A vegades no sóc una professora de filosofia sola front el perill... de la imatge engolida sense filtres, de la narració engrescadora i fàcil de seguir, del discurs esquemàtic de les consignes repetides i sostingudes sense més "argument" que "ho diu tothom".
A vegades aconsegueixo esquivar els paranys del pensament confortable a l'aula i començar a fer classe de filsosofia, tot i en-front (-ada) a tòpics, consignes, exabruptes i tants distractors i destructors de l'exercici del pensament reflexiu, que es vol també crític. A diferència d'altres professors de filosofia, no crec que el pensament crític ens vingui donat pel fet de fer filosofia a l'aula. L'exercici del pensament lliure i compartit no és el que predomina en les aules de filosofia, ni en general. Però és que l'escola sovint s'assembla molt a la societat a la qual pertany i no és que sigui tal exercici una pràctica predominant.
Per això, treballar el pensament propi cal que es faci a poc a poc i també que pugui produir en l'alumnat el regust d'una experiència (intel·lectual i emocional) en un marc de llibertat i de convivència respectuosa. Tot el que no sigui atendre a les condicions en què es vol produir l'experiència del treball conjunt sobre el pensament reflexiu no pot sinó abortar les posssibilitats que es troben en potència en els estudiants, especialment quan aquests aconseguim que adoptin el rol d'aprenents de filòsof i de filòsofa.
Comencem per adquirir quatre eines bàsiques sobre l'argumentació, el diàleg, i el treball en grup -aquest que ara li diuen "cooperatiu", però que si no ho fos, no seria treball en grup. Però no és aquest el post en el qual discutiré amb els que han descobert la sopa d'all. Potser no n'hi haurà cap destinat això.
Quan aquestes eines es dominen més o menys bé, de manera que al grup es produeix una dinàmica en la qual no cal recordar ni donar instruccions contínuament, sinó que ja se sap "com es treballa a la classe de filosofia", proposo un tema d'entre un seguit de possibles temes que pactem i posposem per al 2n trimestre -i així consta en la programació que he elaborat.
Vaig proposar la felicitat i vam triar una pregunta sobre aquesta: És possible ser feliç? I llavors vam començar a seguir les diferents fases del treball per a respondre la pregunta.
Primer, vam intentar entendre la pregunta. Què vol dir "és possible"? Què suposa? Què vol dir "ser feliç"? Què és la felicitat? vam acabar adonant-nos que ens calia saber per poder respondre a la pregunta.
Segon, vam intentar fixar el concepte de felicitat. I aquí vam fer una mica de recerca sobre què havien dit alguns filòsofs sobre la felicitat.
Aquí els teniu fent recerca i compartint-la a la pissarra.
Amb aquestes idees ens vam endinsar en la concepció de la felicitat d'Epicur a partir de l'episodi de la sèrie de TV que va dirigir Alain de Botton.
I vam dialogar (fotos en una altra entrada, i vídeo! perquè us quedareu meravellats!). Això ens va portar a Montaigne i l'autoestima, també de la mà de De Botton. Perquè... de què ens serviria tenir amics i una vida examinada, no caure en els reclams de la publicitat i identificar correctament l'equilibri entre recerca del plaer i evitació del dolor si no estem gens bé amb nosaltres mateixos?
Arribats a aquest punt del trimestre, les classes ja feia temps que anaven com la seda: sense interrupcions disruptives ni problemes de disciplina, mantenint la constància en el treball a l'aula, tot i que amb desigual intensitat depenent dels estudiants. El marc del diàleg respectuós amb un torn de paraula assignat a demanda i un ús de la paraula simbolitzat en una pilota taronja que ja ningú no llençava fora del cercle de diàleg.
Era el moment d'intentar redactar la primera mini-dissertació:
-plantejament de la pregunta
-posicionament personal
-argumentació, amb refutació si fos possible
-conclusió
Deixem per més endavant treballar els contraarguments i les refutacions, i també que la feina escrita sigui individual. Els resultats els podeu trobar a aquest blog sota l'etiqueta de La felicitat. Si teniu en compte que tenen entre 15 i 16 anys i mai abans havien fet una tasca semblant, no em podeu negar que ho van fer força bé.
Per al segon trimestre treballarem el bé, la llibertat, la justícia i el dret. Si teniu curiositat per saber què en pensen, no deixeu de seguir aquest blog d'experiències a l'aula de filosofia!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva participació al nostre blog!