Què vau aprendre?

Aquesta és la pregunta clau de la pràctica de l'avaluació reflexiva que promou la filosofia que practiquem a l'optativa de 4t d'ESO. No és una opció ni original ni única, malgrat la teoria i la pràctica de l'avaluació que semblen ser habituals, però potser ens sorprendríem de la quantitat de professors que la fan servir. S'anomena també avaluació figuroanalògica i es troba molt ben explicada a l'obra col·lectiva titulada "Reaavaluar. La pràctica de l'avaluació reflexiva a l'escola", d'Eumo Editorial. És de fàcil lectura i aporta, a més dels fonaments teòrics, propostes pràctiques aplicables des d'infantil a secundària i també en la formació del professorat. 

Aquesta forma d'avaluar suposa que: 

1. l'avaluació és un instrument d'anàlisi, de reflexió i d'investigació. 
2. avaluar és una forma de projectar la tasca educativa, una eina útil per a professorat i també per l'alumnat, que ha d'estar integrada en la pràctica docent.
3. és important ajudar els estudiants a conèixer-se i, per tant, desenvolupar les seves capacitats: l'avaluació esdevé autoavaluació. 
4. ens serveix per reajustar i repensar el que fem a l'aula, les propostes d'aprenentatge, el ritme amb què les desenvolupem: es tracta d'autoregular el propi aprenentatge. 

Perquè compleixi aquestes funcions, l'avaluació ha de ser positiva, integrada i integradora, regulativa i qualitativa, participativa i formativa, contextualitzada i contínua, lúdica (per què no?) i, sobretot, compartida sense oblidar que sigui autoavaluació. 

L'objecte d'avaluació va ser l'entrevista a Nemrod Carrasco, activitat en la qual van participar els alumnes de 4t d'ESO en el marc del Festival Barcelona Pensa. Es volia avaluar tant el nivell d'atenció com el grau de comprensió de determinats conceptes -pocs, dels molts que van sortir. També què havien integrat en el seu pensament i actitud i com: què els havia cridat l'atenció i perquè. La forma va ser un diàleg a l'aula durant una sessió de classe justament després d'haver participat en l'activitat. Les notes les prenia una membre del grup que es va oferir voluntària. En un cas va ser Helena, en l'altre Viktoria. Aquestes són les notes que van prendre i alguns dels resultats de l'avaluació reflexiva que vam posar en pràctica. 

Van coincidir en que l'activitat havia tingut una durada una mica excessiva: quasi dues hores seguint l'entrevista, un total de catorze preguntes, més les intervencions finals des del públic, es va fer llarg. Tot i així, els va agradar i ho van trobar interessant. Salma ens va comentar la seva sorpresa davant de les respostes de Nemrod: àgils i entenedores. Irene va trobar la fluïdesa amb què s'expressava. Sharon va comentar que a en alguns moments li semblava que es desviava del que li havien preguntat, aspecte en el qual va estar d'acord la Maria. David va destacar que les respostes li semblaven molt abstractes en més d'un cas. A Jennifer P. sovint li va fer pensar el que Nemrod deia. Toni va destacar que fes servir metàfores i exemples i que això ajudava a que les idees quedessin clares. 

Però...què vau aprendre?, vaig preguntar un cop expressades les impressions generals de l'activitat. La sorpresa llavors vaig ser jo, confesso. Aquest és un recull d'algunes de les idees que es van comentar durant una hora dedicada a avaluar l'activitat. Van aprendre, segons ells, doncs...

• Irene: a entendre respostes filosòfiques.
• Maria: que si costa pensar, pots trobar sempre un camí per reflexionar-hi.
• Jennifer S.: que es poden respondre preguntes complicades de manera entenedora.
• Nora: com pensava i la seva manera personal de presentar les respostes.
• David: com raonava i la seva manera de veure les coses.
• Iván: que d'una pregunta que sembla simple, sempre es pot aprofundir.
• Toni: què és una bona pregunta.
• Carla: que hi ha maneres de respondre que provoquen que pensis la teva resposta.
• Ahsly: a preguntar bé.
• Salma: a seguir el fil d'una resposta.
• Lucía: com és ell i com pensa.
• Mayerli: que es pot transmetre seguretat i alegria responent preguntes filosòfiques.
• Ainhoa: que malgrat que les respostes eren llargues, no es desviava del tema.
• Sharon: que moltes coses que creiem que estan clares, no ho estan gens.
• Jennifer P.: que pots trobar respostes si penses per tu mateixa, però cal pensar.
• Helena: que ens ho hem de qüestionar tot.
• Adrián S.: que si la filosofia "no serveix per a res", com va dir, a diferència del que es pensa que hauria de ser, això significa que "quan fem filosofia no hem de sortir de classe demostrant alguna cosa".
• Dani: va recordar una frase que havia dit Nemrod: "la nostra societat ens estimula a no pensar" i "sense pensar es pot viure". Si ens acostumem a pensar, va aprendre, podrem prendre les nostres decisions i tenir una vida millor, perquè estaràs més satisfet de tu mateix, va reflexionar.
• Yasmine: que tenia una resposta per a totes les preguntes, tot i no portar-les preparades, i que a la filosofia es pot arribar per l'amor i també que suposa la passió per pensar.
• Paula: coincidia amb els seus companys.
• Judit: que es pot escollir dedicar-se a una cosa que no "serveix" per a res. 
• Zaira: que si la felicitat, com va dir Nemrod, no existeix, què busquem...
• Carlos: que fins i tot un filòsof es posa nerviós quan l'entrevisten uns joves estudiants, com va reconèixer.
• Viktoria: a partir de la seva afirmació "no sou alumnes, sou estudiants", que va explicar perquè no és cert que no tinguin llum (a-llumni: sense llum), va pensar que si tenim molts coneixements, ens poden "cegar" i no deixar-nos pensar i, per tant, decidir per nosaltres mateixos. 

En l'avaluació dels aspectes actitudinals, la valoració va ser positiva de principi a final. Aquí us deixem el vídeo de l'experiència. Els nostres tímidíssims estudiants van ser els primers: els podeu veure en acció a partir del minut 17:20.