La intimitat

Per molts aquesta és la primera vegada de les seves vides que s'han de quedar a casa, que no poden sortir, per raons de salut. Per d'altres, en canvi, aquesta no és una experiència nova. El que fa aquest confinament diferent és que és col·lectiu. I que les raons de salut no són per convalescència, tot i que hi ha qui s'està recuperant de la malaltia contagiada. Es tracta de protegir la salut. I ens envien al nostre entorn privat, potser també íntim. 

Ens proporciona una ocasió única de reflexionar sobre la diferència entre públic i privat, molt ben explicada pel filòsof José Luis Pardo, la que també es dona entre privat i íntim, que sovint es confonen, sobre les diverses formes que ha adoptat la intimitat des del segle XVIII i com s'ha vist transformada per internet i les xarxes socials. Ens permet partir d'una experiència d'introspecció individual per a reflexionar sobre la intimitat. Ja tenim el concepte del trimestre. 

El cas dels hikikomori; el totalitarisme xinés denunciat per Wei Wei; la denúncia que fa el filòsof Noam Chomsky de la soledat i del succedani de companyia que aporten les xarxes; la franquesa amb què Alberto Moravia exposa el seu rebuig a la família, per molts un àmbit que esclafa tota possibilitat d'intimitat; els exemples trets de youtube d'exposició voluntària de la intimitat per part dels que no volen de cap de les maneres trobar-se a ells mateixos, a diferència de la recerca introspectiva dels diaris íntims, que buscava en l'escriptura el que no es troba mai en la paraula, destinada a ser compartida, a adquirir significat en la relació amb l'Altre. Precisament, en la intimitat de l'habitació es perpetren les identitats que seran difoses a les xarxes i que ens permeten ser qui vulguem ser. Uns quants likes i ja has estat "identificat" pels altres. Com que la identitat rau en la mirada de l'Altre, les xarxes socials són l'espai de comunicació del Jo construït, creat i re-conegut, fins i tot pels que ens coneixen fora d'aquell àmbit virtual d'interacció. La tendència contemporània és, més que la de cercar-se un mateix en la intimitat, la de fugir d'aquesta. La raó ens la dona José Luis Pardo: 

"Soy alguien porque no soy nadie. Lo que falsea mi verdad íntima y inconfesable no es, pues, lo que mina mi identidad: mi identidad se encuentra minada íntrimamente, socavada desde el interior por mi intimidad; lo que falsea mi verdad íntima es, al contrario, todo lo que me obliga a aparentar identidad firme y estable, conducta recta y rígida, comportamiento inflexible, lo que falsea mi intimidad es toda impresión de solidez y fijeza como la que se exige en los documentos -precisamente- públicos que determinan mi personalidad civil o en las señas de mi identidad social. (...) Nada es más contrario a la identidad que la intimidad, porque la intimidad es lo que nos impide ser idénticos." J.L.Pardo: La intimidad, pàg. 47

Aprofitem, doncs, l'ocasió per reflexionar sobre la intimitat. Com sempre, format lliure, explorant formes expressives digitals, si ve de gust. Això sí: reflexió, no exposició de la intimitat. Ni sota les condicions d'un confinament imposat per raons de salut. No hem de confondre exhibició amb reflexió. Com a punt de partida, aquest excel·lent programa de Soy cámara, del CCCB i algunes preguntes: Ens porta el confinament a la intimitat? O només ens tanca en l'àmbit privat, el que no és públic? Estem fent privadament el que fins ara fèiem públicament? On queda la intimitat quan estem forçosament acompanyats? Hi ha companyia íntima? Què vol dir tenir companyia en la intimitat, si és que és possible? Es pot expressar la intimitat? Si és que sí: com? Són les exhibicions a les xarxes socials una manera d'expressar la intimitat o de trair-la? Volem ser o volem deixar de ser: què és més necessari, què és més feixuc? Quina diferència hi ha entre tenir intimitat i tenir identitat? Necessitem tenir intimitat? Per què? Es pot imposar la intimitat? I la identitat? Som més lliures si tenim intimitat o si no la tenim? Es pot viure sense intimitat? I sense identitat? Per què hi ha gent obsessionada amb la identitat? Passa el mateix amb la intimitat? Per què?