Filosofia amb música

Un curs més acomiadem el batxillerat amb una activitat que vincula el vídeo, la música i la filosofia. Alguns dels treballs estan millor que altres, només cal veure'ls, però l'intent ha mostrat el grau d'aprenentatge dels continguts dels filòsofs triats per a posar en escena una confrontació musicada de les seves idees, ja que aquest és l'objectiu principal de l'activitat. 

No sempre s'ha plantejat aquesta confrontació. El Gerard, per exemple, ha escrit i interpretat la cançó que assegura que cantaria Nietzsche. 

Altres ens fan un videoclip molt urbà, a l'estil dels joves rapers que reinvindiquen una cultura pròpia. 

Per diversitat d'estils no serà. Aquest en flow de Sòcrates i Plató. 

N'hi ha qui s'inspira en els DJs d'alguna rave filosòfica, però diurna. 

Confrontació sens dubte complexa entre Descartes i Locke, necessitada de reforços. 

Trobem vídeos que són promocionals de la cançó, que és on invertit els principals esforços. 

Bona interpretació i ben treballat, llàstima que no sempre entenguem què diuen o canten.

En algun cas han escenificat i interpretat el dubte moral i com els filòsofs, amb una aparença de fades madrines, corren de seguida a aconsellar a la jove que no sap què fer. Entre Kant i J.S.Mill es debat la protagonista. 

Molt original i sense complexos, desinhibit i sorprenent, es marquen un ball amb música composada per ells mateixos. Casi ná!

Prengui una cançó de Rosalia amb la gràcia que sabem que té, que no és poca, i escenifiqui un possible enfrontament entre Descartes i Hume, entre racionalisme i empirisme, i surt això tan ben fet. 

I els dos millors per al final. Un el de la Stefy Ramírez, la nostra artista de la image en moviment que fa servir un programa de veu, a més a més. 

I acabem amb un nou enfrontament entre Kant i Mill d'aire friki que acaba...amb una col·laboració molt especial. Pa qué dir res més: ta to dicho!