Siguin quins siguin els pre-judicis i les interpretacions subjectives o sense fonament científic que es fan sobre el pes que té la intel·ligència en l'èxit educatiu, les investigacions que puntualment exposa Roberto Colom, professor de psicologia de la UAM, en el seu blog i que estan elaborades amb una metodologia contrastada i fiable, mostren que, en contra de la consoladora (per alguns) idea popular que es formula al títol com a pregunta, sí que és bo per a pràcticament tot en la vida disposar d'una intel·ligència superior a la mitjana.
En l'entrada al seu blog que em serveix de fonament a aquesta, comenta l'estudi realitzat recentment al respecte, i selecciona una afirmació que mereix ser destacada en aquest blog:
“Son muchos los profesionales, a lo largo y ancho del planeta, que tienen fuertes opiniones, que no se encuentran apoyadas por la investigación, sobre la utilidad de la capacidad cognitiva
(…) a pesar del siglo que se lleva acumulando evidencia, las concepciones equivocadas sobre la capacidad cognitiva siguen influyendo demasiado entre los profesionales, los responsables políticos y el público en general.”
A l'entrada del seu blog es resumeix l'estudi, en el qual els investigadors assenyalen la distància que hi ha entre el que la ciència sap sobre la capacitat cognitiva i el que professionals i no professionals sostenen. Cal incloure a psicòlegs i psicopedagogs salvacionistes que, com a resposta a les dificultats diverses d'estudiants, llencen conjectures, o fins i tot afirmen, que aquests que es fiquen en embolics sense parar o que no són capaços de triar el curs d'acció que més els convé i opten sovint pel més problemàtic, ho fan perquè són molt intel·ligents, sense que hi ha hagi cap mena de demostració d'aquest nivell de capacitat cognitiva ni cap prova contrastada. Només la convicció esdevinguda creença sòlida de que, a més inadaptació, més intel·ligència oculta.
No és això el que revela l'estudi comentat per Colom:
Habría que esforzarse por combatir la tendencia a que los vendedores de humo exploten descaradamente ejemplos anecdóticos dirigidos a destruir la evidencia científica de un modo ilegítimo. Bill Gates, Mark Zuckerberg, Albert Einstein o Steve Jobs se usan como ejemplos paradigmáticos de individuos muy inteligentes que no terminaron sus estudios o que incluso tuvieron pésimas calificaciones escolares:
“Estas anécdotas de celebridades distraen peligrosamente e impiden mirar de frente a la evidencia de que la capacidad cognitiva presenta numerosos efectos beneficiosos.”
Les creences irracionals com aquestes no només són capaces de resistir qualsevol evidència, sinó que exploten una modalitat de la fal·làcia ad ignorantiam: no sabem de què serà capaç en el futur, tot i que actualment sabem que no és capaç de gaire, però presumim que serà bo. L'escèptic, com a persona racional, sent això i es regira incòmode en el seient.
No tenen prou amb afirmacions fal·laces, sinó que d'aquí pretenen inferir un èxit clamorós basat en una elevada intel·ligència que no ha donat senyals de vida escolar, com si cap dels reptes que plantegen les diferents matèries (enfocament assignaturístic que podem qüestionar, però que no afecta a l'adquisició de coneixements ni a l'assoliment de competències, cantin el que cantin les modes pedagògiques vigents) fos adequat a la capacitat cognitiva superior que es pre-suposa sense cap prova.
Els estudis mostren reiteradament que una alta capacitat cognitiva redunda positivament en tots els aspectes de la vida, també en l'èxit educatiu, en els aprenentatges assolits al llarg de l'escolarizació obligatòria i postobligatòria.
Per tant, deixem de fer de bruixots o de gurús i cenyim-nos al que la ciència fa temps que sap. Sobre què hem de fer amb el que som, la ciència no ens pot dir res. No li correspon a la ciència definir els fins de l'acció humana. Per això comptem amb la reflexió ètica, o l'ètica, qüestió que només els ignorants considerarien susceptible d'esdevenir opinable. Precisament perquè l'ètica no és mera opinió, es fonamenta en el coneixement provat. I l'ètica d'un professional de l'educació hauria de deixar de banda el que no ho està, malgrat la seva popularitat, i abraçar l'evidència científica, de la qual hauria de ser cercador crític i constant. Per obrir boca, aquí es troben les entrades del blog de Colom sobre intel·ligència. Formem-nos de veritat per a ser bons educadors.
Ah, i contrastem les informacions dels bons estudiants i els que no... Per exemple: qui ha estudiat a Harvard, la millor universitat del món, i ha tingut èxit? Per tant, qui va ser bon estudiant en Harvard i no li va anar gens malament amb el que va fer posteriorment? Qui d'aquests té una intel·ligència superior a la mitjana?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva participació al nostre blog!