La proposta havia estat llençada i alguns han recollit el guant. Les primeres reflexions sobre la intimitat ens arriben amb les paraules tranquil·les i serenes amb què alguns viuen el forçós confinament. De la pròpia experiència sempre s'aprèn. De la pròpia experiència s'aixeca el vol per fer filosofia.
Per a la Nora, aquestes setmanes de confinament són una oportunitat per a endinsar-se en la seva intimitat i mirar cap a dins seu. Un espai íntim que ha crescut amb la llunyania i la restricció de relacions:
Aquestes setmanes de confinament molts podem aprofitar per saber (...) les coses que no volem dir de nosaltres mateixos i les que volem dir també.
La crisi com a oportunitat, el confinament com a experiència que afavoreix la introspecció, la recerca dels límits de la intimitat i l'ocasió per a adquirir un coneixement que no s'ensenya a les aules: què vull que sàpiguen els altres de mi i que vull que resti amagat, ocult, només visible per a la meva intimitat. De què vull, en suma, que estigui feta la meva intimitat.
L'Aniol explora la intimitat en relació a altres conceptes, òbviament en la seva relació dialèctica amb privat i públic. El context és la dinàmica individu - societat, sobre la qual assenyala com no tothom disposa de la mateixa possibilitat d'un àmbit íntim, el qual està en relació directa amb l'excés de vida pública o sotmesa a l'opinió pública. L'escrit de l'Aniol parteix d'un to intimista - com no expressar alguna cosa sobre la intimitat que no tingui a veure amb ella-, aparentment obert per a acabar mostrant com aquest ha de ser tancat o fins i tot veure's restringit per l'àmbit públic. D'entrada, la intimitat és un espai de temps que implica o comporta pertinença. Pertanyem a la nostra intimitat i disposar-ne d'ella és necessari per a trobar-nos bé. No tothom troba el mateix a la intimitat. L'Aniol destaca que cadascú construeix la seva intimitat, no n'hi ha dos iguals, i l'espai d'intimitat compartida, quan es produeix, no és resultat d'una suma, sinó la creació d'un espai nou per l'obra compartida dels seus habitants.
I així afirma: la intimitat és un moment que comparteixes amb qui tu vulguis o fins i tot sol. Una estada de temps teva en un lloc determinat per fer el que tu vulguis sense que ningú et pugui portar la contrària.
La Júlia aterra el concepte en la seva pràctica en la nostra societat de la comunicació virtual i el conflicte que suposa el control extern, polític, de la privacitat, que anul·laria o impediria greument la construcció d'un espai íntim, alliberat de normes i de pressions externes. El cas paradigmàtic és el de la Xina, com ens assenyala seleccionant aquest article. Com és obvi relaciona el concepte amb el de privacitat, però amplia el seu camp de relacions al de confidencialitat:
Aquest nou concepte es refereix a la intimitat de les nostres dades en el món virtual. Avui dia amb l’ús de les noves tecnologies, les nostres dades estan en molts llocs, ja sigui perquè les hem introduït nosaltres o perquè ens les han robades. Per tant, podem dir que a Internet realment no tenim intimitat degut a que moltes persones poden accedir a la nostra informació personal de manera molt fàcil. Un clar exemple va ser quan la xarxa social Facebook, degut a un forat de seguretat, va admetre que s’havien robat les dades de més de 30 milions d’usuaris. La notícia es pot llegir aquí.
El perjudici que suposa per a la nostra intimitat la vigilància efectiva que permeten càmeres i dispositius diversos, sovint és ignorada per nosaltres. La Júlia ens vol fer parar atenció precisament en això:
al carrer també ens vigilen i per tant cal tenir cura amb tot el que fem ja que sempre quedarà constància dels nostres actes.
Sembla una vertadera distòpia aquesta en la qual vivim... ¿sense saber-ho? La Júlia aporta aquest vídeo per tal de provocar que seguim la pista oberta de les seves reflexions, des de la pell d'un altre, que no és gaire diferent de la pròpia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva participació al nostre blog!