dimarts, 4 de febrer del 2020

Hi havia una vegada un decret...

que, com tots els decrets, s'havia de complir agradés o no. Era, i és, el decret de batxillerat LOE (a Catalunya no s'aplica la LOMCE al batxillerat) i que es pot consultar aquí. En aquest decret de l'any 2008, ja s'introduien les competències generals del batxillerat i específiques de cada matèria. A l'hora d'elaborar la programació de curs, calia, i cal, per tant, tenir-les en compte: proposar activitats d'aprenentatge i realitzar una avaluació coherent amb aquestes. 

Per aquesta professora això va suposar un canvi revolucionari afegit al que li explicaven antigues alumnes que a la Universitat havien deixat de fer exàmens memorístics, eren avaluades amb treballs individuals i en grup, que tenien un percentatge de pes en la nota final de la matèria. Recordo en especial la detallada explicació de Gemma G., matrícula d'honor de batxillerat i una de les 40 estudiants de la primera promoció de biomedicina de la UAB. Actualment segueix a Luxemburg amb la seva beca postdoctoral, investigant sobre malaties neurodegeneratives. Per si no fos suficient, formava part d'un equip directiu en el qual la directora va buscar un acord de claustre per al desenvolupament i aplicació del decret, la qual cosa ens va fer reflexionar i debatre molt. 

Tot això ve al cas perquè el batxillerat ja és un batxillerat que s'ha d'enfocar competencialment. Allà s'avançava una definició de competència: S’entén per competència la capacitat d’aplicar els coneixements i les habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. 

Trobo que és molt clara i s'explica sola. El que no s'explica és que es prescindeixi d'ella com si no existís o no fos vigent. 

Ara imagina't que hagis de dissenyar les activitats i l'avaluació de qualsevol de les matèries adscrites al professorat de filosofia (fins i tot quan no les imparteix aquest per curiosos designis) segons les competències generals del batxillerat: 
  1. Competència comunicativa.
  2. Competència de recerca.
  3. Competència de tractament de la informació. 
  4. Competència digital. 
  5. Competència personal i interpersonal. 
  6. Competència de coneixement i interacció en el món.

Els faries buscar informació, treballar amb diferents formats expressius i expositius, fer servir eines digitals, preparar treballs en grup i també en relació amb agents exterrns a l'aula i fins i tot a l'institut. I et sortirien curioses activitats d'ensenyament i d'avaluació competencial com fotografies temàtiques, vídeos de confrontació entre filòsofs o de reportatges a la gent del carrer, murals en diferents formats i amb diversitat d'eines. No només avaluaries què saben del que va dir tal o qual filòsof, ni si ha fet moltes faltes i el lèxic és tècnicament l'adequat (això últim per descomptat que no). Fins i tot vaig preparar un senzill ppt per explicar això als pares dels alumnes de 1r de baxillerat. 

Però és que potser no havies parat atenció en les competències específiques de la matèria i llavors la cosa... no es complica? Veiem quines són aquestes competències: 
  • A 1r de batxillerat eren i són les següents: la competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa, i la competència social i cívica. 
  • A 2n de batxillerat eren i són les següents:  la competència en l’anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics; la competència relexiva, crítica, dialògica i argumentativa, i la competència social i cívica.
Sembla clar que no pinten res les proves úniques, ni parcials ni trimestrals, les preguntes orientades a demostrar el grau de memorització i sí les orientades a demostrar la comprensió, la reflexió i el grau de fonamentació argumentativa correcta. I tot això en un marc social i cívic, és a dir, de qüestions que porten la reflexió filosòfica a l'àmbit compartit, al de la convivència. 

Com que la prova d'història de la filosofia que es proposava i es proposa a les PAU és totalment coherent amb l'enfocament competencial específic de l'àrea de filosofia, no quedava altra que abandonar per sempre més aquella manera de fer monòtona i repetitiva d'ensenyar i d'avaluar centrat en l'examen i canviar-lo per acostar-lo progressivament al que s'espera d'un estudiant de batxillerat i que ve perfectament definit pel que es demana a la prova de les PAU

Com és d'important ser coherent en tota l'etapa amb el decret i amb la prova final no sé a qui se li deu encara escapar a hores d'ara. Ah, a més cal afegir les instruccions que tenim els que som correctors de les proves de les PAU sobre la correcció escrita: només quan l'expressió escrita dificulti la comprensió de les idees que exposa l'estudiant, es podrà descomptar fins a 2 punts de la nota de l'examen. A les dissertacions aquest és el pes que té l'expressió escrita. Seguim normes acordades per les coordinacions de tota Espanya i que es troben especificades al blog de l'Olimpíada de Filosofia

Des de llavors, una va per feina i s'aplica allò de "zapatero, a tus zapatos". No anem a l'Olimpíada aquest any (i ja veurem si tornem), però fem i farem dissertacions. També demanarem que expliquin les idees d'un text i que defineixin termes, que comparin idees al voltant d'un tema, o que identifiquin formes de raonament correcte i fal·làcies... Coses de filo, ja se sap. Però de filo de veritat. ¡Zapatero a tus zapatos! 

Un altre dia us explico com va tot això a l'optativa de filosofia de 4t d'ESO, que no ha descobert això de les competències. Potser per com va, aquesta matèria mola tant ensenyar-la!

Us deixo amb una avaluació modèlica d'una gran pel·lícula, el director de la qual ha mort avui. I que va d'imposicions i de (des)educació.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva participació al nostre blog!