Si alguna cosa no hem deixat de fer durant el període de confinament que a hores d'ara s'ha relaxat una mica, però no acabat, és deixar de sentir. A 4t d'ESO intentem que la reflexió filosòfica sempre estigui connectada amb la pròpia experiència. També que les idees dels filòsofs ens facin mirar cap a la nostra experiència de manera diferent. Finalment, fomentem l'expressió d'idees i sentiments en diferents formats i sempre hi ha alguna proposta més oberta, més lliure, en la qual cal deixar-se anar.
Aquest cop era a partir del Banquet de Plató. Al final de l'obra, quan Sòcrates ha acabat el seu discurs, quan ha explicat què és l'Amor i com ens vincula al Bé i a la Bellesa per boca de Diòtima, arriba el jove Alcibíades, bastant embriagat, i dedica el seu discurs sobre l'Amor a explicar tot el que ha fet per a seduir a Sòcrates i les carbasses que ha rebut un cop i un altre. Els vaig demanar que comparessin aquesta declaració d'amor amb la que es troba a Orgull i prejudici de Jane Austen i que podem veure seguidament:
Alcibíades rendeix culte a Afrodita Pandèmia, com el nostre gran poeta Jaime Gil de Biedma a Pandémica y celeste.
Sòcrates a l'amor platònic, el de les ànimes belles, l'únic immortal. Jane Austen a l'amor. I els aprenents de filòsofs i de filòsofes han escrit les seves pròpies declaracions. Aquí teniu algunes, tan diverses com els amors que ni el pitjor moment del confinament hem deixat de sentir.
El primer és el que ha escrit el Marc Rius a la seva mare.
AMOR HACIA MI MADRE
Lo das todo sin esperar nada.
Me comprendes como nadie.
Destacas por ser luchadora, persistente,
buena, bella y sabia.
Mi madre...
Te quiero porque te necesito.
Te quiero porque eres importante para mi.
Te quiero por el vínculo tan especial que tenemos.
Te quiero...
Pues sin ti nada sería igual.
Me dolería...
La segona és la que ha escrit la Lucia Cortés, totalment fictícia, va recalcar.
Ets una d'aquestes prioritats irremeiablement satisfactòries. No et diré que abans que arribessis jo estava buida, ni que has emplenat un buit que faltava en mi. Però és veritat que actualment em costa imaginar-me una vida en la què tu no hi siguis. Em fas feliç absolutament tots els dies i sincerament no sé com ho fas. He de agrair-te la teva paciència amb mi, perquè sóc conscient que de vegades puc arribar a ser una persona molt complicada. Amb la teva alegria, tranquil·litat, i agafant-me de la mà, aconsegueixes calmar-me. El teu suport ha estat, és i serà vital perquè pugui seguir endavant. Només vull proposar-te alguna cosa, jo vull seguir al teu costat, però i tu? Vols? Vols seguir en la meva vida com jo vull seguir a la teva?
La tercera que compartirem serà la de la Noelia Miranda. Preciosa en fons i forma.
Molts d'ells marxen a seguir el seu camí fora del centre. A continuar essent bons, generosos i espero que tan feliços com puguin. D'altres es queden i ens tornarem a trobar, tot i que en una etapa diferent.
Des d'aquí els vull agrair a tots com han estat d'acollidors, d'amables, d'atents i de generosos en el somriure. Espero que la llavor que hem plantat al seu interior, la de la filosofia, continuï creixent i doni fruits admirables al llarg de la seva vida, en la qual sigui un suport important. Des d'aquí una abraçada a la Laura, la Laia, l'Eric, la Fàtima, el Sergi, la Yeneva, la Lucía, la Sofía, l'Alan, el Miguel Ángel, la Maria, la Nuria, la Natalia, l'Arnau M., el Víctor, el Sasha, la Linda, l'Adrián A., la Berta, el Pau, la Sulmi, la Jennifer, el Ricardo, l'Arnau J., l'Aleix, l'Adrià M., la Nikole, la Noelia, el Dani, la Richel, el Borja, el joel, el Marc, l'Iván, el Michael i la Sabrina.
A tots moltes gràcies. Em feia contenta fer classe amb vosaltres. Heu estat un regal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva participació al nostre blog!