Ensenyar amb la boca tancada

Amb aquest títol, Don Finkel va escriure un llibre en el qual qüestiona la manera habitual d'ensenyar, basada en el Dir. Fa uns quants estius que el vaig llegir, recomanat per un company professor de filosofia ja mort, Alejandro Sarbach, del qual sempre vaig aprendre, impulsada a reflexionar sobre la meva pràctica com a docent gràcies a la meva inquietud natural i les seves preguntes, incisives i pertinents. Què ha de fer un professor (i una professora, siguem inclusius!) sinó reflexionar sobre el que fa? I per on començar? El dia a dia és un bon punt de partida, però sovint són moltes les coses que reclamen la nostra atenció i costa aturar-se a pensar-hi perquè funciona o perquè no funciona aquella manera de fer en l'aula, suposadament amb l'objectiu de que aprenguin tal o qual cosa. Aquest enfocament centrat en el contingut continua, amb tot fonament, plenament vigent. El problema és quan és l'enfocament únic i no hi ha cap mena de revisió de la pràctica docent orientada a aconseguir l'aprenentatge eficaç i estable. Hi ha sempre la sortida de suspendre justificat per la falta de treball de l'alumne, explicació curiosa quan l'ensenyament basat en el Dir del professorat exigeix de l'alumne que escolti i faci quan toca el que toca. N'hi ha que creuen que aquest és un ensenyament "actiu". Deixem-ho córrer, que una entrada a un bloc no dona per desmuntar suposades evidències, és a dir, prejudicis.

L'autor del pròleg, Peter Elbow, destaca els cinc exemples que l'han impactat i sobre els quals pivota la teoria i la praxi docent de Finkel. Destaco amb una cita el que suposen per a l'ensenyament.

1. Ensenyament centrat en l'estudiant versus ensenyament centrat en el professorat: "ensenyar amb la boca tancada de les maneres que ell defensa demana molta autoritat, forta i no oculta, molta planificació i control del que vols que passe i una comprensió profunda del que vols que els estudiants experimenten." La negreta és meva: algú s'ha parat a pensar com és de complex produir una experiència en el procés d'aprenentatge? Però és el que s'ha de fer! D'altra manera el coneixement rellisca, és a dir, no transforma i s'oblida, el gran drama que constaten tants professors...
2. Poder versus autoritat: si no saps quina és la diferència encara, siguis professor o alumne, un problema ben seriós tens. 
3. Plató i Rousseau: si d'alguna cosa creu saber molta gent és de filosofia, quan no tenen ni idea. Així passa amb aquests dos filòsofs, que van fer importants aportacions a la pedagogia abans que aquesta tingués la pretensió de ser "científica" a base d'introduir càlculs i medicions. Bestieses n'hi ha per donar i vendre. 
4. Una mirada psicoanalítica sobre l'ensenyament i l'aprenentatge: inevitable tenir en compte la transferència, però el més freqüent és desvincular el que fa el professorat de la seva repercussió sobre l'estudiant. 
5. El professor com a observador, com a orador i com a escriptor: "Finkel enalteix el paper del professor com a escriptor: escriure instruccions per a tallers conceptuals i escriure cartes de resposta i altres documents per als estudiants." 

No em puc estar de citar al propi Finkel, de donar-li la paraula a la qual ell renuncia a l'aula: 

"Necessitem aprendre coses sobre el món per moure'ns-hi, però absorbir informació concreta no és el tipus d'aprenentatge exemplar que hauria d'inspirar un model d'educació. Al contrari, l'educació hauria d'aspirar a un aprenentatge de llarga durada que modifica per sempre més la nostra comprensió del món, aprofundint-la, ampliant-la, generalitzant-la, fent-la més fina. 

Quan es produeix una comprensió autèntica, no cal esforç per a retenir el que s'ha aprés.(...) Dir, simplement, no és efectiu per a ensenyar les coses que més ens interessen. (...) Abandonar la noció que ensenyar de memòria consisteix a Dir, podem començar a albirar altres maneres d'ensenyar. En el moment que abandonem l'axioma que ensenyar s'identifica amb Dir, no és difícil imaginar alternatives."

A tots els professionals de la docència els haurien d'obligar a llegir aquest llibre i també a intentar posar en pràctica alguns dels seus principis. Això és el que vaig fer, per exemple, per a treballar el tema de la llibertat amb els grups de filosofia de 4t d'ESO. 

Com va anar la seqüència didàctica? 

1. Lectura i comentari conjunt de textos literaris i filosòfics sobre la llibertat
2. Elaboració en grup de preguntes sobre la llibertat
3. Posar en comú les preguntes, però sortint a la pissarra i omplint-la de les qüestions que els hagi provocat
4. Classificació de les preguntes en blocs no previstos prèviament
5. Triar una pregunta com a punt de partida d'un diàleg

Aquí els teniu fent 2 i 3: 

I aquí teniu les preguntes que van proposar i en els blocs que van identificar a posteriori:

Llibertat i societat

• Parlo o em deixen parlar? 
• Vivim en una societat lliure? 
• L'educació és lliure? 
• Qui decideix què és la llibertat? 
• Per a què necessitem la llibertat? 
• Podem tenir tots la mateixa llibertat? 
• L'opressió és el contrari de la llibertat? 
• Podem tenir llibertat fent el que diuen els altres? 
• La societat i els estereotips ens deixen ser lliures? 
• Som realment lliures? 

Límits de la llibertat. Condicions i lleis.

• Si neixem amb una discapacitat, tenim la mateixa llibertat que els altres? 
• Podem ser lliures obeint les lleis? 
• Les lleis ens deixen ser realment lliures? 
• La llibertat té límits? 
• Com diferenciem la llibertat del que no ho és?
• Si m'obliguen a anar a l'escola, sóc lliure? 
• On ens porta la llibertat? 
• La nostra condició ens impedeix la llibertat? 

Llibertat personal i etapes de la vida. 

• En quin moment de la nostra vida som lliures? 
• Som lliures des de sempre o a partir d'una edat determinada? 
• La llibertat canvia al llarg del temps?
• Té relació la llibertat amb la maduresa? 

Personalitat: individu i sentiments sobre la llibertat

• Som lliures quan ens enamorem sense voler-ho?
• Un cop tenim llibertat, la podem perdre?
• Es pot ser feliç essent lliure?
• Estem destinats a ser lliures?
• Per què ens importa tant la llibertat? 
• Per què ens fa por la llibertat? 
• Quan no pensem, som lliures? 
• Dir que som lliures, ens fa lliures? 
• La llibertat és bona? 
• De què som lliures: de nosaltres mateixos o del món? 

Quina collita, oi? Ben lluny de l'obvietat i del tòpic, més aviat qüestionant-los, posant-los en evidència. Sense censura de cap mena. Assumint la dificultat, potser la impossibilitat de trobar resposta. Sense la pressió del resultat, sinó acceptant que la filosofia és de cuina lenta, una pràctica slow. Deixant enrere els prejudicis i la imbecilitat dels que afirmen que no fem res a classe de filosofia. I tot això amb la professora la major part del temps amb la boca tancada. Voleu Dir que si no fan un Examen no sabem si han aprés? I també que es pot fer bé filosofia i no fer bé res més només perquè al noi o la noia "li agrada" o "no li agrada"? No tindrà alguna cosa a veure COM ensenyem? 

Tornem al setembre amb noves propostes. Molt bones vacances a tothom!