Són els replicants persones?

A partir de Blade Runner la Lídia i la Zaida (1r BAT A) defensen que els replicants són persones en un possible judici que potser li queda ben poc de ficció vistos els avenços en intel·ligència artificial (AI). Era una feina voluntària, per tal de millorar nota, o no. Aquí teniu el seu discurs. 

"Senyoria, estem avui aquí per a exposar els nostres arguments sobre un tema que ha creat polèmica recentment. La qüestió a debatre és si els replicants que estan sent jutjats són, o tenen el dret a ser, considerats persones, i per tant haurien d’estar dotats de llibertat. El fet de ser una creació artificial fa que la fiscalia defensi que no són persones ni tenen cap dret, que s’haurien de quedar on es troben, com a esclaus treballant en condicions nefastes a altres planetes per a poder fer-los habitables en el nostre benefici. Defensem, per contra, que aquests individus sí haurien de ser considerats persones i alliberats de l’esclavitud i de la persecució a la qual estan sotmesos. Sostenim que aquests individus sí que són persones per diverses raons, que ens semblen  evidents. 

Primerament, aquests replicants són portadors de sentiments, fet que els diferencia dels altres androides. Podem observar com pateixen per viure esclavitzats o per por a morir, com poden sofrir dolor al ser ferits, sentir amor per la vida i pels individus i inclús empatia. Aquests replicants ens han demostrat al rebel·lar-se que tenen ànsies de llibertat i que, a més, volen aferrar-se a la vida. 

(Dirigint-nos al jurat) 

No creieu que el desig de vèncer la mort és un sentiment molt humà? No obstant, la fiscalia pot al·legar que aquests replicants no poden ser persones per la manca de consciència, d’identitat i pel seu estatus com a creació artificial.  Nosaltres hem de dir que som molt contraris a aquesta al·legació degut a que aquests individus han demostrat, amb les seves accions que són posseïdors tant de consciència com d’identitat. La identitat ve donada pel reconeixement d’un mateix al llarg de la vida, és a dir, per poder-te situar en el temps. Aquesta qualitat és exclusiva dels éssers amb memòria per a emmagatzemar records. Llavors podríeu pensar que aquests individus no poden tenir identitat per la seva mancança de records, però no obstant, ells si van ser dotats de records. Pot ser aquests records són artificials, però no per això deixen de ser autèntics per a ells. En aquests records es veuen de petits, estan situats en el temps, i els mostren actuant com a un nen normal. Dit d’una altra manera: han tingut una infantesa, encara que no l’hagin viscuda realment. Per altra banda, també podem afirmar que tenen consciència ja que es reconeixen a si mateixos. Pel que fa a ser criatures artificials, hem d’afegir que, encara que hagin estat creats, són de carn i ossos com nosaltres. Ho podem comprovar observant què passa quan són ferits. Per què tractar-los diferents si ells també sagnen?

En definitiva, ens posicionem contraris als acusadors que proposen l’execució d’aquests individus, d’aquestes persones. I després d’haver exposat totes les nostres raons per les quals han de ser absolts, volem posar un exemple que va passar fa bastant temps, però que té molta similitud amb aquest cas. Les persones de color van ser considerades objectes, éssers sense cap dret a la llibertat i obligats a ser esclaus. Aquestes persones, al final es van rebel·lar i van demostrar que encara que eren diferents pel seu color de pell, eren igual que tota la resta i havien de ser lliures i dotades dels drets pertinents. Al final, es va demostrar que sí que havien de posseir l’estatus de persona i ser considerats iguals. Aquest cas mostra moltes similituds amb el que s’està debatent en aquest judici, i per aquest motiu els invitem a la reflexió."

Us deixem amb l'extraordinària escena"Tears in Rain" perquè aneu rumiant una mica. Imagino que ja sabeu si la Zaida i la Lídia van aconseguir el seu objectiu...