És possible ser feliç?

En primer lloc haurem de saber què és la felicitat. La felicitat la podem definir com un estat d´ànim de l´ésser humà, quan una persona se sent bé, contenta amb el que és i amb la seva vida. No ens ve donada, cal cercar-la i conquerir-la.  És la finalitat última de l´ésser humà, ja que primer ha de satisfer les seves necessitats bàsiques. Hi ha gent que considera que la felicitat és assolir les metes pròpies. Si parlem  del pensament filosòfic vers aquest tema, per a Aristòtil l´home feliç és el que viu bé i obra bé. Per a Epicur és viure amb plaer i evitant el dolor. Per a Sócrates, però, la felicitat consisteix en fer el bé.

Sí que es possible ser feliç. Depèn d´un mateix.  La felicitat està en l'interior d´un mateix, és una sensació, una manera de sentir la vida. Penso que és viure veient la part positiva en totes les coses malgrat les adversitats. Alguns filòsofs van dir el següent sobre la felicitat:

• "El bien humano resulta ser una actividad del alma según su perfección; y si hay varias perfecciones, según la mejor y más perfecta, y todo esto es una vida completa" (Aristòtil. Eth. Nic. 1098ª 16-18). Vol dir que és una virtud que ens fa fer bones accions.
• "La felicidad consiste en vivir en continuo placer" ( Epicur 341 a. C. - Atenas, 270 a. C.) , entenen com a plaer, la tranquil.itat  de l'anima i l'absència de dolor.
• "La verdadera felicidad consiste en hacer el bien" (Sócrates Atenas, 470-ib., 399 a. C. Volia dir que fer el bé ens fa feliços.

En conclusió, la felicitat podem dir que és un estat d´ànim i que l´home busca en totes les seves actuaciones de la vida la felicitat.  

Autora: Mònica Mussons, 4t D