Si esteu seguint aquestes entrades, imagino que us haureu adonat que les reflexions estan essent bastant íntimes, a vegades tant que no he gosat fer-les públiques a aquest blog. Sembla que, tot i haver perdut l'espai presencial de l'aula -que és un espai privat, sostret a l'àmbit públic, però no un espai íntim-, hi ha un vincle que es manté i que està essent re-creat pels meus joves estudiants de 1r de batxillerat, molt més hàbils i desinhibits a l'hora de fer servir aquesta re-creació de l'aula que la seva professora. Com si d'una mena d'intercanvi de papers es tractés, l'activitat està de la seva banda. De la meva, la proposta, la guia, quan cal. Diria que estem complint molt bé amb la que és una de les característiques essencials de l'aprenentatge de distància, online o no: l'estudiant adquireix la centralitat que la seva autonomia li permet mostrar i desenvolupar; la professora assumeix el paper de guia i facilitadora d'aprenentatges d'una manera més decidida i clara del que hi havia estat fins aquest moment. Educar, si es vol, es pot fer sempre. Sempre que comptem amb ells.
Dedico aquesta entrada amb reflexions de format lliure, com la resta. La primera, la de l'Ainhoa: clara, directa, sincera. Punyent.
A LA INTIMITAT…
Pateixo,
sento angoixa,
no hi penso però hi torna,
a la intimitat es transforma.
Es fa gran,
costa respirar,
torna l’ansietat,
però no l'he demanat.
Si us plau vés-te’n ja,
que ningú t’ha cridat.
No vull estar a soles,
el cap dona voltes.
M’agafa mal al cos,
al pit sobretot,
l’aire no pot passar,
li costa arribar.
Intento avançar,
començo a caminar,
sé que em costarà,
però acabaré arribant.
La Meiyu ha triat fer un dibuix de l'escenari íntim on viu el confinament. N'hi que pensen millor amb imatges.
L'Abril també ha triat l'expressió poetitzada, sintètica i definida, per a fer-nos arribar la seva particular reflexió. Una reflexió diria que plena de bondat i comprensió.
LA INTIMITAT
La intimitat normalment s’associa amb coses privades,
però també basades,
en la confiança i la proximitat.
Sovint la gent es queixa de la manca d’aquesta,
però la realitat és que
ella té una data de caducitat.
És un estat,
que pot generar incomoditat,
i estic ben segura que
algun cop ha sigut com una tortura,
per gent que ha viscut aquesta desventura.
Però la intimitat també té una part bona,
i a qui gràcies a ella hagi trobat la seva ànima bessona,
li dono la meva enhorabona.
La Judit P. també ha elaborat la seva reflexió en un format poètic en el qual estableix sense por una relació necessària entre intimitat i soledat. Exhaustiva, valenta, sense deixar de ser sensible.
LA INTIMITAT
És l’aspecte més personal,
reservat i privat.
És un dret fonamental,
que prevé la invasió
en l’àmbit personal.
És la part íntima de la persona,
que alhora és creativa i creadora.
És l’accés limitat al propi cos o a la ment,
que ocorre a través
del contacte físic o de la revelació
de pensaments i sentiments.
És formada pels nostres pensaments,
opinions, actituds i sentiments.
És un dels majors tresors que té la persona,
de manera que si la perd es queda sola.
Representa l’espai de la privacitat personal,
que cada ésser humà ha de protegir per igual.
El silenci ens dona la intimitat,
que es nodreix de la soledat,
per tant, si volem aconseguir la nostra intimitat,
el primer que hem de fer és aprendre a estimar la soledat.
L'Antonio porta la seva reflexió del present al futur. De què ens serveix aquesta capacitat humana que ens projecta en el temps amb la imaginació si no és per a pensar el nostre present? Com el nostre futur està incardinat en el nostre present ens ho mostra amb una pregunta ben punyent ara que els més grans estan essent els més vulnerables i també -cal dir-ho, cal denunciar-ho!- els més abandonats. La comprensió de la nostra humanitat que revela la pregunta formulada com a síntesi alhora que com a disparador de reflexió no pot deixar a ningú (humà) indiferent.
La Fabiana també donat una forma poètica a la seva reflexió, cosa que li ha permès fer servir la metàfora com a recurs expressiu que transmet una mirada. I què és el pensament si no una manera de mirar ? I què és la poesia si no una forma privilegiada de fer-ho des de la pròpia intimitat? Destaca la vulnerabilitat, la nuesa, la desprotecció que, per tal de no patir? ha de restar ben amagat, ben lluny de la vista. La paradoxa de la intimitat ha estat dibuixada: hi és, però no hi és. Desitja ser compartida, però alhora pateix per ser-ho.
INTIMITAT
Sóc un globus en un mon d'agulles,
sóc una bombolla envoltada de nens,
sóc un arbre sense fulles,
sóc un cotxe sense frens.
Sóc allò que dins guardes
i encara que em puguis compartir,
t'han dit massa vegades
que el millor és no deixar-me sortir.
L'Àlex ha volgut que la seva reflexió fos dibuixada. La seva és una escenificació d'un moment de reflexió en intimitat. Veiem al personatge absorbit per les preguntes que li arriben i les que sorgeixen del seu interior en una estranya sintonia entre la recepció i la producció, sense saber si està sol, si la intimitat és vertadera, autèntica, total, o està sota la mirada d'algú. La intimitat del confinament pot portar a dubtes cartesians trasbalsadors...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva participació al nostre blog!