Continuen les reflexions dels joves estudiants de filosofia de 1r de batxillerat sobre la intimitat en temps de confinament, una experiència que per força ha de repercutir en la seva manera de viure i d'abordar la proposta.
La Paula considera que la intimitat és una experiència que cal acompanyar amb respecte. En cas contrari es fa impossible i apunta a que no és predominant en les nostres vides, tan excessives pel que fa a l'exposició pública. I mostra la doble cara de compartir la intimitat a través de les xarxes socials aquests dies:
Tot i que ara compartim moltes de les nostres intimitats per les xarxes socials, des del meu punt de vista, aixó pot tenir parts bones i parts dolentes, ja que moltes vegades la gent se’n aprofita de les intimitats, ja siguin accions, paraules , etc, dels altres per riure-se’n, vurlar-se’n, etc. En definitiva fer el que no s’hauria de fer i per això moltes vegades no hauríem de compartir les nostres intimitats, siguin quines siguin. Altres vegades, penso com en la situació que estem vivint ara, hem reforçat els nostres vincles íntims (d’intimitat), ens reconforten.
El Joel no és el primer que diferencia la intimitat en soledat de la intimitat en companyia. De la primera destaca la dificultat per a identificar un estat d'intimitat en concret, perquè
és un lloc on tu ets completament tu, on pots expressar-te com vulguis, on ets sents segur amb tu mateix i, el més important, on estàs còmode
i aquesta experiència no l'aconsegueix tothom de la mateixa manera. Un podria pensar que a casa seva es donarà això sense cap problema, però...
no crec que sigui així. La relació parental que hi ha en aquest ambient influeix en com de còmode et sents tu a casa, fent això que puguis no sentir que estàs en la intimitat estant a casa. Sobretot a dies d’ara, amb el confinament i l’estat d’alarma. Totes les relacions familiars estan pràcticament forçades, ja que has de passar amb ells tot el dia. Això pot comportar dos reaccions, un increment d’aquella incomoditat de la que parlàvem abans, o una millora d’aquesta relació.
I fa de la necessitat virtut, apostant per la segona possibilitat. No deien que la crisi és també una oportunitat ? I no perquè sigui aquest el significat del terme grec, eh? Sembla ser que és el significat del terme en... xinès!!!
La Maria també assenyala la diferència entre la intimitat viscuda en soledat, que li resultat estimulant i atractiva. També ens comenta la seva experiència positiva de l'amistat íntima i com de complicat resulta mantenir-la aquests dies de confinament forçós amb la família. D'aquesta pèrdua, la lliçó ha estat valorar la intimitat. Trobar a faltar la vivència de la pròpia intimitat i compartir aquest trobar a faltar amb els amics i les amigues de la mateixa edat.
Fa més de trenta dies que estem tancats a casa vivint una situació de quarantena, en molts casos estem tancats amb més persones, sobretot la gent del meu voltant, la família. La gent amb la qual m'he pogut posar en contacte experimenta un canvi important ja que sent que ha perdut molta part d'intimitat. Ara més que mai estem donant a la intimitat la importància que mereix.
El Robert fa una reflexió ràpida i breu, al seu particular estil, directe i clar, en la qual destaca l'aportació positiva del confinament a l'experiència de la intimitat. La veu més com una possibilitat d'aquesta que com un obstacle, a diferència d'altres plantejaments:
Crec que aquesta quarantena, malgrat tot allò dolent que està passant, ens anirà bé, ja que per fi podem estar sols, perquè moltes vegades la rutina de la setmana ens absorbeix i no tenim temps per a nosaltres. Ara estant tancats i gairebé obligats a tenir intimitat. Així que en comptes de veure ho com un confinament avorrit i llarg, hauríem de veuro-ho com una oportunitat per a conèixer-nos més, per a descobrir-nos a nosaltres mateixos.
Ja ens ho va dir Pascal:
Ens ho recorden els amics de Filosofía & Co i els de Pijama Surf ens ho expliquen. A quants fa desgraciats la impossibilitat d'estar sols en una habitació? L'enquesta surt sola de les reflexions dels alumnes que estem compartint.
L'Ismael destaca la importància, alhora que el perill, i defensa de manera contundent que sigui protegida i fins i tot castigada la seva violació, cosa que ja passa...
s’hauria de castigar al culpable perquè això és una violació d’un dret molt important.
La Heidi ens fa un inventari de totes les vivències que conformen la seva intimitat i, com el Joel abans, afirma que cadascú la troba de manera diferent. Ella la troba de diverses maneres i ens fa una descripció molt poètica:
Son aquellos pensamientos que no compartes; los recuerdos guardados en el rincón más escondido en tu cabeza; las pequeñas aventuras que sí compartes con aquellos que más quieres; la música que escuchas cuando quieres reír, llorar, recordar, olvidar; los incidentes, las pérdidas, las desgracias que has vivido; aquellos bailes que improvisas en tu habitación; los conciertos en la ducha; los libros que lees; las películas, series y vídeos que ves a las tres de la madrugada; los dibujos que pintas cuando te sientes inspirada; los textos sentimentales que escribes cuando no puedes dormir; las historias, cuentos y novelas que escribiste de niña; los amores que has tenido a lo largo de tu vida; las decisiones y peleas que muchas veces deseaste nunca haber tenido.
L'Ari l'aborda com una qüestió problemàtica fictícia, l'origen de la qual és social. La seva aproximació és decidida i directa, sense embuts. La perspectiva ha estat sorprenent, al menys per a mi. No havia trobat una defensa tan clara de la llibertat personal feia temps entre els exercicis corregits, i no recordo que fos tan expressiva d'una evident determinació de caràcter. Pascal i Montaigne li donarien uns quants copets a l'esquena. En una societat realment tolerant, només ens caldria la intimitat per aprofundir en la pròpia llibertat d'acció.
La intimidad es un invento de la sociedad, es la excusa que pone la gente cuando no quiere que los demás descubran como son. La intimidad se exige porque la gente no quiere mostrarse tal y como es por miedo al qué dirán, por eso hay cosas que solo hacen en la intimidad sin dejar ver su verdadera identidad. Esto se debe a complejos creados por la sociedad, que dicta lo que está bien y lo que está mal. Si todo el mundo respetase lo que hacen los demás, estos no se sentirían avergonzados y obligados a esconder sus “defectos” e intereses “raros”. Poniendo una excusa para estar solos y poder ser ellos mismos, porque necesitan intimidad, su propio espacio. Si no la gente se volvería loca fingiendo ser alguien que no es, yendo con una careta por la calle que solo puede quitarse en la intimidad para desahogarse y recordar cómo es en realidad. A pesar de esto, creo que un poco de intimidad no está mal, pero como todo, en su justa medida y no para ocultar nada, sino para poder estar solo y hacer lo que quieras sin depender de los gustos de los demás.
En la línia de Montaigne, l'Adrià R., revela l'experiència de la intimitat física, parteix d'ella per a destacar la seva importància per a la creativitat. I sabeu què? No va gaire desencaminat segons ens expliquen els que la investiguen. Llegiu, llegiu... falta treballar l'estil, però segueix una estela filosòfica poc transitada. No sabem si per por o per vergonya. El cas és que ni un ni altre tenien problema amb cap de les dues. Si més no, quan escrivien.
A part de tot això, la intimitat és evident que la fem servir sempre, i un clar exemple pot ser quan anem al lavabo, perquè crec que a cap persona li agrada anar al lavabo i que qualsevol individu se li quedi mirant.
La Daira tancarà aquesta entrada amb una poesia que ens allunya de la reflexió prosaica i ens deixa en suspens per la connexió realment íntima amb la intimitat. Serà que l'experiència d'aquesta és la seva única forma de presència?
Ell va ser qui em va veure
va despullar-me l'ànima
i amb la cautela mínima
al meu costat va jeure
Amb la meva persona
expressava el meu cor
Amb la seva escalfor
m'inspirava en l'estona
Va ser difícil creure
d'una manera pròxima
els seus ulls vaig atreure
per exposar-me a ell íntima
Ell riu i s'apassiona
em diu que és pel tresor
i que per fi s'adona
com és el nostre amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva participació al nostre blog!