Les millors dissertacions (i últimes) 4a part

 Li toca a la Judith Gutiérrez, que acaba d'obtenir el seu títol de batxillerat de la modalitat humanística i que es planteja la moralitat de l'animalisme. He tingut l'oportunitat de tenir a la Judith com alumna durant quatre cursos: a cultura i valors de 3r d'ESO, a filosofia de 4t d'ESO, a filosofia de 1r de batxillerat, a història de la filosofia i psicologia de 2n de batxillerat. Posseeix moltes qualitats, però ara destacaria dues: la capacitat de reconèixer els seus punts forts i els seus punts dèbils, d'una banda; la capacitat d'esforçar-se per reforçar els seus punts dèbils i superar dificultats, d'una altra. Aquesta dissertació és un exercici manifest de superació que li ha permès desenvolupar capacitats diverses i fer-ho amb la satisfacció que sap experimentar davant de la feina ben feta. Un sol de persona que deixa en mi un record viu del temps compartit. Un cop més, una jove es planteja i sap més que molts dels adults que conec, coneixem, ehem. 

L'article "Qui defensa als animals?" publicat al Diari El País el 19 de març del 2019 planteja la qüestió que l'animalisme ja no és una teoria ètica marginal, sinó que s'ha establert com un problema social que ha situat els drets dels animals al centre de la reflexió social i també de la filosòfica, ja que els animals són entesos com a subjectes morals, és a dir, com a éssers que pateixen, però també gaudeixen, i, per tant, això ha motivat plantejar-se si també tenen dret a la felicitat, si la felicitat a la qual poden arribar és igual a la dels éssers humans o si com a subjectes morals tenen una sèrie de drets naturals tal com establia el jusnaturalisme de John Locke per als éssers humans. Totes aquestes qüestions ens obliguen a replantejar-nos la qüestió de què és allò que caracteritza la moral i si és moral l'animalisme.

Davant aquesta qüestió sobre si és moral l'animalisme, el primer que hem de fer és demanar-nos què és la moral i si pot incloure com a subjectes morals als animals, ja que això implicaria una sèrie de drets i deures dels éssers humans cap a aquests. Moral, generalment, fa referència a una ciència que estableix un criteri per determinar quan una acció és moral i quan no ho és. La qüestió que cal plantejar-se és: Són els animals subjectes morals? L'article defensa que l'animalisme és una teoria ètica, és a dir, que és moral i presenta els arguments d'aquells que estan a favor, però també d'aquells que rebutgen aquesta posició. Pel que fa a la meva posició entorn de la qüestió, defensaré que sí, que l'animalisme és una teoria ètica perquè els animals són subjectes morals iguals que els éssers humans pel fet que 1) ambdós hem estat creats per Déu i, per tant, Déu va crear el món perquè ens respectem, 2) perquè també ells tenen dret a ser lliures i arribar a la felicitat i 3) perquè també pateixen quan reben les nostres accions. Per tant, a partir d'aquests tres arguments, considero que la moral també ha de tenir en compte als animals com a subjectes morals.

Pel que fa al primer argument, considero que cal respectar el fet que Déu va crear el món tant amb éssers humans com amb animals per a què ambdós convisquéssim en igualtat, respectant-nos els uns als altres, de manera que, no tenir en compte als animals com a subjectes morals, implicaria anar contra la voluntat de Déu, ja que Déu va donar igualment el dret a la vida als éssers humans com als animals.

 Pel que fa al segon argument, considero que tal com ja va defensar el filòsof britànic John Stuart Mill, a la felicitat pot ajudar-nos ser lliures i això no és exclusiu dels éssers humans, sinó que també es troba a l'abast dels animals, ja que també poden gaudir del plaer i voler l'absència del dolor, de manera que si els traiem la llibertat tancant-los a una fàbrica amb l'únic objectiu de fer-los servir per a la nostra alimentació, estem anant contra el dret que tenen a ser lliures i, per tant, a ser feliços. De fet, aquest argument també el va presentar el filòsof empirista John Locke, el qual va defensar que tots els éssers humans tenen  tres drets naturals a la vida, la llibertat i la propietat privada, tot i que no els va estendre als animals, cosa que sí que va fer Mill a la seva moral utilitarista, quan  es referia a ‘’éssers sensibles’’.

En el tercer argument, considero que l'animalisme és una teoria moral perquè els animals també pateixen, és a dir, són conscients de les accions que els generen mal i d'aquelles que els donen plaer, de manera que al anar contra els drets dels animals estem anant contra la felicitat d'altres éssers i això trenca amb el Principi de Major Felicitat Possible de Stuart Mill, a més de plantejar si és possible la felicitat privant als altres del seu dret a la felicitat, és a dir, ser feliç llevant a altres éssers la possibilitat de ser-ho.

 A més a més, a l'article es presenta un altre argument a favor dels drets dels animals i que l'animalisme sigui considerat una teoria moral que és que els éssers humans som per natura éssers empàtics i que si en veure una acció no ens agradaria patir-la, tampoc l'hem de voler fer als altres, siguin aquests altres éssers humans o animals, tal com ja va proposar l'emotivisme de David Hume i que també es defensa a l'article quan es presenta la posició de la filòsofa danesa Christine Korsgaard, la qual defensa que "El que ens fa especials és la nostra empatia (ja que) ens permet entendre que altres criatures senten que són importants de la mateixa manera que nosaltres ho sentim. El raonament que ens permet extreure aquesta conclusió: tot animal ha de ser entès com a un fi en si mateix, el destí del qual importa, i importa de forma absoluta, si és que creiem que quelcom importa", cosa que també es pot veure com a una defensa dels drets dels animals basada en la segona formulació de l'imperatiu categòric de Kant, que establia que els éssers humans han de ser tractats com a un fi i no pas tan sols com a un mitjà i aquesta filòsofa estén la seva aplicació també als drets dels animals.

En relació als arguments d'aquells que es troben en contra, trobem que 1) entenen que els animals no poden assolir la felicitat, 2) que garantir unes condicions de vida digna no és rendible, ja que entenen els animals tan sols com a un negoci i 3) defensen que els animals no són conscients dels mals que pateixen a la indústria alimentària.

Pel que fa al primer argument, els contraris al fet que l'animalisme sigui considerat una teoria moral, trobem que els contraris a aquesta teoria moral entenen que els animals no poden assolir la felicitat, de manera que no té gaire sentit defensar que són subjectes morals i que, per tant, ens hem de poder aprofitar de la nostra superioritat per justificar la seva explotació, ja que la felicitat humana sempre ha d'estar per damunt de la dels animals si és que n'arriben a tenir.

Pel que fa al segon argument, els contraris a l'animalisme defensen que els animals ja gaudeixen d'unes bones condicions de vida a les granges on són assassinats per fabricar el nostre menjar i que la indústria alimentària com a negoci no es pot permetre millorar més les condicions de les que gaudeixen sense veure minvada la seva rendibilitat econòmica.

 Pel que fa al tercer argument, els contraris a l'animalisme defensen que els animals no tenen consciència i que, per tant, si no poden patir dolor per les accions que pateixen, perquè no són conscients, sinó que simplement actuen per un mecanisme instintiu d'estímul-resposta, no té gaire sentit millorar les condicions de les quals gaudeixen si els efectes positius d'això no millora notablement el producte produït i a més fa minvar la rendibilitat econòmica de la mateixa indústria.

No obstant això, aquests arguments contradiuen la meva posició i la de la societat espanyola i de l'utilitarisme de Stuart Mill. En primer lloc, perquè aquest autor defensava que els animals també poden obtenir plaer i dolor i que, per tant, com a subjectes morals també poden assolir la felicitat, a més que pel principi de dany no s'hauria de permetre ser feliç fent mal als altres siguin éssers humans o animals, ja que és aquesta la felicitat que cerquem? La felicitat o profit que traiem de fer mal als altres es pot dir felicitat? Els éssers humans hem de cercar la felicitat fins i tot fent mal als altres? A més a més, com he defensat abans, Déu va crear el món amb éssers humans i animals perquè convisquéssim sense fer-nos mal els uns als altres i justificar els greuges contra els animals basats en la nostra superioritat és injust.

En segon lloc, com diu l'article, el darrer Eurobaròmetre sobre benestar animal de 2016 va manifestar que el 75% dels europeus va considerar que havien de millorar les condicions dels animals a les granges. Finalment, en tercer lloc, no puc compartir els arguments dels especistes perquè com també es diu a l'article, els defensors de l'animalisme han constituït un Partit anomenat PACMA amb un 2,5% d'intenció de vot, cosa que representa més d'1 milió d'espanyols, el consum de carn ha baixat de 50 a 47 quilos per càpita de 2016 a 2017, cosa que significa una reducció important, tenint en compte que una baixada del consum per càpita implica una reducció del consum de moltíssims de kilos de carn perquè no tothom deixa de consumir carn i, per últim, perquè l'Acadèmia de Nutrició dels EUA i Stephen Hawking, un dels científics més importants de les darreres dècades, consideren que els animals són subjectes morals i que substituir el consum de carn per vegetals és totalment sa i a més no fa mal a ningú.

Voldria afegir que en la meva relació amb els animals, moltes vegades he pogut comprovar que quan aquests sentien que els volia fer mal s'allunyaven i quan els volia donar carícies s'apropaven des dels moixos, els cans, els coloms o els mosquits, i si els havia fet mal, els moixos i els cans, trigaven a tornar-se a apropar perquè recordaven que els havia fet mal anteriorment, de manera, que si tots aquests animals s'apropen quan creuen que els puc donar plaer i s'allunyen quan creuen que els vull fer mal i, a més a més, se'n recorden, necessàriament es pot dir que tenen sentiments, llavors també són conscients quan se'ls fa mal i quan no, de manera, que han de ser considerats subjectes morals amb una sèrie de drets naturals com defensaria Locke com, per exemple, el dret a la llibertat, que també defensaria Mill, ja que sense aquests drets no podrien assolir la felicitat a la qual ells també tenen dret.

Per tant, podem concloure responent a la pregunta que plantejàvem a l'inici de la dissertació, recordant que l'animalisme és i ha de ser una teoria moral perquè els animals són subjectes morals, ja que els animals tenen dret a la felicitat igual que els éssers humans. No es pot tractar la seva vida com a un negoci, ja que han de tenir una sèrie de drets bàsics, i perquè si Déu va crear el món amb animals, no va ser perquè nosaltres aprofitem per fer-los mal, ja que això és injust, i per a treure'n profit d'aquestes capacitats superiors. A més que si un 75% dels enquestats al darrer baròmetre sobre benestar animal defensen que s'haurien de millorar les condicions, és perquè molts d’ells conceben els animals com a subjectes morals, que més d'1 milió d'espanyols són votants d'un partit que defensa aquestes idees a l'estat espanyol i que compta amb el suport del científic Stephen Hawking. Per tot això, queda demostrada la necessitat de considerar l'animalisme una teoria moral.