La guerra és el pare de totes les coses

... ens deia el savi Heràclit. Deixant de banda les interpretacions erudites d'una de les afirmacions que ens han arribat del filòsof anomenat "l'Obscur", sembla innegable que des de molt abans del segle VI aC. hi ha una guerra contra el pensament, contra el pensar. Quin pot ser l'enemic? El sentit pràctic? Les emocions i els sentiments? La societat, especialment la societat de masses? El poder, la pobresa, la ignorància, el fanatisme, la irracionalitat...? Doncs no. Perquè de tots aquests suposats obstacles fa la filosofia el que li és propi: aclareix de què parlem, en parla raonadament, amb arguments, formula els problemes, investiga les respostes que s'han donat, les qüestiona i potser reformula, apunta nous desenvolupaments, avança. Quin pot ser l'enemic del pensament? El no-pensament, sens dubte. 

Això ve al cas de que algú, precisament per no pensar, ha destrossat una obra mural original i amb força sentit de l'humor que s'anava construint col·laborativament, prenent el testimoni cada curs els alumnes que feien 2n de batxillerat. Una proposta inspirada en un taller de filosofia de la Societat Australiana de Filosofia i la moda dels memes, en la qual participaven voluntàriament els estudiants, però que s'havia convertit en una obra de tots, i representava el seu pas per l'aula de filosofia, en la qual s'intenta aprendre i ensenyar a pensar. Un work in progress autèntic. La innovació venia servida per simplement implicar, per participar-hi, haver de pensar i voler fer-ho. Em refereixo a "El Donut i la Història de la Filosofia", entre el qual també es trobaven algunes dones filòsofes, les eternes oblidades en els llibres de filosofia. No ens calen dies internacionals: no hi ha dia sense reivindicació en un aula de filosofia. 

Tot el que queda d'aquesta obra col·lectiva és una fotografia que ja vam compartir aquí, i que tornem a compartir perquè és l'únic que ens ha deixat la persona que, sense preguntar ni encomanar-se a ningú, va enviar els murals plastificats a un contenidor de reciclatge del carrer.

També s'ha endut al contenidor els millors aforismes del donut que van fer els de 1r de batxillerat, introduits tímidament en el nostre culte al Donut com a metàfora de la realitat. També compartim la fotografia, única prova actual de la seva existència, convertida en un no-res per l'efecte del no pensament. 

Ja que ens han declarat la consabuda guerra i, tot s'ha de dir, la filosofia no està feta per bledes ni per a bledes, acceptem el desafiament i tornem a començar el curs vinent. La rebel·lió contra l'efecte destructiu del nihilisme nostre de cada dia està en marxa i no es farà esperar. Només fa una aturada estiuenca per recuperar forces i inicia el contraatac al setembre. Recordeu al gran Nietzsche, que feia filosofia "a cops de martell" i, en la mesura que encarnava la vessant crítica i insubornable de la Filosofia, deia de si mateix que era "dinamita". Tota una inspiració per continuar la lluita contra el no pensament, que no se sap mai d'on pot venir.