I si fos que no a tot?

Aquesta frase la relaciono directament amb una ordre, Qui tingui el poder de decidir sobre una persona d'aquesta manera, amb absoluta superioritat, segur que és una persona important, un dictador, un rei  o, perquè no, el teu pare. Imagines un no continu en un altre mon i el primer que fas és pensar en la teva persona, com afectaria. Seria impossible, està clar: una contradicció rere altre, un món sense afirmacions. Esgarrifós. Els acords s'aconsegueixen amb la afirmació i l'acceptació de les dues parts. Reflexionant t'adones que podries aconseguir el que volguessis si fessis la pregunta adequada. Què bona idea, sí. Però ara poseu-vos en la situació d'un terrorista o d'un polític. Polítics sense afirmacions. L'anarquia s'implantaria inevitablement, mai hi hauria acords.

Les negacions són fonamentals òbviament. De fet  les afirmacions són la causa de les majors catàstrofes de la humanitat. Si Harry S. Truman no hagués dit que sí, Hiroshima seria una ciutat turística i possiblement desconeguda per la majoria del món i no  coneguda per la catàstrofe que va patir. Si les afirmacions també són les causants de que estiguem tots nosaltres aquí, mirant al passat, veus que sense afirmacions possiblement la humanitat no seria tal i com la coneixem i, el més important, la meva mare mai hagués acceptat la relació amb el meu pare. 

Ara us plantejo una pregunta: i si tot fos que si? Hi hauria un gran descontrol possiblement, però en l'àmbit polític, social, laboral i familiar les discussions es reduirien, ja que en algun moment algú acabaria afirmant la proposta de l'altre. Seria un món sense debats.

Llavors, el no no pot viure sense el si. Si volem un món viable amb el si i el no, la falta de decisions el tornaria una gran bola de negacions, una terra deshumanitzada i descontrolada, però amb molts debats, cosa que faria la filosofia més entretinguda, ja que tots tindrien una opinió diferent i el resultat seria un zero perquè tots pensarien diferent.

Autor: Sergio Cantos