visquin en aquestes condicions és útil d'alguna manera per l'escorxador, ja que els permet augmentar els seus guanys. Per tant, podríem dir que aquesta acció resulta bona, o els aporta felicitat, perquè els és útil.

També, en la indústria farmacèutica l'experimentació amb animals resulta un tema molt polèmic actualment, després dels actes ocorreguts en un laboratori de Madrid. L'experimentació amb éssers vius és un fet necessari per a poder comprovar l'eficàcia i efectes secundaris d'un producte o fàrmac, però pel fet que molts d'aquests es troben en fases inicials o experimentals, l'experimentació amb éssers humans pot resultar perillosa, ja que es desconeixen els efectes que pot comportar i, en el cas que apareguin efectes secundaris perjudicials, pot haver-hi una major repercussió legal. Per això, moltes indústries farmacèutiques decideixen testejar els seus productes amb animals per comprovar quins efectes tenen sobre els éssers vius. Esmentant novament l'ètica utilitarista de Mill, l'experimentació amb animals seria una acció útil, i per tant bona. A més és una acció que procura la felicitat més gran per al nombre més gran d'éssers vius, perquè estaríem causant dolor a una certa quantitat d'animals, però en el cas d'una vacuna per exemple, estaríem fent feliç a tota aquella gent que pot vacunar-se amb una vacuna que s'ha comprovat que no té efectes secundaris greus detectables a priori, ja que l'absència d'efectes resulta impossible, i que pot així evitar contagiar-se d'una malaltia greu com seria el tètanus. Com podem observar, el balanç seria positiu, de manera que seria moralment bona segons Mill.

D'altra banda, és cert que l'ésser humà sempre ha estat un ésser viu que s'ha alimentat de carn, però també és cert que actualment consumim molta més carn de la que necessitem, i generem molta més carn de la que consumim. Per tant, el consum excessiu de carn no estaria justificat com una qüestió biològica, ja que resulta fins i tot perjudicial per a la salut una ingesta tan alta de carn.

Pel que fa a la indústria càrnia, molts grangers podrien justificar que els animals que estan en llibertat, quan són caçats per un depredador, també tenen una mort lenta i dolorosa, ja que poden estar diverses hores dessagnant-se fins a morir. Però, a diferència de com viuen molts animals en algunes granges, els animals en llibertat viuen la seva vida d'una manera molt diferent, ja que el seu espai no se'ls veu privat ni reduït a condicions insalubres.

A més, si debatéssim si resulta moral o no l'experimentació amb animals des del punt de vista de Kant, podríem dir que no resulta una acció moral perquè tracta als individus, en aquest cas als animals, com un mitjà i no com un fi. A més, fer patir els animals no és una acció que desitgéssim que fos universalitzable i que tothom actués igual.

Per concloure, podem observar que tenim dos punts de vista diferents per determinar si l’animalisme resulta moral o no, depenent que entenguem per una acció moral. Des del meu punt de vista, em decanto més per al vessant de Kant, i penso que hauríem de reduir, i fins i tot eliminar en un futur, la carn de la nostra dieta, per salut i pels animals, i tractar a tots i cada un dels animals amb respecte i sense violar el seu dret a la vida, i no com un mitjà o com a proves de laboratori.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva participació al nostre blog!