Una ullada a la filosofia oriental

Aquesta entrada no sorprendrà als seguidors d'aquest blog, si n'hi ha. Després de proposar fer una ullada a la filosofia islàmica, no podíem deixar sense completar la visió d'altres tradicions filosòfiques a qui tingués interès en fer-ho. 

El material de partida ha estat e caràcter divulgatiu. No ens hem d'oblidar que ens trobem a la secundària, postobligatòria i a les portes de la Universitat, però secundària. En l'àmbit de matèries impartides pel Seminari de Filosofia unipersonal de l'INS Lluís Companys sabem que només podem oferir un tast merament introductori i cap aprofundiment vertader en el vast camp de coneixement que cobreixen més de 2000 anys d'activitat filosòfica i que implica a totes les cultures que han existit en més o menys grau. I és que no hi ha racó del temps i de l'espai humans que no hagi estat afectat per l'afany de preguntar i de respondre les qüestions que a hores d'ara ens continuen assetjant: què és real i què és aparença? és posssible el coneixement de la realitat? existeix la veritat? què vol dir "ser humà"? quin sentit té l'existència, si és que en té? som lliures o creiem ser lliures? podem lliurar-nos del patiment? què és el bé? I així podríem continuar fins demà passat i no se'ns acabarien les preguntes. Per saber quines han estat algunes de les respostes, cal resseguir la pista de les diferents tradicions a través dels que ens han arribat com autors, o autores, d'elles. Toca, al final del segon trimestre de 2n de batxillerat, donar l'opció a un passeig per les que ens arriben de s de l'Orient. 

La feina consistia en resumir les idees principals de les escoles treballades (hinduisme, budisme i taoisme), comparar-les entre si, escollir una escola o pensador i també amb algun dels filòsofs estudiats durant el curs, triar la que més hagi cridat l'atenció o convençut i exposar, sempre argumentadament, el perquè, atrevir-se a respondre a la pregunta sobre si és filosofia l'anomenada filosofia oriental i fer-ho a partir del nivell de coneixements adquirits. Finalment, com sempre, exposar què s'ha après i valorar la proposta de treball. 

I es troba una fragments tan significatius com els següents: 

"L'escola que més m'ha cridat l'atenció i que més m'ha agradat ha estat l'escola budista, perquè estic d'acord amb les idees principals d'aquesta manera de viure i de pensar. Les quatre veritats exposades i tot el camí que s'ha de seguir per l'alliberament del patiment m'han fet reflexionar molt sobre el mal que existeix i sobre què és el que haig de fer per no causar mal a ningú. M'ha semblat realment molt interessant i increïble que les feines de caçador i les de pescador siguin activitats equivocades ja que atempten contra la vida. També m'ha sorprès molt el fet que es defensi que el pensament lògic assassina la realitat i impedeix la frescor, suposo que és perquè tinc el costum de veure les coses d'una manera contrària. El budisme en general és una manera de viure tranquil·lament, lluny de competir, lluny de l'egocentrisme, lluny dels vicis, treballant l'ètica, la nostra mentalitat i també el desenvolupament de la nostra saviesa, amb l'únic objectiu d'aconseguir la il·luminació final que ens porti més enllà de la felicitat." Younes A. 

"És probable que el desconeixement del taoisme m'hagi fet escollir-la com la preferida, apart del meu escepticisme per aconseguir la il·luminació o l'alliberament, però la realitat és que la seva filosofia m'ha sorprès en tots els àmbits, sobretot el que fa referència al Tao i l'acció del Ying i el Yang. La filosofia taoista no és gens revolucionària si parlem del Tao, aquesta mena d'entitat totpoderosa que es podria associar amb alguna religió occidental, és l'alternança cíclica entre aquests dos ens contraris sota l'ordre del Tao el que m'ha entusiasmat. Un Tao que es veu alhora desestabilitzat per l'actuació de l'individu, un individu que ha de cuidar la seva wu-wei. Aquí la gran diferència entre aquesta i les altres dues filosofies, que busquen la saviesa i la felicitat individual. El Taoisme busca el fluir, el que és natural. Un pensament que recorda a Heràclit." Sergio C. 

I finalment què han après, com valoren el treball proposat, uns breus extractes: 

"Puc dir que no he acabat el treball com l'havia començat i que estic convençut. (...) He après que en un altre lloc del planeta també poden tenir idees interessants, encara que estiguis en un món ple de prejudicis." Younes A. 

"He començat a valorar més (aquestes filosofies) i no considerar-les inferiors." Sergio C. 

Malgrat que hi hagi dies que lluitar per una formació filosòfica digna dels joves sembla missió impossible gràcies al suport fefaent de la ideologia tecnocientificista i del relativisme epistèmic i moral, altres una pot aixecar els dits fent "V" i recuperar forces per a les batalles pendents.