dimarts, 25 de febrer del 2020

Filosofia i videojocs

Aquest curs la visita a una exposició de cultura contemporània va ser a Gameplay, l'exposició sobre videojocs que podeu visitar fins al 3 de maig. En el curs final dels dos, o tres, que els estudiants dediquen a adquirir una mínima formació filosòfica, partim d'un enfocament que considera la filosofia com a una forma específica de reflexió crítica sobre qualsevol aspecte de la realitat humana, ja sigui en la seva vessant cultural, científica, tècnica... Es tracta de partir de la pròpia experiència en un sentit ampli, tant pel que fa a coneixement empíric com a vivència, per tal d'establir vincles que ajudin a la comprensió del fenomen o grup de fenòmens dels quals es proposa la reflexió. Tendir aquesta mena de ponts i mostrar així la seva possibilitat és una reivindicació de l'ensenyament de la filosofia en l'etapa obligatòria i postobligatòria de la secundària. 

Vam anar, doncs, a visitar amb els alumnes de 2n de batxillerat l'exposició sobre videojocs i vam incidir especialment en l'experiència per posteriorment plantejar reflexions. 

L'experiència va tenir dues parts: la visita guiada a l'exposició i l'estona de joc en la sala Zoom. A la primera, havien de dissenyar un videojoc en grup. A la segona, simplement jugar sols o acompanyats a jocs que promovien la cooperació, el descobriment, el gaudi pel gaudi, ben lluny dels jocs únicament competitius i carregats de violència que acostumem a considerar que omplen l'oferta d'aquesta forma d'oci i de creació contemporània. Sobre aquests videojocs i les perspectives ideològiques i transmissores de valors i estereotips diversos en van trobar alguns exemples un tant pertorbadors a l'exposició, com aquell videojoc que imposava adoptar el rol d'algú que, per lluitar contra terroristes a un país islàmic, havia de provocar la mort de víctimes civils. D'altres extraordinàriament simples, al menys en aparença, ens retornaven a l'experiència primigènia del joc, la que tots vam tneir quan èrem infants, la de jugar per jugar, per distreure's, per gust, per plaer, fent sempre el mateix. I és que els infants gaudeixen amb la repetició, que troben fascinant. Som els adults els que semblem contaminats per l'afany de Sísif, per la seva maledicció i així ens va arrossegant la pedra muntanya amunt un cop i altre, esperant un altre destí que no arriba. Els videojocs ens endinsen en aquesta experiència vital ineludible, la de la repetició sense fi, però havent perdut aquella capacitat infantil de sorprendre'ns malgrat la rutinària repetició de l'acció. Els videojocs ens fan pensar també sobre el que s'ha anomenat "cultura de la decisió" -tot són "cultures de..." avui dia. Prenem decisions o servim als propòsits d'un algoritme que marca els recorreguts possibles del nostre periple com a jugadors? Som tan previsibles? Tant voler llibertat per renunciar per mor del joc, de l'entreteniment, a qualsevol opció que no estigui prefixada. Ens alienen els videojocs? Òbviament, no. La vessant educativa i fins i tot terapeútica va estar present a l'exposició. 

La reflexió proposada centrava uns aspectes a partir de l'experiència i, sense nomenar explícitament cap contingut curricular de filosofia (tret en la part d'activitats sobre el vídeo), volia fer de la filosofia una pràctica. Val a dir que aquest propòsit es va aconseguir parcialment vistos els resultats de les feines dels alumnes, però que la majoria va realitzar satisfactòriament. La proposta d'activitats es pot trobar aquí

I com a mostra aquí teniu un breu vídeo dels jocs, que no videojoc, de la visita. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva participació al nostre blog!