dissabte, 31 d’octubre de 2020

Celebració i reivindicació de la Filosofia

No són molins de vent, no. Són gegants molt reals que obtenen la seva força i el seu poder dels prejudicis, dels tòpics, de la ignorància barrejada amb la supèrbia, una mescla corrosiva com poques, que s'ha instal·lat al bell mig de l'educació que diàriament impartim, millor dit, imparteixen. 

La ciència com a dogma que substitueix la religió. La tècnica i la tecnologia com a poders sobre la vida i la mort. L'economia com a gestió utilitària. La història com a ideologia tribal. La literatura com a distracció o teràpia emocional. La reflexió com a pèrdua de temps. L'anàlisi conceptual com a fre a la convenció majoritària, mare de totes les veritats. Argumentar com a dedicació inútil per als inútils, perquè on es posi l'evidència de les imposicions populars sense qüestionament de cap mena, no hi ha possibilitat ni de demanar el perquè. Ordre, rigor, pensament crític: al paredón! Ja tenim aplicacions que fan innecessari pensar per un mateix. 

Per sort no sempre es compleix el dictamen. I tenim una ciència crítica que continua avançant a les palpentes, com sempre, però avançant. I tenim una tècnica i una tecnologia guiades per l'imperatiu de la prudència i el respecte a la vida humana. I tenim una economia que és capaç de posar la vida digna per sobre del càlcul de les despeses que provoca. I tenim una història que ens ajuda a entendre el present, tant com a no prejutjar-lo. I tenim una literatura com a expressió de tot el que l'humanisme va posar en primer terme: la complexitat de l'home. A vegades fin i tot tenim el gust per la reflexió, no diguem la necessitat reconeguda de practicar-la contínuament. No diguem ja de tenir l'ocasió de realitzar anàlisi conceptual i no perdre l'ocasió, imprescindible per saber de què parlem quan parlem. Si és que parlar importa, és clar. Si el que importa és guanyar, l'argumentació és fal·laç, mera retòrica, i l'oratòria manipulació. 

Tot això i més m'ho ha ensenyat la Filosofia i li vull ensenyar als meus alumnes. Quina llibertat és possible quan el dictamen es compleix. Quina educació que mereixi el nom s'està oferint en aquest cas. 

Per tal de celebrar i també reivindicar el Dia Mundial de la Filosofia, alguns alumnes de l'optativa de 4t d'ESO han realitzat aquesta breu performance que formarà part dels vídeos que s'emetran el dia de l'acte final de la Mostra de Fotofilosofia a proposta dels organitzadors. 

Bon despertar, malgrat tot. 



Cap comentari:

Publica un comentari

Gràcies per la teva participació al nostre blog!