Els murals de tota la vida

Sovint això de la innovació pedagògica és qüestió de paraules que s'utilitzen quan algú descobreix la sopa d'all, és a dir, aquella proposta de treball a l'aula que es feia quan s'intentava no reduir totes les possibilitats d'ensenyament i, el que és més tràgic, d'aprenentatge, a una única manera de fer les coses (bé?). Els més innovadors en aquest sentit són, sens dubte, alguns professors teòricament joves si atenem a la seva edat cronològica. Ja sigui perquè han vingut al món en l'època de les tecnologies educatives i de la informació i abans d'haver llegit una novel·la breu i clàssica (els polseres de coloraines i carlotes no juguen en aquesta lliga de lectures de veritat) ja sabien programar el vídeo de casa, o perquè pateixen aquesta síndrome cada cop més freqüent anomenada "adanisme", segons la qual n'hi ha prou amb trobar una paraula que resulti prou expressiva de tecnofilia per a fer el gran descobriment i mostrar-lo al món, ni que sigui al món escolar. 

En aquesta entrada us proposem destinar una estona a explorar el significat de la paraula infografia, una definició de la qual que podem trobar aquí. Sembla ser que les autèntiques infografies impliquen l'ús de recursos gràfics multimèdia. Si més no, no es fan a mà, ehem. Dit això no hi ha cap innovació en fer representacions visuals a mà d'un contingut qualsevol: són els murals de tota la vida, que potser hi ha qui descobreix perquè no en feien a la seva escola, o ho ha oblidat o pateix la síndrome esmentada. 

A classe de filosofia, en canvi, tenint en compte que ens dediquem a perdre el temps parlant d'una disciplina que va començar fa més de vint-i-sis segles i gaudeix de molt bona salut, som conscients que el que fem són els murals de tota la vida. A classe de filosofia també tenim clar que això de les competències no és, en canvi, cap bestiesa, sinó una manera d'insistir en que això dels "feudes d'aprenentatge", altrament dit matèries o assignatures si no han mort encara, ho haurien d'estar  ben aviat i que la divisió del temps no correspon a una divisió ni dels sabers, ni dels aprenentatges o dels mètodes. Raó per la qual hem triat un llibre de treball, no només de lectura (Erich Fromm: L'art d'estimar) sobre el qual hem desplegat metodologies diverses. Una, la del treball en grup sobre els diferents tipus d'amor descrits per l'autor: exposició oral amb ús de la pissarra i mural com a sistematització del contingut i la seva aplicació (anàlisi d'exemple de ficció, identificació de la seva presència o no en la pròpia vida) i valoració per part dels alumnes de l'aprenentatge realitzat. 

Us deixem aquí la mostra dels murals en un breu vídeo que no fa ni de lluny justícia a la magnífica feina que han realitzat els alumnes. Per cert, proposen treballar el mateix llibre el curs vinent, però no al 3r trimestre, sinó abans. Ho intentarem.