Dels cinc guanyadors, només van poder venir dos, Maykal i Cristian, a recollir els diplomes de participació seus, dels seus companys i del centre.
L'acte va tenir la mateixa estructura que altres anys, sense que hi hagués cap novetat tret de la que van proposar els estudiants que són seleccionats per a presentar oralment les seves fotofilosofies.
Haig de dir que no vaig proposar als meus alumnes, no perquè pensi que no ho farien bé, més aviat al contrari. De fet en la Mostra no compta la qualitat, sinó la participació. Fins i tot si és de centres que no són de Catalunya, en el marc d'aquesta curiosa concepció territorial que són els Països Catalans, concepció que no té validesa administrativa ni de cap mena, però que ens dona una pista sobre la ideologia dels organtizadors de l'acte.
No es va defugir el tema que impregna tota la vida social catalana des de fa anys i que sembla que és inevitable. Caldrà pensar si participar en events així plantejats serveix per a fomentar l'esperit crític en un marc de llibertat de pensament i d'expressió, ja que un cop més es disposa de la veu sense obrir opció a rebre cap resposta.
Tot el que sigui emetre valoracions sobre la realitat presentades com a realitats donades no deixa de ser una interpretació sesgada per ideològica, que no per constant i present en tants aspectes de la vida social a Catalunya és menys reprobable. Quan ens adrecem a joves en formació dels que som responsables, hauríem de ser molt conscients de que ells i elles també tenen dret a la llibertat de pensament i d'expressió. I la nostra ètica com a professionals de l'educació hauria de ser suficient per a saber que no hi ha desenvolupament del pensament crític compatible amb la interpretació interessadament ideològica de la realitat. El comentari mig irònic sobre que algú havia trobat una urna de les que s'havien utilitzat el passat 1-O, que era el centre d'una fotografia, és un exemple de l'orientació política de l'acte.
Un acte que, en principi, està destinat a estimular la creativitat a l'aula de filosofia, ni que sigui puntualment, no hauria d'estar consagrat a cap altre objectiu que fer-la visible. En aquest sentit s'expressen Maykal i Cristian al vídeo que vam improvisar.
Tot el que sigui emetre valoracions sobre la realitat presentades com a realitats donades no deixa de ser una interpretació sesgada per ideològica, que no per constant i present en tants aspectes de la vida social a Catalunya és menys reprobable. Quan ens adrecem a joves en formació dels que som responsables, hauríem de ser molt conscients de que ells i elles també tenen dret a la llibertat de pensament i d'expressió. I la nostra ètica com a professionals de l'educació hauria de ser suficient per a saber que no hi ha desenvolupament del pensament crític compatible amb la interpretació interessadament ideològica de la realitat. El comentari mig irònic sobre que algú havia trobat una urna de les que s'havien utilitzat el passat 1-O, que era el centre d'una fotografia, és un exemple de l'orientació política de l'acte.
Un acte que, en principi, està destinat a estimular la creativitat a l'aula de filosofia, ni que sigui puntualment, no hauria d'estar consagrat a cap altre objectiu que fer-la visible. En aquest sentit s'expressen Maykal i Cristian al vídeo que vam improvisar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva participació al nostre blog!